Llengua fang

Pangwe
Tipus	llengua viva
Ús
Parlants	1 milió (2006-2013)[1]
Parlants nadius	858.000
Autòcton de	Regió Est, Regió del Sud, Província d'Estuaire, Província de Moyen-Ogooué, Província de Ngounié, Província d'Ogooué-Ivindo, Província de Woleu-Ntem i Guinea Equatorial
Estat	Guinea Equatorial Gabon Rep. del Congo Camerun
Classificació lingüística
llengua humana llengües nigerocongoleses llengües congoatlàntiques llengües volta-congoleses llengües Benué-Congo llengües bantoides llengües bantoides meridionals llengües bantus llengües bantu nord-occidentals Beti (en)
Característiques
Sistema d'escriptura	alfabet llatí
Codis
ISO 639-2	fan
ISO 639-3	fan
Glottolog	fang1246
Linguasphere	99-AUC-ct
Ethnologue	fan
IETF	fan

La llengua fang és una llengua de l'Àfrica central parlada per la gent de l'ètnia del mateix nom. És una llengua de la família bantu i es parla a la Guinea Equatorial, a la zona nord del Gabon, a la zona sud del Camerun i en menor mesura a la República del Congo i a São Tomé i Príncipe. Segons el cens de 2007 tenia 1.020.000 parlants dels quals 297.000 vivien a Guinea Equatorial, 588.00 a Gabon, 121.000 a Camerun i 8.100 a la República del Congo. Una forma de fang encara és parlada a Sao Tomé i Principe malgrat la forta pressió del portuguès (la llengua oficial de l'arxipèlag).

Alguns exemples de paraules en fang de la zona de la Guinea Equatorial, són les següents:

• Hola = Mbolo
• Bon dia = Mbamba kiri
• Bona nit = Mbamba alu
• Gràcies = Akiba

• Günther Tessmann: Die Pangwe. Völkerkundliche Monographie eines westafrikanischen Negerstammes. Ergebnisse der Lübecker Pangwe-Expedition 1907-09 und früherer Forschungen 1904-1907. 2 Bände. Ernst Wasmuth, Berlin 1913.

• Vocabulari Castellà - Fang - Català de 8.200 mots Arxivat 2012-07-04 a Wayback Machine.(català)(castellà)
• http://monefang.com/dico/dico.php Arxivat 2007-10-07 a Wayback Machine.

Llengües de Guinea Equatorial
Llengües oficials	Espanyol Francès Portuguès
Llengües indígenes	Batanga Benga Bubi Fang Gyele Kombe Kwasio Lengue Seki Yasa
Criolls	Annobonès Pichinglis
Llengües d'emigrants	Anglès Igbo

Llengües del Camerun
Llengües oficials	Francès Anglès (dialecte local)
Llengües principals	Bamum Bulu Duala Ewondo Fulfulde Kom Lamnso Medumba
Llengües indígenes	Abon Afade Aghem Ambo Bafaw-Balong Bafia Baka Baldemu Bamali Bambalang Bana Bangolan Bankon Basaa Bata Bati Batu Bebele Bebil Beti Bikya Bishuo Bitare Bomwali Bonkeng Bubi Bung Buwal Byep Caka Ceve Chamba Leko Cuvok Daba Dek Dowayo Ɗugwor Duli Eman Esimbi Eton Evant Fa’ Fang Fanji Fe'fe' Fut Gawar Gbanu Gbanzili Ghomala' Gidar Glavda Gude Gunu Gvoko Haussa Hdi Hijuk Hina Hya Ipulo Iyive Jimi Jina Kaalong Kabba Kako Kali Kanuri Kare Kasabe Kera Ki Kogo Kol Koma Kpwe Kuo Kutin Kwa’ Kwakum Kwasio La'bi Lagwan Malimba Limbum Luo Maɗa Mafa Majera Makaa Malgbe Manenguba Mangbai Manza Maslam Massa Matal Mazagway Mbə’ Mboa Mbudum Mbuko Mbule Mbum Mefele Məgaka Mengisa Menyam Merey Mesaka Mfumte Mofu-Gudur Moloko Mono Mpade Mpumpong Mser Mundang Mungaka Musgu Muyang Nagumi Nda’nda’ Ndai Nen Nga'ka Ngambay Ngiemboon Ngomba Ngombale Ngwe Nimbari NNjem Njerep Nkongho Noho Noni Giziga septentrional Mofu septentrional Gbaya del nord-oest Nyokon Nyong Nzakambay Nzanyi Nzime Oblo Oroko Otank Pam Papia Parkwa Pinyin Pol Pongo Psikyɛ Rombi Sharwa Giziga meridional Suwu Swo Tibea Tikar To Tsuvan Tupuri Vame Vemgo-Mabas Vengo Vere Voko Wom Wuzlam Yamba Yambe Yasa Yedina emba Yeni Zizilivakan Zulgo-Gemzek Zumaya
Vegeu també: Alfabet general de les llengües de Camerun