Malgaix
| Malagasy | |
|---|---|
| Tipus | llengua, macrollengua i llengua viva  |
| Ús | |
| Parlants | Al voltant de 15 milions. |
| Parlants nadius | 18.000.000 (2007 ) |
| Oficial a | Madagascar |
| Autòcton de | Madagascar, Illes Comores, Illa de la Reunió, Mayotte |
| Estat | Madagascar |
 | |
| Classificació lingüística | |
| llengua humana sòndic sunda-sulawesi Dayak llengües barito llengües barito orientals | |
| Característiques | |
| Sistema d'escriptura | alfabet llatí i alfabet sorabe |
| Institució de normalització | No és regulat |
| Codis | |
| ISO 639-1 | mg |
| ISO 639-2 | mlg |
| ISO 639-3 | mlg |
| SIL | MEX/PLT |
| Glottolog | mala1537 |
| Ethnologue | mlg |
| IETF | mg |
El malgaix (malagasy en malgaix) és la llengua parlada a Madagascar i a les illes Comores, Mayotte i Reunió, mitjançant els contactes entre aquestes illes i Madagascar.[1] Tanmateix només és oficial, juntament amb el francès, a Madagascar. Es compon d'una vintena de dialectes que corresponen a les 18 ètnies del país. Aquesta llengua és la representant més occidental de la branca malai-polinèsia de les llengües austronèsies.[2] Més concretament pertany al grup barito, les llengües del qual són parlades a Kalimantan, la part indonèsia de l'illa de Borneo, a l'actual regió de Banjarmasin i comprenen el ma'anyan, el samihim, el dusun deyah, etc. En aquesta regió la llengua dominant avui dia és el malai, que pertany a un altre grup malai-polinesi.
El malgaix és part d'un conjunt lingüístic que comprèn més d'una vintena de variants locals, qualificades sovint de dialectes. De fet, les divergències de determinades variants, com per exemple el sakalava amb l'antambahoaka poden representar fins a la meitat del vocabulari comú.[3] Pel que fa al merina els dialectes més propers són el betsileo i el sinahaka (aproximadament el 90% del vocabulari tradicional bàsic és comú). Les més diferents són les llengües de l'extrem sud de l'illa com l'antadroy i certs dialectes sakalava amb els quals el merina comparteix el 60% del vocabulari de base.[4]
Sobre el lèxic, més del 90% del vocabulari tradicional remunta a orígens austronesis. La resta és d'origen bantu, arabo-swahili o sànscrit, en àmbits determinats.[5] Per exemple les paraules d'origen bantu es troben sobretot en el camp de la ramaderia (omby, ondry, akoho) i els arabo-swahili en objectes comercials, el calendari i l'endevinació (alahady, adaoro, sikidy, etc.). Els préstecs lingüístics més antics semblen d'origen sànscrit (tsara, soa, sahaza, sandry, sisa, hetsy), remunten probablement al veïnatge amb els navegadors malais durant el primer mil·lenni.[6]
L'escriptura moderna de la llengua malgaix en alfabet llatí va ser fixada per decret el 26 de març de 1823, després d'un acord entre el rei Radama I i els missioners britànics que acabaven d'arribar al reialme. El principi acordat va ser que les consonants s'havien d'escriure com en anglès i les vocals com a les llengües llatines.
El fet que el malgaix sigui originari d'Indonèsia, però, no ens pot fer concloure que el seu ancestre s'escrivís com el vell malai amb un alfabet de tipus indi. A partir del segle xix la llengua malgaix ha manllevat un nombre considerable de mots dem les llengües europees, en particular de l'anglès i el francès.
L'alfabet sorabe és el sistema d'escriptura emprat pels parlants de les parles malgaixes.[7] Investigacions afirmen que el podrien haver introduït els musulmans javanesos. Però també té molta semblança amb el pegon, la versió javanesa de l'alfabet àrab.[8]
En l'aspecte actual de l'ortografia, formada per 21 lletres (sense la c, la q, la w, la u i la x, en comparació amb el català) la lletra o es pronuncia normalment amb el fonema /u/ (encara que a certes regions, sobretot en zones rurals, encara es conserva la pronúncia arcaica /o/). El diftong gràfic ao tendeix a pronunciar-se fonèticament /o/. Les i que es troben al final de paraula s'escriuen sempre amb la grafia y. La grafia e és pronunciada com una e (coneguda com a e tancada, en català). La lletra g representa sempre el fonema /g/, com a la paraula gana.
L'accent tònic sol caure en general sobre la penúltima síl·laba de la paraula, llevant que la paraula acabi en -ka, -tra, o -na, en aquests casos l'accent recau en l'antepenúltima. Les vocals no tòniques que es troben a la fi d'un mot són a penes pronunciades.
Referències
[modifica]- ↑ «malgaix». Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 17 juliol 2022].
- ↑ Adelaar, K. Alexander; Adelaar, Alexander; Himmelmann, Nikolaus. The Austronesian Languages of Asia and Madagascar (en anglès). Psychology Press, 2005, p. 29. ISBN 978-0-7007-1286-1.
- ↑ Nielssen, Hilde. Ritual Imagination: A Study of Tromba Possession Among the Betsimisaraka in Eastern Madagascar (en anglès). BRILL, 2011-09-30, p. 97. ISBN 978-90-04-21524-5.
- ↑ Serva, Maurizio; Petroni, Filippo; Volchenkov, Dima; Wichmann, Søren «Malagasy dialects and the peopling of Madagascar». Journal of The Royal Society Interface, 9, 66, 07-01-2012, pàg. 54–67. DOI: 10.1098/rsif.2011.0228. PMC: PMC3223632. PMID: 21632612.
- ↑ Dewar, Robert E.; Wright, Henry T. «The culture history of Madagascar» (en anglès). Journal of World Prehistory, 7, 4, 01-12-1993, pàg. 417–466. DOI: 10.1007/BF00997802. ISSN: 1573-7802.
- ↑ Burney, David A; Burney, Lida Pigott; Godfrey, Laurie R; Jungers, William L; Goodman, Steven M «A chronology for late prehistoric Madagascar» (en anglès). Journal of Human Evolution, 47, 1, 01-07-2004, pàg. 25–63. DOI: 10.1016/j.jhevol.2004.05.005. ISSN: 0047-2484.
- ↑ Bellwood, Peter; Fox, James J.; Tryon, Darrell. The Austronesians: Historical and Comparative Perspectives (en anglès). ANU E Press, 2006-09-01, p. 86. ISBN 978-1-920942-85-4.
- ↑ Adelaar, Alexander «Asian Roots of the Malagasy: A Linguistic Perspective». Bijdragen tot de Taal-, Land- en Volkenkunde, 151, 3, 1995, pàg. 325–356. ISSN: 0006-2294.
Bibliografia complementària
[modifica]- Biddulph, Joseph (1997). An Introduction to Malagasy. Pontypridd, Cymru. ISBN 978-1-897999-15-8.
- Houlder, John Alden, Ohabolana, ou proverbes malgaches. Imprimerie Luthérienne, Tananarive 1960.
- Hurles, Matthew E. «The Dual Origin of the Malagasy in Island Southeast Asia and East Africa: Evidence from Maternal and Paternal Lineages». American Journal of Human Genetics, vol. 76, 5, 2005, pàg. 894–901. DOI: 10.1086/430051. PMC: 1199379. PMID: 15793703.
- Ricaut et al. (2009) "A new deep branch of eurasian mtDNA macrohaplogroup M reveals additional complexity regarding the settlement of Madagascar", BMC Genomics.
Enllaços externs
[modifica]
- Gasikara.net : Iniciació al malgaix (francès)
- Gramàtica, guia de conversa i diccionari malgaix (francès)
- Llengües del món, branca malai-polinèsia (castellà)
Text is available under the CC BY-SA 4.0 license; additional terms may apply.
Images, videos and audio are available under their respective licenses.
