For faster navigation, this Iframe is preloading the Wikiwand page for Lola Montès.

Lola Montès

Per a altres significats, vegeu «Lola Montes».
Infotaula de pel·lículaLola Montès
Fitxa
DireccióMax Ophüls
Protagonistes
Director artísticJean d'Eaubonne
Willy Schatz
ProduccióAlbert Caraco Modifica el valor a Wikidata
GuióMax Ophuls,
adaptació d'Annette Wademant i Max Ophuls
d'una novel·la de Cécil Saint Laurent
MúsicaGeorges Auric
FotografiaChristian Matras
MuntatgeMadeleine Gug
DistribuïdorNetflix Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenFrança
Estrena1955
Durada110 minuts
Idioma originalfrancès Modifica el valor a Wikidata
Versió en catalàSí 
Coloren color i en blanc i negre Modifica el valor a Wikidata
Descripció
GènereDrama

IMDB: tt0048308 Filmaffinity: 579277 Allocine: 1881 Rottentomatoes: m/lola_montes Letterboxd: lola-montes Allmovie: v29844 TCM: 81671 TMDB.org: 35987 Modifica el valor a Wikidata

Lola Montès és una pel·lícula francesa realitzada en color, en format cinemascope 2.55 i en estereofonia per Max Ophüls, estrenada el 1955. Inspirada en la vida (explicada per Cécil Saint-Laurent) de la cèlebre ballarina i cortesana del segle xix Lola Montez, que va ser íntima de Franz Liszt i de Lluís I de Baviera, interpretada per l'actriu Martine Carol. Ha estat doblada al català.[1]

Argument

[modifica]

Lola Montes (Martine Carol), cortesana i ballarina famosa a tot Europa, va ser l'amant de grans homes com el músic hongarès Franz Liszt o Lluís II de Baviera. Ja en l'ocàs de la seva carrera, va treballar en un circ de Nova Orleans (Louisiana), on realitzava un número acrobàtic mentre un mestre de cerimònies (Peter Ustinov) narrava al públic la seva escandalosa vida.[2]

La pel·lícula és construïda sobre

« la indecència dels espectacles fundats en l'escàndol [...] on l'amor i els diners s'intercanvien indiferentment, on la celebritat és una mercaderia. »

Filmat per una càmera creativa i virtuosa de la lleugeresa, el seu guió descriu en una paràbola tràgica la fi de la vida de l'heroïna: vinguda a menys, és literalment reduïda a l'estat d'animal de fira havent d'imitar, exiliada a Nova Orleans, la seva pròpia existència per sobreviure. Lola Montès es va beneficiar d'una acollida entusiasta de part de nombrosos cinèfils i cineastes, entre els quals Jean Cocteau, Jean-Luc Godard, Jacques Rivette, Jacques Tati o Roberto Rossellini. Per la seva part François Truffaut no va vacil·lar a acostar-se a l'originalitat de la seva estructura narrativa múltiples vegades darrere de la del Ciutadà Kane d'Orson Welles. Per contra, la pel·lícula tingué un fracàs comercial ressonant. Els productors van imposar llavors al realitzador, que va morir poc després, dues versions mutilades, doblades, escurçades i tornades a muntar contra el seu grat.

El 1966, la societat Les Films du Jeudi del productor Pierre Braunberger va recomprar els drets d'explotació de la pel·lícula. Quatre decennis més tard, l'impuls donat per la seva filla, Laurence Braunberger, va permetre ressuscitar-la. Sota l'ègida de la Filmoteca francesa i amb l'ajuda del mecenatge, es va dur una restauració excepcional: la varietat de les paletes de colors, l'amplitud del so, la llengua original dels diàlegs, així com el muntatge de l'autor i el format de la pel·lícula. Aquesta versió ha estat autoritzada pel mateix fill del realitzador, Marcel Ophüls.

Presentada en el 62è Festival de Canes, Lola Montès pot ser considerada com fidel als desitjos de Max Ophüls. La seva estrena pública en sales va tenir lloc, després dels Estats Units, a França el 5 de desembre de 2008; una verdadera resurrecció d'una obra mestra de la història del cinema (Le Monde, Télérama, Le Nouvel Observateur…)

Repartiment

[modifica]
  • Martine Carol: Lola Montès
  • Peter Ustinov: el genet
  • Anton Walbrook: El Rei Lluís I de Baviera
  • Ivan Desny: el tinent James
  • Henri Guisol: Maurice
  • Lise Delamare: Mrs Craigie
  • Paulette Dubost: Joséphine
  • Oskar Werner: l'estudiant
  • Will Quadflieg: Franz Liszt
  • Jean Galland: El secretari particular
  • Béatrice Arnac: Circus Rider
  • Helena Manson
  • Germaine Delbat
  • Willy Eichberger
  • Jacques Fayet
  • Friedrich Domin
  • Werner Finck

Referències

[modifica]
  1. esadir.cat. Lola Montès. esadir.cat. 
  2. «Lola Montès». The New York Times.

Enllaços externs

[modifica]
{{bottomLinkPreText}} {{bottomLinkText}}
Lola Montès
Listen to this article

This browser is not supported by Wikiwand :(
Wikiwand requires a browser with modern capabilities in order to provide you with the best reading experience.
Please download and use one of the following browsers:

This article was just edited, click to reload
This article has been deleted on Wikipedia (Why?)

Back to homepage

Please click Add in the dialog above
Please click Allow in the top-left corner,
then click Install Now in the dialog
Please click Open in the download dialog,
then click Install
Please click the "Downloads" icon in the Safari toolbar, open the first download in the list,
then click Install
{{::$root.activation.text}}

Install Wikiwand

Install on Chrome Install on Firefox
Don't forget to rate us

Tell your friends about Wikiwand!

Gmail Facebook Twitter Link

Enjoying Wikiwand?

Tell your friends and spread the love:
Share on Gmail Share on Facebook Share on Twitter Share on Buffer

Our magic isn't perfect

You can help our automatic cover photo selection by reporting an unsuitable photo.

This photo is visually disturbing This photo is not a good choice

Thank you for helping!


Your input will affect cover photo selection, along with input from other users.

X

Get ready for Wikiwand 2.0 🎉! the new version arrives on September 1st! Don't want to wait?