Cotxa blava
Luscinia svecica  | |
|---|---|
.jpg) Luscinia svecica svecica | |
| Enregistrament | |
| |
| Dades | |
| Envergadura | 22 cm |
| Estat de conservació | |
 | |
| Risc mínim | |
| UICN | 22709707 |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Aves |
| Ordre | Passeriformes |
| Família | Muscicapidae |
| Gènere | Luscinia |
| Espècie | Luscinia svecica (Linnaeus, 1758) |
| Nomenclatura | |
| Sinònims |
|
| Protònim | Motacilla svecica |
| Distribució | |
 | |
.svg){kind=icon}
La cotxa blava[1] (Luscinia svecica; syn: Cyanecula svecica), coneguda com a pitblau al País Valencià i blaveta/blaueta a les Balears, és un moixó de la família dels muscicàpids (Muscicapidae).[2] D'hàbits migradors, cria típicament al nord d'Euràsia o a menors latituds a zones de muntanya. No crien als Països Catalans, però poden ser observats, en molt petit nombre, en zones humides litorals durant les migracions o encara com hivernants.[3]
Morfologia
[modifica]-_Female_at_Bharatpur_I_IMG_5484.jpg)
- És un moixó petit que fa una llargària de 13 - 14 cm, una envergadura de 22 – 23 cm i un pes de 14 - 23 grams.
- Amb un clar dimorfisme sexual, ambdós sexes tenen les parts superiors i el cap de color marró, amb una línia clara a sobre de l'ull. El mascle té la barbeta, la gola i la part superior del pit ocupada per una taca blava, vorejada per sota per una línia fosca i a continuació mitja lluna rogenca. Al centre de la zona blava hi ha una petita taca variable, blanca o rogenca, depenent de la raça. A les femelles el dibuix pectoral no és a penes evident o no es presenta. Les parts inferiors són molt clares.[4]
- Les potes, molt fines, són de color marró fosc. El bec, també molt fi, és negre. Iris bru.
Hàbitat i distribució
[modifica]Habita zones arbustives, herbàcies, tundres i pantans de gran part d'Euràsia, criant des del nord d'Escandinàvia i Sibèria, fins a França, nord d'Itàlia, dels Balcans, de Turquia, de l'Afganistan, del Pakistan i de l'Índia, Xina i zona del Llac Baikal. La seva distribució arriba a l'oest i nord d'Alaska. En zones meridionals de la seva distribució, com el centre de la península Ibèrica, cria a zones de muntanya. En hivern migra a zones meridionals, com l'Àfrica subsahariana i septentrional, Orient Pròxim, Pakistan i el sud-est asiàtic.[5]
Alimentació
[modifica]És un ocell bàsicament insectívor, que atrapa petis coleòpters, formigues, lepidòpters i llurs larves. També pot menjar algunes fruites i llavors a la tardor.
Reproducció
[modifica]Entre els mesos de Maig i Juny, ponen 4 – 6 ous en un niu amb forma de tassa, fet a terra o a la base d'un arbust. La femella cova els ous durant 13 – 15 dies i cura dels pollets durant unes dues setmanes.[4]
Llista de subespècies
[modifica]S'han descrit unes 10 subespècies,[6] sovint clarament diferenciables pel disseny cromàtic del pit.
- Luscinia svecica svecica, Linnaeus, 1758. Cria des d'Escandinàvia, a través de Sibèria Septentrional fins a l'oest d'Alaska, hivernant al nord d'Àfrica i Àsia meridional. S'ha registrat als Països Catalans.[3]
- Luscinia svecica namnetum, Mayaud, 1934. Cria a França. S'ha registrat al Països Catalans.[3]
- Luscinia svecica cyanecula, Meisner, 1804. Cria a Europa Central i zona central i septentrional de la península Ibèrica. Hiverna a l'Àfrica Septentrional. S'ha registrat als Països Catalans.[3]
- Luscinia svecica volgae, Kleinschmidt, 1907. Cria a Ucraïna i Rússia occidental.
- Luscinia svecica magna, Zarudni i Loudon, 1904. Països del Caucas, est de Turquia i l'Iran. Hiverna al Sudan i Etiòpia.
- Luscinia svecica pallidogularis, Zarudni, 1897. Des del sud-oest de Sibèria fins a Àsia central i Sibèria oriental.
- Luscinia svecica saturatior, Sushkin, 1925. Muntanyes del Pamir i Tien Shan.
- Luscinia svecica abbotti, Richmond, 1896. Oest del Pakistan i nord-oest de l'Índia.
- Luscinia svecica przewalskii, Tugarinov, 1929. Des de Mongòlia Interior fins a l'oest de la Xina i el sud del Tibet.
- Luscinia svecica kobdensis, Tugarinov,1929. Oest de la Xina.
Referències
[modifica]- ↑ Fundació Barcelona Zoo; Institut Català d’Ornitologia; TERMCAT, Centre de Terminologia. «cotxa blava». Diccionari dels ocells del món. TERMCAT. [Consulta: 5 maig 2022].
- ↑ del Hoyo, Josep. All the birds of the world (en anglès). Barcelona: Lynx editions, 2020, p. 704. ISBN 978-84-16728-37-4.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 La cotxa blava al SIOC Rev- 24-05-2011
- ↑ 4,0 4,1 Félix Rodríguez de la Fuente. Enciclopedia Salvat de la Fauna Ibérica y europea, 1975. Volum 7. Pàg. 91 – 93
- ↑ Distribució i justificació d'estatus en IUCN Redlist
- ↑ Classificació dels muscicàpids a ZOONOMEN, amb subespècies Rev. 25-05-2011
Enllaços externs
[modifica]
- Diverses fotografies de exemplars de Luscinia svecica de sexes, edats i races diferents a Oriental Bird Club Arxivat 2016-03-03 a Wayback Machine. Rev. 25-05-2011.(anglès)
- Video Youtube Luscinia svecica
- La cotxa blava a AVIBASE Rev. 25-05-2011.(català)
- Fitxa de la cotxa blava a la Enciclopedia de las Aves de España de la SEO Arxivat 2011-11-16 a Wayback Machine. Rev. 25-05-2011.(castellà)
Text is available under the CC BY-SA 4.0 license; additional terms may apply.
Images, videos and audio are available under their respective licenses.
