Limburg (Bèlgica)

Limburg
	Belsj Limburg (li); Wes-Limburg (li)
	Bandera
	Seu administrativa de la província
Himne	Limburg mijn vaderland (en)
Epònim	Limburg (en)
Localització
	50° 59′ N, 5° 23′ E / 50.98°N,5.38°E
Estat	Bèlgica
	;
Regió	regió Flamenca
Capital	Hasselt
Conté la subdivisió	districte de Hasselt ; districte de Maaseik ; districte de Tongeren
Població humana
Població	870.880 (2018) (359,55 hab./km²)
Idioma oficial	neerlandès
Geografia
Part de	Flandes
Superfície	2.422,14 km²
Limita amb	Brabant del Nord ; província de Lieja ; Província d'Anvers ; Limburg ; Brabant Flamenc
Dades històriques
Anterior	província de Limburg
Creació	19 abril 1839
Dia festiu	Limburg Day (en) (19 d'abril)
Organització política
• Governor of the province of Limburg (en)	Herman Reynders (2009–)
Identificador descriptiu
Fus horari	UTC+01:00
ISO 3166-2	BE-VLI
Codi NUTS	BE22
Lloc web	limburg.be

Aquest article tracta sobre la província belga. Vegeu-ne altres significats a «Limburg».

Limburg és una província de Bèlgica que forma part de la regió de Flandes.^[1]

Història

El 1795 els ocupants francesos van introduir els departaments per a trencar amb els territoris feudals de l'antic règim. Així van crear el departament del Mosa Inferior que cobreix més o menys els territoris de les actuals províncies Limburg Belga i Limburg neerlandès amb Maastricht com capital. Després del Congrés de Viena (1815) el sobirà del Regne Unit dels Països Baixos, Guillem I va mantenir les subdivisions administratives franceses, però va preferir donar-les noms històrics. Tot i que gairebé res del territori formava part de l'antic ducat de Limburg, va anomenar la província Limburg, entre altres per a poder atorgar-se el títol de duc de Limburg.

El 1830 tota la província va esdevenir belga, tret de Maastricht. Després del Tractat de Londres (1839) la província va escindir-se. Hasselt va esdevenir la capital de la part belga. El 1963, després de la fixació de la frontera lingüística belga, els sis nuclis del municipi de Bitsingen van passar a la província de Lieja i els sis nuclis de Voeren van esdevenir limburguesos. De la província actual, només els nuclis Teuven i Remersdaal del municipi de Voeren formaven part de l'antic ducat del mateix nom. La resta de la província prové del principat de Lieja (Sint-Truiden, Tongeren i el comtat de Loon), d'enclavaments del ducat de Brabant (Lommel, Halen) i de terres de la Generalitat (Hoepertingen, Veulen, Rutten, Nerem i Mopertingen).