León Galindo de Vera

Biografia
Naixement	1820 Barcelona
Mort	12 abril 1889 (68/69 anys) Madrid
Diputat al Congrés dels Diputats
11 de novembre de 1863 – 23 de juny de 1864
Circumscripció	Morella
Dades personals
Formació	Universitat de Barcelona
Activitat
Lloc de treball	Madrid
Ocupació	Jurista
Membre de	Reial Acadèmia Espanyola
Llista Diputat al Congrés dels Diputats

León Galindo de Vera (Barcelona, 28 de setembre de 1820^[1]-Madrid, 12 d'abril de 1889)^[2][1] va ser un jurista, polític, acadèmic i escriptor espanyol, membre de la Reial Acadèmia Espanyola i diputat a Corts.

Nascut a Barcelona en 1820, va estudiar la carrera de Dret a la Universitat d'aquesta ciutat.^[1] Més tard va treballar en els jutjats de Granollers i Llucena i, posteriorment, va obtenir un càrrec per oposició en el Ministeri de Gracia i Justícia.^[1] Va ser amic d'Antoni Aparisi i Guijarro.^[1] Col·laborà a publicacions com El Pensamiento de Valencia, La Regeneración, El Museo Universal, El Fénix,^[2][1] Enciclopedia Española de Derecho y Administración, La Mujer Cristiana, La Unión i La Ilustración Católica.^[2] Cecilio Alonso el va descriure com «un cronista anodí».^[3] Defensor de l'Església catòlica, després de la Revolució de Setembre fou membre de l'Associació de Catòlics presidida pel Marquès de Viluma i s'adherí al carlisme. Durante la tercera guerra carlina va ser desterrat de Madrid per tenir un fill en l'exèrcit carlí del Nord.^[4] Acabada la guerra es va dedicar fonamentalment a treballs jurídics i acadèmics.^[1] Fou membre de la Reial Acadèmia Espanyola^[1] —succeït per Benito Pérez Galdós en la cadira N—^[3] i diputat a Corts^[2][5] per Morella en 1863.^[5][6]

Va ser autor d'obres com Los progresos y vicisitudes del idioma castellano en nuetros códigos, desde que se romanceó el fuero juzgo hasta la sanción del Código penal que rige en España; Colección completa de leyes, reales decretos, reales órdenes, circulares y resoluciones referentes a la toma de razón de la propiedad inmueble y derechos reales en España desde 1839 hasta 1873, junt a Rafael de la Escosura y Escosura; Los comentarios a la ley hipotecaria, novament amb Escosura; El papa y Napoleón, fulletó escrit junt amb Antoni Aparisi i Guijarro; Los tres Orleans o Biografía de D. Antonio Aparisi y Guijarro,^[1] entre d'altres.^[1][7][8] Va morir a Madrid el 12 d'abril de 1889.^[1]

• Alonso, Cecilio. «Imágenes de Galdós en la prensa entre dos siglos». A: VIII Congreso Internacional Galdosiano, 2005, p. 66-116. 
• «D. León Galindo de Vera». La Iberia [Madrid], 13-04-1889, pàg. 2. ISSN: 1130-7552.
• Ferrer i Dalmau, Melcior. Historia del Tradicionalismo Español. Tomo XXIII. Vol. 1. Sevilla: Editorial Católica Española S.A., 1958. 
• Morell Terry, José «Galindo y de Vera, León "Comentario a la legislacion hipotecaria de España y Ultramar". (Recensión)». Revista general de legislación y jurisprudencia, 44, 88, 1896, pàg. 644. ISSN: 0210-8518.
• Morell Terry, José «Galindo y de Vera, León "Comentario a la legislacion hipotecaria de España y Ultramar". (Recensión)». Revista General de Legislación y Jurisprudencia, 48, 96, 1900, pàg. 222-223. ISSN: 0210-8518.
• Ossorio y Bernard, Manuel. «Galindo y de Vera (León)». A: Ensayo de un catálogo de periodistas españoles del siglo XIX. Madrid: Imprenta y litografía de J. Palacios, 1903. 
• Varios autores. «Galindo de Vera (León)». A: J. Espasa. Enciclopedia universal ilustrada europeo-americana. 25, 1924, p. 504. 

• Publicacions de León Galindo y Vera a la Biblioteca Virtual de la Reial Acadèmia de Jurisprudència i Legislació
• Aquesta entrada és una obra derivada d'un article anònim de La Iberia («D. León Galindo de Vera»), del 13 d'abril de 1889, que entrà en el domini públic 80 anys després de la seva publicació, és a dir, l'1 de gener de 1970.

Premis i fites
Precedit per: Salustiano de Olózaga Almandoz	Acadèmic de la Reial Acadèmia Espanyola Cadira N 1875-1889	Succeït per: Benito Pérez Galdós