La vídua alegre

Títol original	Die lustige Witwe
Forma musical	opereta òpera
Compositor	Franz Lehár
Llibretista	Viktor Léon i Leo Stein
Llengua del terme, de l'obra o del nom	alemany
Basat en	comèdia L'attaché d'ambassade d'Henri Meilhac
Creació	1904
Gènere	Opereta
Parts	tres
Personatges	Hanna Glawari, la vídua alegre. Valencienne, esposa del Baró Zeta, també té una aventura amb Camille. Comte Danilo Danilovich, patriota pontevedrí. Camille de Rosillon, agregat diplomàtic. Baró Mirko Zeta, ambaixador pontevedrí a París. Vescomte Cascada. Raoul de St. Brioche. Njegus, ajudant del baró Zeta. Ballarines, aristocràcia parisenca i pontevedrina, músics, servents.
Estrena
Estrena	30 de desembre de 1905
Escenari	Theater an der Wien de Viena,
Estrena als Països Catalans
Estrena a Catalunya	13 de juny de 1908 (Teatre Granvía, Barcelona) (estrena a Espanya)
Estrena al Liceu	25 de febrer de 1913

Die lustige Witwe (en alemany, La vídua alegre) és una opereta en tres actes de Franz Lehár, amb llibret de Viktor Léon i Leo Stein, basat en la comèdia L'attaché d'ambassade d'Henri Meilhac. S'estrenà al Theater an der Wien de Viena el 30 de desembre de 1905.

Entre els passatges musicals més coneguts es troben la cançó Vilia i el Vals de la vídua alegre. La història està ambientada en un país imaginari on una bellíssima jove ha quedat vídua del seu marit milionari i ha de casar-se novament per raons d'Estat. Aquesta és la trama que dona peu al compositor per a crear una comèdia poblada de ritmes i melodies plenes de sensualitat.

• La viuda alegre (The merry widow, 1934) d'Ernst Lubitsch
• La viuda alegre (The merry widow, 1952) de Curtis Bernhardt

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Die lustige Witwe