Mieloperoxidasa
La mieloperoxidasa, en anglès: Myeloperoxidase (MPO), és un enzim peroxidasa que en els humans és codificat pels gen MPO al cromosoma 17.[5] El MPO s'expressa principalment en granulòcits neutròfils i produeix àcids hipohalins per a portar a terme la seva activitat antimicrobiana.[5][6] És una proteïna lisosomal emmagatzemada en grànuls azuròfils del neutrofil i alliberat dins l'espai extracel·lular durant la desgranulació.[7] El MPO té un pigment heme, que causa el seu color verd en les secrecions riques en neutròfils, com és la pus i algunes de les formes de moc.
Estructura
[modifica]És una proteïna MPO de 150-kDa.Té cadenes pesants i cadenes lleugeres[8][9][10] Les cadenes lleugeres estan glicosilades i contenen ferro protoporfirina IX en el lloc actiu. Juntes, les cadenes pesants i lleugeres formen dos monòmers idèntics de 73-kDa connectats per un pont de cistina al Cys153.
Funció
[modifica]El MPO és un membre de la subfamília XPO de peroxidases i produeix àcid hipoclorós (HOCl) a partir del peròxid d'hidrogen (H₂O₂) i anió clor (Cl−) durant la respiració del neutròfils.[8][11] L'àcid hipoclorós i el radical tirosil són citotòxics, per tant els fan servir els neutròfils per a matar bacteris i altres patògens.[12] Tanmateix, l'àcid hipoclorós pot causar dany oxidatiu en el teixit hoste i encara més, l'oxidació del MPO de l'apoA-I redueix la inhibició de l'apoptosi i la inflamació.[13]
Significació clínica
[modifica]La deficiència de mieloperoxidasa és una deficiència hereditària d'un enzim, que predisposa a la deficiència immunitària.[14]
Els anticossos contra MPO han estat implicats en diversos tipus de vasculitis, i EGPA, o síndrome de Churg–Strauss).[15]
Ús mèdic
[modifica]un estudi inicial de 2003 suggerí que el MPO podia servir com predictor sensible de l'infart de miocardi en alguns pacients.[16][17]
La tinció amb mieloperoxidasa es fa servir en la diagnosi de leucèmia mieloide aguda i del sarcoma mieloide.[18]
La mieloperoxidasa és l'únic enzim conegut capaç de degradar els nanotubs de carboni dels teixits.[19]
Inhibidors de MPO
[modifica]L'azida s'ha usat tradicionalment com inhibidor de MPO.[20]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 GRCh38: Ensembl release 89: ENSG00000005381 - Ensembl, May 2017
- ↑ 2,0 2,1 2,2 GRCm38: Ensembl release 89: ENSMUSG00000009350 – Ensembl, May 2017
- ↑ «Human PubMed Reference:». National Center for Biotechnology Information, U.S. National Library of Medicine.
- ↑ «Mouse PubMed Reference:». National Center for Biotechnology Information, U.S. National Library of Medicine.
- ↑ 5,0 5,1 «Entrez Gene: Myeloperoxidase».
- ↑ «Myeloperoxidase: friend and foe». Journal of Leukocyte Biology, 77, 5, maig 2005, pàg. 598–625. DOI: 10.1189/jlb.1204697. PMID: 15689384.
- ↑ «Differential distribution of distinct forms of myeloperoxidase in different azurophilic granule subpopulations from human neutrophils». Biochemical and Biophysical Research Communications, 114, 1, Jul 1983, pàg. 296–303. PMID: 6192815.
- ↑ 8,0 8,1 «"Mouse MPO EasyTestTM ELISA Kit"». Arxivat de l'original el 2016-03-03. [Consulta: 1r setembre 2015].
- ↑ «Purification of myeloperoxidase from equine polymorphonuclear leucocytes». Canadian Journal of Veterinary Research = Revue Canadienne De Recherche Vétérinaire, 62, 2, Apr 1998, pàg. 127–32. PMC: 1189459. PMID: 9553712.
- ↑ «Myeloperoxidase-derived oxidation: mechanisms of biological damage and its prevention». Journal of Clinical Biochemistry and Nutrition, 48, 1, Jan 2011, pàg. 8–19. DOI: 10.3164/jcbn.11-006FR. PMID: 21297906.
- ↑ «Tyrosyl radical generated by myeloperoxidase catalyzes the oxidative cross-linking of proteins». The Journal of Clinical Investigation, 91, 6, Jun 1993, pàg. 2866–72. DOI: 10.1172/JCI116531. PMC: 443356. PMID: 8390491.
- ↑ «Inside the neutrophil phagosome: oxidants, myeloperoxidase, and bacterial killing». Blood, 92, 9, Nov 1998, pàg. 3007–17. PMID: 9787133.
- ↑ Shao, B; Oda, MN; Oram, JF; Heinecke, JW «Myeloperoxidase: an oxidative pathway for generating dysfunctional high-density lipoprotein». Chemical Research in Toxicology, vol. 23, 3, Mar 2010, pàg. 447–54. DOI: 10.1021/tx9003775. PMID: 20043647.
- ↑ «Consequences of total and subtotal myeloperoxidase deficiency: risk or benefit ?». Acta Haematologica, 104, 1, 2000, pàg. 10–5. DOI: 10.1159/000041062. PMID: 11111115.
- ↑ «Emerging concepts in the pathogenesis of antineutrophil cytoplasmic antibody-associated vasculitis». Current Opinion in Rheumatology, 27, 2, Mar 2015, pàg. 197–203. DOI: 10.1097/BOR.0000000000000145. PMID: 25629443.
- ↑ «Prognostic value of myeloperoxidase in patients with chest pain». The New England Journal of Medicine, 349, 17, Oct 2003, pàg. 1595–604. DOI: 10.1056/NEJMoa035003. PMID: 14573731.
- ↑ «Myeloperoxidase and C-reactive protein have combined utility for long-term prediction of cardiovascular mortality after coronary angiography». Journal of the American College of Cardiology, 55, 11, Mar 2010, pàg. 1102–9. DOI: 10.1016/j.jacc.2009.11.050. PMID: 20223364.
- ↑ Leong A S-Y, Cooper K, Leong, FJ W-M. Manual of Diagnostic Antibodies for Immunohistology. Londres: Greenwich Medical Media, 2003, p. 325–326. ISBN 1-84110-100-1.
- ↑ «Carbon nanotubes degraded by neutrophil myeloperoxidase induce less pulmonary inflammation». Nature Nanotechnology, 5, 5, maig 2010, pàg. 354–9. DOI: 10.1038/nnano.2010.44. PMID: 20364135.
- ↑ «Mechanism of inactivation of myeloperoxidase by 4-aminobenzoic acid hydrazide». The Biochemical Journal, 321 (Pt 2), Jan 1997, pàg. 503–8. PMC: 1218097. PMID: 9020887.
Text is available under the CC BY-SA 4.0 license; additional terms may apply.
Images, videos and audio are available under their respective licenses.
