Perdiu blanca

Lagopus muta
Exemplar amb plomatge d'hivern
Enregistrament
Dades
Font de	Lagopus muta feces (en)
Pes	665 g (pes adult, mascle) 555 g (pes adult, femella)
Envergadura	57 cm
Període d'incubació de l'ou	22 dies
Estat de conservació
Risc mínim
UICN	22679464
Taxonomia
Super-regne	Holozoa
Regne	Animalia
Fílum	Chordata
Classe	Aves
Ordre	Galliformes
Família	Phasianidae
Gènere	Lagopus
Espècie	Lagopus muta Montin, 1781
Nomenclatura
Sinònims	Lagopus mutus (Montin, 1781)[1]
Distribució

La perdiu blanca, mussola, pollassa pàl·lida o perdiu de neu (Lagopus muta) és un ocell gal·liforme de la família dels tetraònids.^[2]

• Ambdós sexes tenen ventre i ales blanques, però el mascle té una taca negra a l'ull i els costats de la cua també de color negre. La resta del plomatge canvia de color segons l'estació (és la mateixa adaptació que s'observa a la llebre polar -Lepus arcticus- i a la guineu àrtica -Vulpes lagopus-), per ajudar-los a passar desapercebuts, tant a l'estiu com a l'hivern. També cal dir que entre un tipus de plomatge i l'altre les perdius blanques llueixen un vestit híbrid, que correspondrà a un estat intermedi entre els definitius de l'època, o sigui un plomatge indefinit de primavera o tardor.
• Format delicat i relativament petit (35 cm).
• Mostra una millora a les potes per poder-se desplaçar, sense enfonsar-se, per damunt de la neu (plomes que li cobreixen els dits, les quals augmenten la superfície de contacte).

• L. muta atkhensis (Turner, 1882).^[3] Illa d'Atka (Illes Aleutianes)^[4]
• L. muta capta (J. L. Peters, 1934).^[5] Groenlàndia^[4]
• L. muta chamberlaini (A. H. Clark, 1907).^[6] Illa d'Adak (les Illes Aleutianes)^[4]
• L. muta dixoni (Grinnell, 1909).^[7] Glacier Bay (sud-est d'Alaska, Estats Units)^[4]
• L. muta evermanni (Elliot, 1896).^[8] Illa d'Attu (les Illes Aleutianes)^[4]
• L. muta gabrielsoni (Murie, 1944).^[9] Illa d'Amchitka (les Illes Aleutianes, Alaska, Estats Units)^[4]
• L. muta helvetica (Thienemann, 1829).^[10] Alps (des de Savoia fins al centre d'Àustria)^[4]
• L. muta hyperborea (Sundevall, 1845).^[11] Svalbard, la Terra de Francesc Josep i Bjørnøya^[4]
• L. muta islandorum (Faber, 1822).^[12] Islàndia^[4]
• L. muta japonica (A. H. Clark, 1907).^[13] Honshu (Japó)^[4]
• L. muta kurilensis (Kuroda, 1924).^[14] Illes Kurils^[4]
• L. muta millaisi (Hartert, 1923).^[15] Escòcia^[4]
• L. muta muta (Montin, 1781).^[16] Noruega, nord de Suècia i de Finlàndia, i península de Kola^[4]
• L. muta nadezdae (Serebrovski, 1926).^[17] Muntanyes de Sibèria i Mongòlia^[4]
• L. muta nelsoni (Stejneger, 1884).^[18] Illes d'Unimak, Unalaska i Amaknak (les illes Aleutianes)^[4]
• L. muta pleskei (Serebrovski, 1926).^[19] Sibèria^[4]
• L. muta pyrenaica (Hartert, 1921).^[20] Pirineus^[4]
• L. muta ridgwayi (Stejneger, 1884).^[21] Illes del Comandant (Rússia)^[4]
• L. muta rupestris (Gmelin, 1789).^[22] Nord del Canadà, incloent-hi la Colúmbia Britànica, el nord del Quebec i Labrador^[4]
• L. muta sanfordi (Bent, 1912).^[23] Illes Tanaga i Kanaga (les Illes Aleutianes).^[4]
• L. muta saturata (Salomonsen, 1950).^[24] Nord-oest de Groenlàndia^[4]
• L. muta townsendi (Elliot, 1896).^[25] Illa de Kiska (Illes Aleutianes)^[4]
• L. muta welchi (Brewster, 1885).^[26] Terranova^[4]
• L. muta yunaskensis (Gabrielson & Lincoln, 1951).^[27] Illa de Yunaska (Illes Aleutianes)^[4][28]

El niu és un forat a terra, recobert amb alguna herba, per això necessita que hi hagi prats, però també llocs on amagar-se. Hi pon 5 o 9 ous que són covats durant 7 setmanes.^[29] Els pollets esdevenen independents al cap de 10-12 setmanes.^[30]

Els adults són gairebé vegetarians, mentre que els pollets es nodreixen principalment d'insectes, aranyes i caragols. La dieta estiuenca es compon de matèria vegetal (en particular nabius, puntes de cua de cavall i baies) i la hivernal de brots de bedolls nans i salzes.^[31]

Es tracta d'una espècie testimoni de les èpoques glacials del Quaternari. Actualment, les poblacions presents a la península Ibèrica són relictuals i es troben al Pirineu. La subespècie del Pirineu (Lagopus muta pyrenaica) ocupa l'estatge alpí, generalment per sobre dels 2000 m., tot i que s'han pogut observar certs moviments hivernals tant pel que fa a l'altitud com a l'orientació de les vessants on es troba.

• És nadiua d'Andorra, Àustria, el Canadà, la Xina, Finlàndia, França, Alemanya, Groenlàndia, Islàndia, Itàlia, el Japó, el Kazakhstan, Liechtenstein, Mongòlia, Noruega (incloent-hi Svalbard i Jan Mayen), Rússia, Eslovènia, l'Estat espanyol, Suècia, Suïssa, el Tadjikistan, el Regne Unit i els Estats Units.
• Ha estat introduïda a les illes Fèroe.
• És itinerant a Bulgària.^[32][33][34]

• Alsop, Fred J., III. Birds of North America - Eastern Region. First American Edition. Smithsonian Handbooks. DK Publishing, Inc., 2001.
• Banks, R. C., R. W. McDiarmid i A. L. Gardner, 1987. Checklist of Vertebrates of the United States, the U.S. Territories, and Canada. Resource Publication, núm. 166. United States Department of the Interior Fish and Wildlife Service. Washington DC, els Estats Units.
• Dickinson, E.C. (ed.), 2003. The Howard & Moore Complete Checklist of the Birds of the World. 3a edició. Christopher Helm, Londres: 1-1039.
• Novoa, C., A.Besnard, J. F. Brenot i L.N. Ellison. 2007. Effect of weather on the reproductive rate of Rock Ptarmigan Lagopus muta in the eastern Pyrenees. Ibis 150 (2):270 - 278.
• Rodrigue, J., L. Champoux, D. Leclair i J. F. Duchesne. 2007. Cadmium concentrations in tissues of willow ptarmigan (Lagopus lagopus) and rock ptarmigan (Lagopus muta) in Nunavik, Northern Quebec. Environmental Pollution 147 (3): 642-647.
• Zohmann, M. i M. Woss, 2007. Spring density and summer habitat use of alpine rock ptarmigan Lagopus muta helvetica in the southeastern Alps. European Journal of Wildlife Research 54 (2): 379-383.

• Estudi de la perdiu blanca del Pirineu català (català)
• Fotografies de la perdiu blanca (anglès)