Marco Bellocchio

(2010)
Biografia
Naixement	9 novembre 1939 (84 anys) Bobbio (Itàlia)
Religió	Ateisme
Formació	Centre Experimental de Cinematografia
Activitat
Lloc de treball	Itàlia
Ocupació	director de cinema, actor de cinema, productor de cinema, realitzador, muntador, guionista, polític, actor
Activitat	1961 -
Partit	Radicals Italians
Família
Fills	Pier Giorgio Bellocchio
Germans	Piergiorgio Bellocchio
Premis (2022)  Premi del Cinema Europeu a la narració innovadora, per l'obra Exterior nit (2021)  Palma d'Honor (2006)  3rd Yerevan Golden Apricot International Film Festival (en) (2003)  Premi dels Crítics de l'Acadèmia de Cinema Europeu, per l'obra Buongiorno, notte (2003)  Premis del Cinema Europeu (2002)  Nastro d'Argento (1991)  Os de Plata (1967)  Gran Premi del Jurat de Venècia  Lleó d'Or per la carrera  Festival Internacional de Cinema de Moscou  Medalla d'Or de l'Orde del Mèrit per la Cultura i l'Art  Marrakech International Film Festival Awards (en)  Nastro d'Argento a la millor direcció, per l'obra My Mother's Smile (en)  premis del Festival Internacional de Cinema de Chicago, per l'obra Vèncer  Premi FIPRESCI, per l'obra Matti da slegare, La Macchina Cinema (en)  ANONIMUL International Independent Film Festival (en) , per l'obra Buongiorno, notte  Kerala Film Critics Association Awards (en)  David di Donatello al millor director, per l'obra Salto nel vuoto, Vèncer  Premi Flaiano  David especial  Nastro d'Argento al millor tema, per l'obra I pugni in tasca, La Xina és a prop, My Mother's Smile (en) , The Wedding Director (en)  Orde del Mèrit per la Cultura i l'Art

Marco Bellocchio (Bobbio, Piacenza, 9 de novembre de 1939) és un director de cinema, guionista i productor italià.^[1]

Marco Bellocchio ha estudiat a l'Acadèmia d'art dramàtic de Milà i en el Centre Experimental de Cinematografia de Roma.

Des de la seva primera pel·lícula, precursora dels moviments socials del Maig de 1968, Pugni in tasca , 1965, els crítics cinematogràfics s'hi fixen en ell. Apartant-se del cinema neorealista, ataca els símbols conformistes italians i esbossa una obra políticament compromesa. Pugni in tasca posa al davant la revolta de la joventut. Continua en aquesta direcció i denuncia el paper de la religió en Nel nome del padre, 1971) i Marcia trionfale , 1976. Gràcies a Salto nel vuoto , 1980, els actors francesos Michel Piccoli i Anouk Aimée guanyen respectivament, al Festival de Canes 1980 els premis d'interpretació masculina i d'interpretació femenina.

Després d'aquest període, canvia de registre i fa un gir cap a la realització de pel·lícules més subversives. La projecció del Il diavolo in corpo , 1986, qui presenta escenes de sexe explícites, provoca un escàndol a Cannes. La seva adaptació literal d'una obra de Luigi Pirandello, La Balia , 1999, fracassa. La seva pel·lícula L'Ora di religione: Ell sorriso di mia madre , 2002 molèsta el Vaticà. És també el primer a haver posat en escena l'assassinat d'Aldo Moro a la pel·lícula Buongiorno, Notte (2003), unànimement saludada en la seva projecció a la Mostra de Venècia.^[2] Vincere, que torna sobre la vida d'Ida Dalser i de l'ascensió al poder de Benito Mussolini, forma part de la selecció oficial del Festival de Canes 2009.^[3]

Anuncia llavors la seva intenció de fer una pel·lícula inspirada en la història de Eluana Englaro.^[4] Malgrat les dificultats de producció i de nombrosos conflictes amb la comissió de cinema de la regió Friul-Venècia juliana,^[5] el rodatge comença el gener de 2012 a Cividale.^[6] La pel·lícula, La Bella adormentata, és presentada en competició a la Mostra de Venècia 2012. Tracta del tema de l'eutanàsia i de la dificultat de tenir una llei sobre la fi de la vida en un país, Itàlia, on la influència de l'Església catòlica és molt gran. L'obra es concep igualment com una paràbola de la Itàlia del Segle XXI i de les seves múltiples dificultats.^[7] De resultes de la decisió del jurat de Venècia de no donar cap premi gran a la pel·lícula i de no mencionar-la més que a través del seu jove actor Fabrizio Falco, Marco Bellocchio expressa vives crítiques envers el president Michael Mann i els seus jurats que acusa de no conèixer prou ni de comprendre el cinema italià, les produccions del qual serien sistemàticament penalitzades en els festivals internacionals.^[8]

En els anys 1960, va ser militant de l'extrema esquerra, i fa formar part un temps part de la Unió dels comunistes italians (marxistes-leninistes), un grup maoista.^[9]

Marco Bellocchio és el germà segon de Piergiorgio Bellocchio, escriptor i crític literària. El fill de Marco Bellocchio Piergiorgio Bellocchio, nascut el 1974, és actor.

Filmografia:^[10]

Curtmetratges i migmetratges

• 1961: La colpa e la pena
• 1962: Ginepro fatto uomo
• 1969: Amore e rabbia - segment Discutiamo, discutiamo
• 1995: Sogni infranti (documental)
• 1997: Elena
• 2000: L'affresco

Llargmetratges

• 1965: I pugni in tasca
• 1967: La Xina és a prop (La Cina è vicina)
• 1972: Nel nome del padre
• 1972: El monstre a primera plana (Sbatti il mostro in prima pagina)
• 1975: Matti da slegare (documental)
• 1976: Marcia trionfale
• 1980: Vacanze in Val Trebbia
• 1980: Salto nel vuoto
• 1982: Gli occhi, la bocca
• 1984: Enrico IV, inspirat en la tragedia Enric IV de Luigi Pirandello^[11]
• 1986: Diavolo in corpo
• 1988: La visione del sabba
• 1991: La condanna
• 1994: Il sogno della farfalla
• 1997: El príncep de Homburg (Il principe di Homburg)
• 1999: La balia
• 2002: L'ora di religione
• 2003: Buongiorno, notte
• 2006: Il regista di matrimoni
• 2006: Sorelle
• 2009: Vincere
• 2010: Sorelle Mai
• 2012: La Bella adormentata
• 2022: Esterno notte

• 1977: Il gabbiano
• 1979: La macchina cinema
• 1992: L'uomo dal fiore in bocca
• 1998: La religione della storia (1 episodi)
• 2002: …Addio del passato…

• 1967: Gran Premi del Jurat (Festival de Venècia) per La Xina és a prop
• 1991: Gran Premi del Jurat (Berlinale) per La condanna
• 2011: Lleó d'Or per la carrera

• 1967: Lleó d'Or per La Xina és a prop
• 1969: Os d'Or per Amore e rabbia
• 1980: Palma d'Or per Salto nel vuoto
• 1982: Lleó d'Or per Gli occhi, la bocca
• 1984: Palma d'Or per Enrico IV
• 1991: Os d'Or per La condanna
• 1997: Palma d'Or per Il principe di Homburg
• 1999: Palma d'Or per La balia
• 2002: Palma d'Or per L'ora di religione (Il sorriso di mia madre)
• 2003: Lleó d'Or per Buongiorno, notte
• 2009: Palma d'Or per Vincere
• 2012: Lleó d'Or per Bella addormentata

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Marco Bellocchio

• Bobbio film festival Arxivat 2009-06-15 a Wayback Machine.

Lleó d'or per la carrera
1969–1980	Luis Buñuel (1969) · Orson Welles (1970) · John Ford, Marcel Carné, Ingmar Bergman (1971) · Charles Chaplin, Anatoli Golovnia, Billy Wilder (1972) · no concedit (1973-1981)
1981-1990	no concedit (1981) · Alessandro Blasetti, Frank Capra, George Cukor, Jean-Luc Godard, Serguei Iutkevitx, Alexander Kluge, Akira Kurosawa, Michael Powell, Satyajit Ray, King Vidor, Cesare Zavattini, Luis Buñuel (1982) · Michelangelo Antonioni (1983) · no concedit (1984) · Federico Fellini, Manoel de Oliveira, John Huston (1985) · Paolo i Vittorio Taviani (1986) · Luigi Comencini, Joseph L. Mankiewicz (1987) · Joris Ivens (1988) · Robert Bresson (1989) · Miklós Jancsó, Marcello Mastroianni (1990)
1991-2000	Mario Monicelli, Gian Maria Volonté (1991) · Francis Ford Coppola, Jeanne Moreau, Paolo Villaggio (1992) · Claudia Cardinale, Roman Polanski, Robert De Niro, Steven Spielberg (1993) · Ken Loach, Suso Cecchi d'Amico, Al Pacino (1994) · Woody Allen, Alain Resnais, Martin Scorsese, Giuseppe de Santis, Goffredo Lombardo, Ennio Morricone, Alberto Sordi, Monica Vitti (1995) · Robert Altman, Vittorio Gassman, Dustin Hoffman, Michèle Morgan (1996) · Gérard Depardieu, Stanley Kubrick, Alida Valli (1997) · Sophia Loren, Andrzej Wajda, Warren Beatty (1998) · Jerry Lewis (1999) · Clint Eastwood (2000)
2001-2010	Éric Rohmer (2001) · Dino Risi (2002) · Dino De Laurentiis, Omar Sharif (2003) · Manoel de Oliveira, Stanley Donen (2004) · Hayao Miyazaki, Stefania Sandrelli, Isabelle Huppert (2005) · David Lynch (2006) · Tim Burton, Bernardo Bertolucci (2007) · Ermanno Olmi (2008) · John Lasseter, Brad Bird, Peter Docter, Andrew Stanton, Lee Unkrich (2009) · John Woo, Monte Hellman (2010)
2011-2020	Marco Bellocchio (2011) · Francesco Rosi (2012) · William Friedkin (2013) · Thelma Schoonmaker, Frederick Wiseman (2014) · Bertrand Tavernier (2015) · Jean-Paul Belmondo, Jerzy Skolimowski (2016) · Jane Fonda, Robert Redford (2017) · David Cronenberg, Vanessa Redgrave (2018) · Julie Andrews, Pedro Almodóvar (2019) · Ann Hui, Tilda Swinton (2020)
2021-2030	Roberto Benigni (2021)  · Paul Schrader (2022)