Lluís Figa i Faura

Biografia
Naixement	6 maig 1918 Palamós (Baix Empordà)
Mort	11 febrer 1996 (77 anys) Palamós (Baix Empordà)
President Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya
1988 – 1992 ← Josep Joan Pintó i Ruiz – Josep-Delfí Guàrdia i Canela →
Dades personals
Formació	Universitat de Barcelona
Es coneix per	Degà del Col·legi de Notaris
Activitat
Ocupació	Jurista
Membre de	Secció de Filosofia i Ciències Socials de l'Institut d'Estudis Catalans (membre numerari de l'IEC) (1987–)
Premis (1993)  Creu de Sant Jordi (1977)  Gran Creu de l'Orde de Sant Ramon de Penyafort

Lluís Figa i Faura (Palamós, Baix Empordà, 6 de maig de 1918 - 11 de febrer de 1996) fou un advocat i jurista català.

Es llicencià en dret a la Universitat de Barcelona el 1940, i el 1950 va obtenir una plaça de notari a Barcelona, on va exercir fins a la seva jubilació. El 1973 fou nomenat degà del Col·legi de Notaris.

Alhora, del 1958 al 1963 fou catedràtic d'organització econòmica internacional a la facultat de ciències econòmiques de la Universitat de Barcelona. També fou president de l'Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya i magistrat del Tribunal Superior de la Mitra, d'Andorra. Al Segon Congrés Jurídic Català aportà una notable ponència sobre l'estatut personal i patrimonial dels cònjuges^[1] i va publicar nombrosos articles a la Revista Jurídica de Catalunya.^[2]

Fou membre emèrit de la secció de Filosofia i Ciències Socials de l'Institut d'Estudis Catalans i el 1993 va rebre la Creu de Sant Jordi.

• Cómo se hace un testamento (1960)
• Manual de derecho civil catalán (1961)
• La validez de los actos y contratos otorgados por las sociedades mercantiles antes de su inscripción en el registro mercantil (1977)
• Cultura jurídica catalana (1979) a Revista Jurídica de Catalunya
• El dret civil catalá en perill (1993) a Revista Jurídica de Catalunya
• Josep Maria de Porcioles (1994) a Revista Jurídica de Catalunya