Henri Léon Lebesgue

Nom original	(fr) Henri-Léon Lebesgue
Biografia
Naixement	28 juny 1875 Beauvais (França)
Mort	26 juliol 1941 (66 anys) París
Sepultura	Cementiri de Gouvieux 49° 11′ 23″ N, 2° 25′ 50″ E / 49.189605°N,2.4306811°E / 49.189605; 2.4306811
Formació	École Normale Supérieure Liceu Louis-le-Grand Lycée Saint-Louis
Tesi acadèmica	Intégrale, longueur, aire  (1902 )
Director de tesi	Émile Borel
Activitat
Camp de treball	Anàlisi matemàtica, anàlisi funcional i càlcul infinitesimal
Ocupació	matemàtic, catedràtic
Ocupador	Collège de France, catedràtic (1921–1941) Universitat de París (1910–1919) Universitat de Poitiers (1906–1910) Universitat de Rennes (1902–1906)
Membre de	Royal Society (1934–) Acadèmia de Ciències de la Unió Soviètica Acadèmia Francesa de les Ciències Acadèmia de Ciències de Rússia
Professors	Joseph Caron (en)
Alumnes	Arnaud Denjoy i Louis Antoine
Obra
Obres destacables Integral de Lebesgue lema de Lebesgue teorema de de Blaschke-Lebesgue dimensió de recobriment de Lebesgue problema de la cobertura universal de Lebesgue Conjugat de Lebesgue teorema de descomposició de Lebesgue teorema de Walsh-Lebesgue teorema de Fatou-Lebesgue σ-àlgebra de Lebesgue punt de Lebesgue Mesura de Lebesgue Integral de Lebesgue-Stieltjes Mesura exterior de Lebesgue teorema de diferenciació de Lebesgue Nombre de Lebesgue lema de Riemann-Lebesgue constant de Lebesgue teorema de densitat de Lebesgue
Estudiant doctoral	Paul Montel, Zygmunt Janiszewski, Georges de Rham, André Marchaud i Florin Vasilesco (en)
Premis (3 maig 1934)  Membre estranger de la Royal Society (1932)  Oficial de la Legió d'Honor (1919)  Premi Petit d'Ormoy, Carrière, Thébault (1917)  Premi Saintour (1914)  Premi Poncelet (1904)  Cours Peccot

Henri-Léon Lebesgue (Beauvais, 28 de juny de 1875 - París, 26 de juliol de 1941) va ser un matemàtic francès conegut sobretot per la seva aportació a la teoria del càlcul integral. Va fer els seus estudis a l'Escola Normal Superior del carrer Ulm de París. Va exercir de professor als liceus de Nancy i Rennes. Es va fer conèixer el 1901 per la seva teoria de la mesura (funcions mesurables) que perllonga la teoria elaborada per Émile Borel, un dels seus professors i més tard amic. Henri Léon Lebesgue va revolucionar el càlcul integral, la seva teoria de la integració (1902-1904) resulta molt fàcil d'emprar i respon a les necessitats de la física, ja que permet de recercar i provar l'existència de primitives per les funcions « irregulars » i recupera diferents teories anteriors com són les de Riemann, Darboux i Stieltjes.

• Leçons sur l'intégration et la recherche des fonctions primitives (2ª ed. 1928), ed. Gauthier-Villars, Paris
• Leçons sur les séries trigonométriques (1906), ed. Gauthier-Villars, Paris
• Sur la mesure des grandeurs (1915), ed. A. Kundig, Genève
• Les Coniques (1942, posth.), ed. Gauthier-Villars, Paris
• Gauthier-Villars Leçons sur les constructions géométriques 1950, pòstum a partir dels apunts de Mlle Lucienne Félix Paris
• Les Lendemains de l'intégrale. Lettres à Émile Borel, (2004), ed Vuibert, Paris.

• Sur le problème des aires 1, 1903
• Sur les séries trigonométriques, 1903
• Une propriété caractéristique des fonctions de classe 1, 1904
• Sur le problème des aires 2, 1905
• Contribution à l'étude des correspondances de M. Zermelo, 1907
• Sur la méthode de M. Goursat pour la résolution de l'équation de Fredholm, 1908
• Sur les intégrales singulières, 1909
• Remarques sur un énoncé dû à Stieltjes et concernant les intégrales singulières, 1909
• Sur l'intégration des fonctions discontinues, 1910
• Sur la représentation trigonométrique approchée des fonctions satisfaisant à une condition de Lipschitz, 1910
• Sur un théorème de M. Volterra, 1912
• Sur certaines démonstrations d'existence., 1917
• Remarques sur les théories de la mesure et de l'intégration., 1918
• Sur une définition due à M. Borel (lettre à M. le Directeur des Annales Scientifiques de l'École Normale Supérieure), 1920
• Exposé géométrique d'un mémoire de Cayley sur les polygones de Poncelet, 1921
• Sur les diamètres rectilignes des courbes algébriques planes, 1921
• Sur la théorie de la résiduation de Sylvester, 1922
• Remarques sur les deux premières démonstrations du théorème d'Euler relatif aux polyèdres, 1924
• Démonstration du théorème fondamental de la théorie projective des coniques faite à l'aide des droites focales de M. P. Robert, 1935

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Henri Léon Lebesgue

• Henri Lebesgue a l'enciclopèdia picarda en línia Picardia
• Jean-Pierre Kahane: Naissance et postérité de l'intégrale de Lebesgue Gazette Math. 2001
• O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Henri Léon Lebesgue» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland. (anglès)
• Hawkins, Thomas. «Lebesgue, Henri Léon». Complete Dictionary of Scientific Biography, 2008. [Consulta: 7 novembre 2019]. (anglès)