Mary Carrillo

Mary Carrillo
	;
Biografia
Naixement	(es) María Carrillo Moreno ; 14 octubre 1919 ; Toledo (Espanya)
Mort	31 juliol 2009 (89 anys); Madrid
Causa de mort	malaltia d'Alzheimer
Altres noms	Mary Carrillo
Activitat
Camp de treball	Interpretació
Ocupació	actriu, actriu de cinema, actriu de teatre
Activitat	1936 - 2002
Fills	Paloma Hurtado, Fernanda Hurtado, Teresa Hurtado Carrillo
Premis	Premis (1982) Medalla d'Or al Mèrit en les Belles Arts; (1982) Medalla del Cercle d'Escriptors Cinematogràfics a la millor actriu secundària, per l'obra La colmena ;

María Carrillo Moreno, coneguda com a Mary Carrillo (Toledo, 14 d'octubre de 1919 – Madrid, 31 de juliol de 2009) va ser una actriu espanyola de teatre i de cinema. Va debutar, com actriu, l'any 1936 i es va mantenir activa professionalment durant gairebé 60 anys. Va participar en nombroses pel·lícules, per exemple, Marianela (Benito Perojo, 1940), guardonada a la Biennal de Venècia, i obres de teatre, com ara, La muerte da un paso atrás (HoracioRuiz de la Fuente, 1963) o La vieja señorita del paraíso (Antonio Gala, 1980).^[1]

Filmografia

Cinema

Eterna mártir (1937), de Juan Orol
Don Juan Tenorio (1937), de René Cardona
Marianela (1940), de Benito Perojo
Fiebre (1943), de Primo Zeglio
El doncel de la reina (1946), d'Eusebio Fernández Ardavín
Tres espejos (1947), de Ladislao Vajda
El pisito (1959), de Marco Ferreri
Las legiones de Cleopatra (1959), de Vittorio Cottafavi
Escuela de seductoras (1962), de León Klimovsky
Nueve cartas a Berta (1966), de Basilio Martín Patino
Los chicos del Preu (1967), de Pedro Lazaga
Las secretarias (1968), de Pedro Lazaga
No le busques tres pies... (1968), de Pedro Lazaga
¿Es usted mi padre? (1971), d'Antonio Giménez Rico
Separación matrimonial (1973), d'Angelino Fons
El love feroz ó Cuando los hijos juegan al amor (1973), de José Luis García Sánchez
Un hombre como los demás (1974), de Pedro Masó
Hasta que el matrimonio nos separe (1976), de Pedro Lazaga
Colorín colorado (1976), de José Luis García Sánchez
Hasta que el matrimonio nos separe (1977), de Pedro Lazaga
Al fin solos, pero... (1977), d'Antonio Giménez Rico
Tengamos la guerra en paz (1977), d'Eugenio Martín
Las truchas (1978), de José Luis García Sánchez

Al servicio de la mujer española (1978), de Jaime de Armiñán
La Sabina (1979), de José Luis Borau
El crimen de Cuenca (1980), de Pilar Miró
Gary Cooper, que estás en los cielos (1980), de Pilar Miró
F.E.N. (1980), d'Antonio Hernández
La mano negra (1980), de Fernando Colomo
Crónica de un instante (1981), de José Antonio Pangua
Quiero soñar (1981), de Juan Logar
Cariñosamente infiel (1981), de Javier Aguirre
Rocky Carambola (1981), de Javier Aguirre
La colmena (1982), de Mario Camus
Entre tinieblas (1983), de Pedro Almodóvar
Mar brava (1983), d'Angelino Fons
Akelarre (1984), de Pedro Olea
Los santos inocentes (1984), de Mario Camus
La chica de la piscina (1987), de Ramón Fernández
El niño de la luna (1989), d'Agustí Villaronga
Una mujer bajo la lluvia (1992), de Gerardo Vera
Más allá del jardín (1996), de Pedro Olea
Zero/infinito (2002,veu)
Esta noche, no (2002)

Televisió

Estudio 1 (1967-1973)
La pequeña comedia (1968)
Historias naturales (1968)
Teatro de siempre (1968-1971)
Fábulas (1970)
Novela (1970)
Eva frente al espejo (1970)
Las tentaciones(1970)
Cuentos y leyendas (1972)
Fortunata y Jacinta (1980)
Les chevaux du soleil (1980)
Mamá quiere ser artista (1997)
¡Qué grande es el teatro! (1997)

Teatre

Nuestra Natacha (1935), d'Alejandro Casona
Prohibido suicidarse en primavera (1937), d'Alejandro Casona
La florista de la Reina (1940), de Luis Fernández Ardavín
La casa (1946), de José María Pemán
La visita que no llamó al timbre (1949), de Joaquín Calvo Sotelo
Al amor hay que mandarlo al colegio (1950), de Jacinto Benavente
Criminal de guerra (1951), de Joaquín Calvo Sotelo
Un día de abril (1952), de Doddie Smith.
El jefe (1953), de Joaquín Calvo Sotelo
Diálogos de Carmelitas (1954), de Georges Bernanos
La alondra (1954), de Jean Anouilh
Crimen perfecto (1954), de Frederick Knott
La muerte de un viajante (1954), d'Arthur Miller
La vida es sueño (1955), de Calderón de la Barca
Juli Cèsar (1955), de William Shakespeare
Historia de un resentido (1956), de Joaquín Calvo Sotelo
La novia del espacio (1956), de José López Rubio
El cielo dentro de casa (1957), de Alfonso Paso
Los tres etcéteras de Don Simón (1958), de José María Pemán
La encantadora familia Bliss (1959), de Noel Coward
Aurelia y sus hombres (1961), de Alfonso Paso
¿Quién quiere una copla del Arcipreste de Hita? (1965), de José Martín Recuerda
¿Quién teme a Virginia Woolf? (1966), d'Edward Albee
Divinas palabras (1969), de Ramón María del Valle-Inclán
Madre Coraje y sus hijos (1969), de Bertolt Brecht
Los buenos días perdidos (1972), d'Antonio Gala.
¿Por qué corres, Ulises? (1975), d'Antonio Gala.
En busca de Marcel Proust (1978).
La vieja señorita del paraíso (1980), d'Antonio Gala.
La enemiga (1982), de Dario Niccomedi.
Buenas noches, madre (1984), amb Concha Velasco.
La casa de los siete balcones (1989), d'Alejandro Casona
Sorpresas (1989)
Los buenos días perdidos (1991), amb la seva filla Teresa
Hora de visita (1994-1995), de José Luis Alonso de Santos

Premis i nominacions

Any	Premi	Categoria	Títol	Resultat
1960	Premi del Cercle d'Escriptors Cinematogràfics^[2]	Millor actor	El pisito	Guanyadora
1968	Premis Ondas^[2]	Millor actriu de televisió		Guanyadora
1983	Premi del Cercle d'Escriptors Cinematogràfics^[2]	Millor actriu secundària	La colmena	Guanyadora
1971	Fotogramas de Plata^[2]	Millor intèrpret de televisió	Las tentaciones	Nominada
1997	Premis Goya^[2]	Millor actriu secundària	Más allá del jardín	Guanyadora
1996	Premi d'Unió de Actors^[2]	Per la seva trajectòria professional		Guanyadora

Altres premis

Premi Nacional de Teatre (1949 i 1961)
Medalla d'Or del Cercle de Belles Arts (1948 i 1982)
Medalla d'Or de Valladolid (1955)
Premi Carabelle de París (1956)
Premi de la Crítica de Barcelona (1963)
Premi de Teatre d'Avilés (1964)
Premi York (1966)

Referències

↑ «Obituaris del diari Avui» (en català) p. 26. Diari Avui, 01-08-2009. [Consulta: 2 març 2022].
↑ ^2,0 ^2,1 ^2,2 ^2,3 ^2,4 ^2,5 «Mary Carrilloo-Awards» (en anglès). imdb. [Consulta: 19 febrer 2014].

Goya a la millor actriu secundària
1980s	Verónica Forqué (1986) Verónica Forqué (1987) María Barranco (1988) María Asquerino (1989)
1990s	María Barranco (1990) Kiti Mánver (1991) Chus Lampreave (1992) Rosa Maria Sardà (1993) María Luisa Ponte (1994) Pilar Bardem (1995) Mary Carrillo (1996) Charo López (1997) Adriana Ozores (1998) María Galiana (1999)
2000s	Julia Gutiérrez Caba (2000) Rosa Maria Sardà (2001) Geraldine Chaplin (2002) Candela Peña (2003) Mabel Rivera (2004) Elvira Mínguez (2005) Carmen Maura (2006) Amparo Baró (2007) Penélope Cruz (2008) Marta Etura (2009)
2010s	Laia Marull (2010) Ana Wagener (2011) Candela Peña (2012) Terele Pávez (2013) Carmen Machi (2014) Luisa Gavasa (2015) Emma Suárez (2016) Adelfa Calvo (2017) Carolina Yuste (2018) Julieta Serrano (2019)
2020s	Nathalie Poza (2020) Nora Navas (2021) Susi Sánchez (2022) Ane Gabarain (2023)

Mary Carrillo

Filmografia

Cinema

Televisió

Teatre

Premis i nominacions

Referències

Suggest as cover photo

Thank you for helping!

Install Wikiwand

Don't forget to rate us

Tell your friends about Wikiwand!

Enjoying Wikiwand?

Tell your friends and spread the love:

Your preferred languages

All languages

Follow Us

Don't forget to rate us

Our magic isn't perfect

Thank you for helping!

Oh no, there's been an error

Biografia

Naixement	(es) María Carrillo Moreno 14 octubre 1919 Toledo (Espanya)
Mort	31 juliol 2009 (89 anys) Madrid
Causa de mort	malaltia d'Alzheimer
Altres noms	Mary Carrillo
Activitat
Camp de treball	Interpretació
Ocupació	actriu, actriu de cinema, actriu de teatre
Activitat	1936 - 2002
Fills	Paloma Hurtado, Fernanda Hurtado, Teresa Hurtado Carrillo
Premis (1982) Medalla d'Or al Mèrit en les Belles Arts (1982) Medalla del Cercle d'Escriptors Cinematogràfics a la millor actriu secundària, per l'obra La colmena