Meguidó
Dades
Tipus	Tel i jaciment arqueològic
Part de	Biblical Tels - Megiddo, Hazor, Beer Sheba (en)
Període	edat del bronze
Construcció	7000 aC
Data de dissolució o abolició	586 aC
Director d'excavació	Yigael Yadin Gottlieb Schumacher David Ussishkin Israel Finkelstein Institut Oriental de Chicago
Característiques
Superfície	Patrimoni de la Humanitat: 16,05 ha zona tampó: 290,85 ha
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativa	Megiddo (Israel) (en)
Localització	Vall de Jizreel
32° 35′ 07″ N, 35° 11′ 04″ E / 32.5853°N,35.1844°E / 32.5853; 35.1844
Lloc component de Patrimoni de la Humanitat
Data	2005 (29a Sessió)
Identificador	1108-001

Meguidó (hebreu: מגידו‎, ‘pujol, turó’;^{[cal citació]} àrab: مجیدو, Majīdū, potseriorment تل المتسلم, Tall al-Mutasallim) és un tel que es troba al nord d'Israel, prop del quibuts Megido, uns 30 km al sud-est de Haifa. El lloc és conegut per la seva importància històrica i teològica, sobretot en virtut del seu nom grec, Armageddon. En l'antiguitat, Meguidó fou una important ciutat estat. Les excavacions han desenterrat 26 capes de ruïnes, cosa que indica un llarg període d'assentament.

Fou una ciutat cananea del nord de Palestina, propera a Tanac; a la seva rodalia es va lliurar la Batalla de Meguidó.

El seu nom hebreu, Har Meguiddó, ‘Muntanya de Meguidó’, va originar el nom grec Harmagedon.

Sota domini egipci, n'apareix com a rei Biridya de Meguidó, de Nuribta i de Shunem (segle xiv aC). En una carta al faraó, el rei es queixa dels atacs del rei Labayu de Sequem, que disposava de mercenaris habiru.

Va passar als israelites al segle xi aC.

Es troba a la regió de Galilea.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Meguidó