Luigi Giafferi

Nom original	(fr) Luiggi Giafferi
Biografia
Naixement	25 març 1668 Talasani (Còrsega)
Mort	1r octubre 1748 (80 anys) Nàpols (Itàlia)
Activitat
Ocupació	polític
Carrera militar
Rang militar	general

Luiggi Giafferi (Talasani, 1668 – Nàpols, 1745)^[1] fou un militar i polític cors, fill de Francescu Giafferi i cunyat d'Andria Ceccaldi. El 1694 era capità de l'exèrcit venecià, el 1700 fou escollit Nobile Dodeci, i el 1706 Oratore di Corsica.

El 1730 el governador genovès Felice Pinelli li demanà suport en una revolta contra les taxes, però es posà de part dels insurrectes corsos. A la Cunsulta di San Antoniu di A Casabianca fou escollit amb Andria Ceccaldi i l'abat Raffaelli per a dirigir la revolta armada, i a la de San Pancraziu di Bigugla nomenat General de Còrsega. El 1731 convocà la Cunsulta d'Orezza per donar suport legal i teològic a la revolta corsa.

Exclòs de l'amnistia genovesa, va mantenir contactes amb el Gran Ducat de Toscana i Espanya. Després de la derrota de Furiani, demanà suport a l'emperador Carles VI i el febrer de 1732, amb 4.000 voluntaris, recuperà Olmeto, setjà Sartène i assolà Nebbiu. El maig s'arribà al tractat Concessioni Graziose a Corte, però malgrat les concessions fou arrestat a Bastia i tancat a la torre de Gènova. Condemnat a mort per protestes d'Espanya i Toscana, fou confinat a Savona i alliberat el maig de 1733. Aleshores s'allista com a coronel al servei del duc Carles de Parma, i l'abril de 1734 tornà clandestinament a Còrsega amb Ghjuvanni Aitelli i Gian Pietro Gaffori. A la consulta de San Antonio de Casabianca fou novament escollit cap suprem i comandant del regne, i fou nomenat successivament cap i general (Consulta de Corti, maig 1734) i primat del regne (Cunsulta d'Orezza, gener de 1735).

L'agost de 1735 empentà fora de la vall d'Alisgiani les tropes genoveses, però fou derrotat a San Pellegrinu el gener de 1736. L'abril de 1736, a la consulta d'Alisgiani, accepta com a rei Theodor von Neuhoff, qui el novembre el nomenà membre del consell de regència. Tot i això, el febrer de 1738, a la Consulta de Casinca, fou encarregat d'escriure una memòria a Louis de Boissieux demanant l'annexió al rei de França. Però el gener 1739 (Cunsulta de Santa Maria di Ornano), es confirma la lleialtat a Teodor I i decideixen lluitar contra genovesos i francesos. Derrotat, es va exiliar el juliol de 1739, però li permeteren tornar el juny de 1743. Aleshores critica i refusa les concessions i torna a Nàpols, on va morir.

• Biografia Arxivat 2008-12-14 a Wayback Machine.