Lluís I d'Etrúria

Nom original	(it) Ludovico I
Biografia
Naixement	5 juliol 1773 Piacenza (Itàlia)
Mort	27 maig 1803 (29 anys) Florència (Itàlia)
Sepultura	Panteó d'Infants
Rei d'Itàlia
Activitat
Ocupació	polític
Altres
Títol	Duc
Família	Dinastia Capet i casa de Borbó-Parma
Cònjuge	Maria Lluïsa de Borbó i de Borbó-Parma (1795–)
Fills	Carles II de Parma, Maria Lluïsa de Borbó-Parma
Pares	Ferran I de Parma   i Maria Amàlia d'Àustria
Germans	Carolina de Borbó-Parma Maria Antònia de Borbó-Parma Carlota de Borbó-Parma Felip Maria de Borbó-Parma
Premis  Cavaller de l'Orde de l'Esperit Sant  Orde del Toisó d'Or  orde de l'Esperit Sant  Cavaller de l'Orde del Toisó d'Or  Cavaller de l'Orde de Sant Miquel  Reial i Distingit Orde Espanyol de Carles III

Lluís I d'Etrúria, també conegut amb el nom de Lluís Francesc Filibert de Borbó o Lluís I de Borbó-Parma, (Piacenza, Ducat de Parma, 1773 – Florència, Regne d'Etrúria, 1803) fou el primer dels dos únics reis d'Etrúria i cap de la casa ducal dels Borbó-Parma.

Va néixer el 5 de juliol de 1773 al Palau Ducal de Piacenza sent fill del duc Ferran I de Parma i de l'arxiduquessa Maria Amàlia d'Àustria. Ferran era net per via paterna del duc Felip I de Parma i de la princesa Elisabet de França mentre que per via materna ho era de l'emperador Francesc I del Sacre Imperi Romanogermànic i l'arxiduquessa Maria Teresa I d'Àustria.

Es va casar el dia 25 d'agost del 1795 a Madrid amb la infanta Maria Lluïsa d'Espanya, filla del rei Carles IV d'Espanya i de la princesa Maria Lluïsa de Borbó-Parma. La parella tingué dos fills:

• SM el rei Carles II de Parma, nascut a Madrid el 1799 i mort a Niça el 1883. Es casà amb la princesa Maria Teresa de Savoia.

• SAR la princesa Maria Lluïsa de Borbó-Parma, nascuda a Barcelona l'any 1802 i morta a Roma el 1857. Es casà amb el príncep Maximilià de Saxònia.

Fou nomenat infant d'Espanya el 30 de novembre de 1795 per part del seu sogre Carles IV d'Espanya.^[1] L'any 1800 les tropes napoleòniques conquerien durant la seva campanya italiana el Ducat de Parma, el Ducat de Piacenza i el Ducat de Guastalla entre altres territoris del nord d'Itàlia. Com a compensació per l'aliada casa de Borbó, i tenint en compte el fet que els ducs de Parma eren una branca borbònica de la Casa espanyola, i que la duquessa era infanta d'Espanya i filla del rei Carles IV d'Espanya, Napoleó atorgà el Regne d'Etrúria al duc de Parma, sent coronat rei d'aquest territori el 28 de juliol de 1801.

El regne d'Etrúria es constituïa sobre els antics dominis dels Àustria-Toscana, al Gran Ducat de Toscana. Malgrat tot, el Regne d'Etrúria únicament es mantingué gràcies a l'ajuda prestada per Napoleó Bonaparte i a la caiguda d'aquest el regne es va desfer i es retornà el territori als seus antics sobirans.

El duc Carles morí el 27 de maig de 1803 al Palau Pitti de Florència a l'edat de 30 anys, deixant la corona al seu fill que governà a través d'una regència de la seva mare. Les seves restes, però, foren dipositades al Monestir de l'Escorial el 1808.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Lluís I d'Etrúria