Segueix la llista dels comtes d'Aragó que van regnar al Comtat d'Aragó des de la seva creació vers l'any 800, passant per la seva constitució en Regne d'Aragó i la posterior Corona d'Aragó per passar a formar part finalment del Regne d'Espanya. Els ordinals dels reis d'Aragó serveixen per ordenar-los cronològicament. Els ordinals són diferents per a Catalunya on el rei, com a tal considerat del Principat, era conegut per l'ordre propi corresponent als reis catalans.

• ca. 802-809: Oriol d'Aragó
• 809-820: Asnar I Galí, comte de Cerdanya i comte d'Urgell
• 820-833: Garcia I, gendre de l'anterior
• 833-844: Galí I Garcés, fill de l'anterior
• 844-867: Galí II, fill d'Asnar I Galí
• 867-893: Asnar II Galí, fill de l'anterior
• 893-922: Galí III, fill de l'anterior
• 922-925: Andregot Galindes, filla de l'anterior, casada el 925 amb Garcia II Sanxes I de Navarra

• 925-970: Garcia Sanxes I de Pamplona, rei de Pamplona, espòs de l'anterior
• 970-994: Sanç Garcés II de Pamplona, rei de Pamplona, fill de l'anterior
• 994-1000: Garcia Sanxes II de Pamplona, rei de Pamplona, fill de l'anterior
• 1000-1035: Sanç Garcés III de Pamplona, rei de Pamplona i rei de Lleó, fill de l'anterior

• 1035 - 1063: Ramir I d'Aragó, comte d'Aragó, fill de l'anterior
• 1063- 1094: Sanç I d'Aragó i Pamplona, comte d'Aragó, fill de l'anterior

1076: Sanç Ramires esdevé rei de Pamplona i es proclama, també, rei d'Aragó.

• 1076-1094: Sanç I d'Aragó i Pamplona,rei d'Aragó i rei de Pamplona, l'anterior
• 1094-1104: Pere I d'Aragó i Pamplona, rei d'Aragó i rei de Pamplona, fill de l'anterior
• 1104-1134: Alfons I d'Aragó i Pamplona,rei d'Aragó i rei de Pamplona, germà de l'anterior

1134: el regne d'Aragó es donat als ordres religiosos militars, i el regne de Pamplona s'independitza proclamant rei a Garcia Ramires de Pamplona. La noblesa aragonesa proclama rei a:

• 1134-1137: Ramir II d'Aragó, rei d'Aragó, germà de l'anterior

1137: donació del regne d'Aragó al comte de Barcelona.

• 1137 - 1162: Ramon Berenguer IV, comte de Barcelona i príncep sobirà d'Aragó, gendre de l'anterior, casat des de 1150 amb Peronella d'Aragó, filla de l'anterior

1162: unió dinàstica en la mateixa persona.

• 1162-1196: Alfons II d'Aragó (Alfons I el Cast o el Trobador), fill de Ramon Berenguer IV
• 1196-1213: Pere II d'Aragó (Pere I el Catòlic), fill de l'anterior
• 1213-1276: Jaume I d'Aragó (Jaume I el Conqueridor), fill de l'anterior
• 1276-1285: Pere III d'Aragó (Pere II el Gran), fill de l'anterior
• 1285-1291: Alfons III d'Aragó (Alfons II el Franc o el Liberal), fill de l'anterior
• 1291-1327: Jaume II d'Aragó (Jaume II el Just), germà de l'anterior
• 1327-1336: Alfons IV d'Aragó (Alfons III el Benigne), fill de l'anterior
• 1336-1387: Pere IV d'Aragó (Pere III el Cerimoniós o el del Punyalet), fill de l'anterior
• 1387-1396: Joan I d'Aragó (Joan I el Caçador o el Descurat o l'Amador de la Gentilesa), fill de l'anterior
• 1396-1410: Martí I d'Aragó (Martí I l'Humà o l'Eclesiàstic), germà de l'anterior

1410-1412, acaba amb el Compromís de Casp

• 1412-1416: Ferran I d'Aragó (Ferran I el d'Antequera), nebot de l'anterior
• 1416-1458: Alfons V d'Aragó (Alfons IV el Magnànim), fill de l'anterior
• 1458-1479: Joan II d'Aragó (Joan II el Sense Fe), germà de l'anterior
• 1479-1516: Ferran II d'Aragó (Ferran II el Catòlic), fill de l'anterior

1516: unió dinàstica amb els reis de Castella

• 1516-1556: Joana I de Castella amb el seu fill Carles I d'Aragó (Emperador Carles V), net de l'anterior
• 1556-1598: Felip I d'Aragó (Felip II de Castella), fill de l'anterior
• 1598-1621: Felip II d'Aragó (Felip III de Castella), fill de l'anterior
• 1621-1665: Felip III d'Aragó (Felip IV de Castella), fill de l'anterior
• 1665-1700: Carles II d'Aragó (Carles II de Castella), fill de l'anterior
• 1705-1714: Carles III d'Aragó (Emperador Carles VI), de la dinastia dels Habsburg (cal no confondre'l amb Carles III de Borbó)

• 1700-1724: Felip IV d'Aragó (Felip V de Castella)

Amb els Decrets de Nova Planta desapareix el regne d'Aragó i tots els títols reverteixen en el de monarca d'Espanya. I puix que amb els decrets de Nova Planta va desaparèixer la Corona d'Aragó, de fet, l'única entitat política que va sobreviure, i ho feu fins al segle xix, a aquell decret, fou el Consell General de la Vall d'Aran. Els reis d'Espanya posteriors a aquest fet, tot i ser coneguts com a reis d'Espanya, ho eren de Castella, així com d'altres possessions. De fet, no es van autoproclamar reis d'Espanya fins a Isabel II, primera monarca coronada com a reina d'Espanya, títol utilitzat des d'aquell moment pels seus descendents coronats.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Llista de reis d'Aragó

• Ordinals dels reis d'Aragó
• Llista de comtes de Barcelona
• Comtats catalans