Luis Paret y Alcázar

Biografia
Naixement	11 febrer 1746 Madrid
Mort	14 febrer 1799 (53 anys) Madrid
Pintor de cambra
Dades personals
Formació	Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Ferran
Activitat
Ocupació	pintor, gravador, dibuixant, aquarel·lista
Activitat	1757 - 1799
Gènere	Pintura de gènere, pintura floral, paisatge i retrat
Professors	Bartolomé de San Antonio

Luis Paret y Alcázar (Madrid, 1746 - 1799) fou un pintor espanyol, d'estil molt personal, més proper al Rococó que al Neoclassicisme. La seva temàtica és molt variada, amb paisatges, escenes d'interior, i retrats, entre d'altres.

Va cursar estudis des dels deu anys a la Reial Acadèmia de Belles Arts de San Fernando. Pensionat a Roma (1763-1766), per Lluís Antoni d'Espanya germà menor del rei Carles III d'Espanya, es va incorporar al taller de Charles de la Traverse, a Madrid.^[1] Complicat en els assumptes amorosos del seu protector, va ser enviat a Puerto Rico (1775), on va crear escola (José Campeche). Va tornar a Espanya el 1778, tot i que va mantenir el seu allunyament a 40 llegües de la cort, encarregant-se-li una sèrie de paisatges cantàbrics, residint a Bilbao.

Ingressa en l'Acadèmia al mateix temps que Goya, i és autoritzat per a tornar a la cort el 1788. En els últims anys de la seva vida passa apurs econòmics.^[2]

Entre les seves pintures més cèlebres, destaquen: "La botiga de modes" (Museu Lázaro Galdiano, Madrid), "Diógenes" (Acadèmia de San Fernando), "Vista de l'Arenal de Bilbao" i "Vista de Fuenterrabía" (Museu de Belles Arts de Bilbao) i diverses del Museu del Prado, com un "Autorretrat", "Les parelles reals", "Jurament del príncep d'Astúries", "Vista del Jardí Botànic" (inacabada).

• Luna, Juan José. «Paret i el seu llegat». A: Natures mortes.De Sánchez Cotán a Goya. Barcelona: Museu Nacional d'Art de Catalunya, 2007. ISBN 978-84-8043-171-2. 

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Luis Paret y Alcázar