Monazita-(Ce)
Fórmula química	Ce(PO₄)
Epònim	monazita i ceri
Localitat tipus	Reserva Natural d'Ilmen, óblast de Txeliàbinsk, Districte Federal dels Urals, Rússia
Classificació
Categoria	fosfats
Nickel-Strunz 10a ed.	8.AD.50
Nickel-Strunz 9a ed.	8.AD.50
Dana	38.4.3.1
Heys	19.9.3
Propietats
Sistema cristal·lí	monoclínic
Estructura cristal·lina	a = 6,7902(10) Å; b = 7,0203(6) Å; c = 6,4674(7) Å; β = 103,6°
Grup puntual	2/m - prismàtica
Color	normalment marró vermellós a marró; ombres de verd a marró, groc marró, rarament gairebé blanc; groc, incolor en llum transmesa*
Macles	comunes en {100}; de vegades en forma de creu. Rara lamel·lar en {001}
Exfoliació	diferent en {100}; difícil en {010}; també indistinta en {110}, {101} i {011}
Fractura	irregular, desigual, concoidal
Tenacitat	fràgil
Duresa	5 a 5,5
Lluïssor	subadamantina, vítria, subvítria, resinosa, cerosa, grassa
Color de la ratlla	blanc
Diafanitat	translúcida
Densitat	5 a 5,5 g/cm³ (mesurada); 5,26 g/cm³ (calculada)
Propietats òptiques	biaxial (+)
Índex de refracció	nα = 1,770 a 1,793 nβ = 1,778 a 1,800 nγ = 1,823 a 1,860
Birefringència	δ = 0,053 a 0,067
Pleocroisme	feble
Angle 2V	mesurat: 10° a 26°, calculat: 18° a 24°
Dispersió òptica	r > v o r < v, feble
Fluorescència	no fluorescent
Magnetisme	paramagnètica
Més informació
Estatus IMA	mineral reanomenat (Rn)
Codi IMA	IMA1966 s.p.
Any d'aprovació	1829
Símbol	Mnz-Ce
Referències	[1][2]

La monazita-(Ce) és un mineral de la classe dels fosfats, que pertany al grup de la monazita. Va rebre el seu nom l'any 1829 per Johann Friedrich August Breithaupt del grec μουάζω, ser solidari, en al·lusió a la raresa de la seva presència a les primeres localitats conegudes. El sufix "Ce" s'ajusta a la Regla de Levinson per a minerals de terres rares, per al membre dominant de ceri de la sèrie monazita.

La monazita-(Ce) és un fosfat de fórmula química Ce(PO₄). Cristal·litza en el sistema monoclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs es troba entre 5 i 5,5. És el membre aclaparantment més comú del grup de la monazita. És un mineral àmpliament distribuït com a accessori en roques ígnies granítiques i roques metamòrfiques gneisses, i en sorres detritals derivades d'elles.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la monazita-(Ce) pertany a «08.A - Fosfats, etc. sense anions addicionals, sense H₂O, només amb cations de mida gran» juntament amb els següents minerals: nahpoïta, monetita, weilita, švenekita, archerita, bifosfamita, fosfamita, buchwaldita, schultenita, chernovita-(Y), dreyerita, wakefieldita-(Ce), wakefieldita-(Y), xenotima-(Y), pretulita, xenotima-(Yb), wakefieldita-(La), wakefieldita-(Nd), pucherita, ximengita, gasparita-(Ce), monazita-(La), monazita-(Nd), rooseveltita, cheralita, monazita-(Sm), tetrarooseveltita, chursinita i clinobisvanita.

Va ser descoberta a la Reserva Natural d'Ilmen, a l'óblast de Txeliàbinsk, al districte Federal dels Urals (Rússia). Es troba àmpliament distribuïda i ha estat localitzada a tots els continents del planeta, fins i tot a l'Antàrtida. Als territoris de parla catalana ha estat descrita a la Sèrra de Horno, una serra situada al municipi de Vielha e Mijaran (Vall d'Aran).^[3]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Monazita-(Ce)