Llengües diola

Tipus	continu dialectal
Ús
Parlants	3 milions
Autòcton de	Casamance
Estat	Guinea Bissau Senegal Gàmbia
Classificació lingüística
llengua humana llengües nigerocongoleses llengües congoatlàntiques llengües atlàntiques llengües atlàntiques del nord llengües bak
Codis
Glottolog	jola1264

Les llengües diola són un continu dialectal parlat al Senegal (1,2 milions), Gàmbia (1,2 milions) i Guinea Bissau (800.000 parlants). Pertany a la branca bak de la família de les llengües nigerocongoleses.^[1]

Les branques principals del diola propi i en certa manera del diola central no són mútuament intel·ligibles. Les principals varietats són:

• Bayot
• Diola propi
  • Diola central
    • Jola-Fonyi (Kujamatay), parlat al voltant de Bignona. L'estàndard oficial.
    • Bandial, parlat en una petita àrea al sud del riu Casamance.
    • Gusilay, parlat a la vila de Thionck Essyl.
    • Jola-Felupe (Ediamat), parlat en un grapat de viles al sud d'Oussouye. El kerak en podria ser un dialecte.
    • (Jola) Kasa, parlat al voltant d'Oussouye.
  • Kwatay (Kuwaataay), parlat al llarg de la costa meridional del riu Casamance.
  • Karon–Mlomp
    • Karon, parlat al llarg de la costa septentrional del riu Casamance, al sud del districte de Diouloulou.
    • Mlomp, parlat a la vila de Mlomp.

El bayot, parlat al voltant de Ziguinchor, és gramaticalment diola a part d'un sistema pronominal no diola, però potser la meitat del seu vocabulari no és diola i fins i tot no atlàntic. Podria ser una llengua aïllada amb una relexificació substancial del diola. En qualsevol cas, és clarament diferent de les altres parles diola.

• Christian Sina Diatta, Parlons jola - Langue et culture diolas, L'Harmattan, 1998, ISBN 2-7384-7169-2
• Paul Diédhiou, « L'identité joola en question : La bataille idéologique du MFDC pour l'indépendance ». Édition Karthala, 2011.
• Pierre-Marie Sambou, Diola Kaasa esuulaalur : Phonologie, morphophonologie et morphologie, Dakar, Université de Dakar, 1979, 211 p. (Thèse de 3è cycle)
• Pierre-Marie Sambou et J. Lopis, « Le trait atr et ses manifestations en joola et en noon », Bulletin de l'IFAN, 1981, vol. 43, série B, numéro 1/2, p. 203-214
• Pape Chérif Bétrand Akandijack Bassène, « Histoire authentique de la Casamance ». Édition Injé Ajamaat / La Brochure, 2011.
• R.P. Édouard Wintz, Dictionnaire français-dyola et dyola-français, précédé d'un essai de grammaire, Elinkine, Paris, 1909, 190 p. (réimprimé en Angleterre, Gregg Press Ltd en 1968)

• Kujamaat Jóola Folklore and Language materials