Monestir dels Ibers
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Nom en la llengua original | (el) Μονή Ιβήρων  | |||
| Dades | ||||
| Tipus | Monestir | |||
| Construcció | 980 | |||
| Dedicat a | Dormició de Maria | |||
| Característiques | ||||
| Superfície | 33.042 ha | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | República monàstica del Mont Atos (Grècia) | |||
| Localització | Mont Atos | |||
| ||||
Patrimoni de la Humanitat  | ||||
| Tipus | Cultural → Europa-Amèrica del Nord | |||
| Data | 1988 (12a Sessió), Criteris PH: (i),(ii),(iv),(v),(vi),(vii) | |||
| Identificador | 454 | |||
| Activitat | ||||
| Religió | cristianisme ortodox | |||
| Lloc web | imiviron.gr | |||
El monestir dels Ibers[1] (en grec: Μονή Ιβήρων, Moní Ivíron; en georgià: ივერთა მონასტერი) és el tercer en la jerarquia dels monestirs ortodoxos del Mont Atos. Fou construït entre el 980 i el 983 per monjos georgians, sota la supervisió d'Eutimi l'Il·luminador i Joan d'Ibèria. Aquest darrer era un noble georgià que provenia del Regne d'Ibèria, i per això se li atribueix l'origen del nom del monestir.[2] El monestir està dedicat a l'Assumpció de la Mare de Déu, que se celebra el 15 d'agost en el calendari gregorià i el 28 d'agost en el calendari julià. La biblioteca del monestir conté 2.000 manuscrits, 15 rotlles litúrgics, i 20.000 llibres, la majoria dels quals són en georgià, grec, hebreu i llatí. El monestir va tenir un important paper[3] en l'apogeu de la literatura georgiana durant els segles xi i xii.
El 1993, el cantautor escalenc Josep Tero fou expulsat del monestir dels Ibers després d'identificar-se com a català, atès que a Grècia encara era viu el record de les atrocitats de la Venjança Catalana, i es veié obligat a passar la nit a la intempèrie.[4] Colpit per aquesta experiència, en tornar a Catalunya treballà incansablement per aconseguir la reconciliació entre catalans i grecs. Els seus esforços obtingueren recompensa el 2005, quan el portaveu de la Generalitat de Catalunya i conseller de Política Territorial, Joaquim Nadal, i l'hegumen del monestir de Vatopedi inauguraren la restauració de la torre del tresor del monestir, finançada amb 240.000 euros per la Generalitat com a desgreuge per les massacres que els almogàvers hi havien comès al segle xiv.[5] La torre del tresor és un antic trull que acull l'esplèndida col·lecció d'obres d'art regalades al monestir al llarg de la història pels emperadors romans, els tsars de Rússia i altres monarques cristians.
Referències
[modifica]- ↑ Ayensa, 2000, p. 57.
- ↑ Masoliver, Alexandre. Història del monaquisme cristià. Abadia de Montserrat, pàg.90. ISBN 8472023982.
- ↑ «Monestir dels Ibers». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Ayensa, 2006, p. 103.
- ↑ Ayensa, 2006, p. 104.
Bibliografia
[modifica]
- Ayensa, E. «Sobre l'origen grec de «La dama d'Aragó»». A: Mas i Vives, J.; Miralles i Montserrat, J.; Rosselló Bover, P. Actes de l'onzè Col·loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes: Palma, Mallorca, 8-12 de setembre de 1998. Volum III, 2000, p. 43–60. ISBN 9788478269884.
- Ayensa, E. «Retorn a Vatopedi, els catalans a l'Athos». Revista de Girona, 238, 2006, pàg. 98-106.
- Mt. Athos, Road Editions S.A., 2007, ISBN 978-960-8481-21-3
Monestirs del Mont Atos | ||
|---|---|---|
|  | |
 | Temple d'Apolo a Bassae · Acròpolis d'Atenes · Temple de Delfos · Els Meteors · Mont Atos · Monuments paleocristians i bizantins de Tessalònica · Jaciment Arqueològic d'Epidaure · Ciutat medieval de Rodes · Mistràs · Olímpia · Delos · Monestir de Dafní, Monestir de Lluc el Venerable i Nou Monestir de Quios · L'Herèon i el Pitagorèon de Samos · Jaciment arqueològic de Vergina · El centre històric (Khora) amb el Monestir de Sant Joan el Teòleg i la cova de l'Apocalipsi a l'illa de Patmos · Els jaciments arqueològics de Micenes i Tirint · Ciutat antiga de Corfú |  | |
Text is available under the CC BY-SA 4.0 license; additional terms may apply.
Images, videos and audio are available under their respective licenses.
