Leucofanita
 Leucofanita | |
|---|---|
 Cristall de leucofanita travessat per una agulla d'aegirina | |
| Fórmula química | NaCaBeSi₂O₆F |
| Epònim | blanc i aparença visual  |
| Localitat tipus | Låven (Skådön; Lamö; Lamanskjaer), Langesundsfjorden, Larvik, Vestfold, Noruega |
| Classificació | |
| Categoria | silicats > inosilicats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 9.DH.05 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 9.DH.05 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | VIII/D*.01 |
| Dana | 55.4.2.4 |
| Heys | 17.1.8 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | ortoròmbic |
| Estructura cristal·lina | a = 7,41Å; b = 7,39Å; c = 9,98Å; |
| Grup puntual | 2 2 2 - disfenoide |
| Color | groc clar, blanc verdós, verd groguenc |
| Exfoliació | perfecta |
| Duresa | 4 |
| Color de la ratlla | blanc |
| Propietats òptiques | biaxial (-) |
| Índex de refracció | nα = 1,571 nβ = 1,595 nγ = 1,598 |
| Birefringència | δ = 0,027 |
| Dispersió òptica | r > v |
| Impureses comunes | Al, Fe, Mg, K, H |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral heretat (G) |
| Any d'aprovació | 1840 |
| Símbol | Lph |
| Referències | [1] |
La leucofanita és un mineral de la classe dels silicats.
Característiques
[modifica]La leucofanita és un inosilicat de fórmula química NaCaBeSi₂O₆F. Cristal·litza en el sistema ortoròmbic. La seva duresa a l'escala de Mohs és 4.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la leucofanita pertany a «09.DH - Inosilicats amb 4 cadenes senzilles periòdiques, Si₄O₁₂» juntament amb els següents minerals: ohmilita, haradaïta, suzukiïta, batisita, shcherbakovita, taikanita, krauskopfita, balangeroïta, gageïta, enigmatita, dorrita, høgtuvaïta, krinovita, makarochkinita, rhönita, serendibita, welshita, wilkinsonita, safirina, khmaralita, surinamita, deerita, howieïta, taneyamalita, johninnesita i agrel·lita.
Formació i jaciments
[modifica]Va ser descoberta l'any 1840 a Låven, a Langesundsfjorden, Larvik (Vestfold, Noruega). Sol trobar-se associada a altres minerals com: albita, ortoclasa, natrolita, analcima, serandita, aegirina, polilitionita, ancylita, astrofil·lita, catapleiïta, epididimita, rodocrosita i fluorita.[2]
Referències
[modifica]
- ↑ «Leucophanite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 8 octubre 2016].
- ↑ «Leucophanite» (en anglès). Handbook of Mineralogy. [Consulta: 8 octubre 2016].
Text is available under the CC BY-SA 4.0 license; additional terms may apply.
Images, videos and audio are available under their respective licenses.
