La terrazza

Fitxa
Direcció	Ettore Scola
Protagonistes	Marcello Mastroianni Vittorio Gassman Ugo Tognazzi Jean-Louis Trintignant Serge Reggiani Stefano Satta Flores Stefania Sandrelli Carla Gravina Ombretta Colli Milena Vukotic Ugo Gregoretti Olimpia Carlisi Venantino Venantini Galeazzo Benti Agenore Incrocci Marie Trintignant Margherita Horowitz Lucio Lombardo Radice Francesco Maselli Lucio Villari Maurizio Micheli Helena Ronee Graziella Galvani Leonardo Benvenuti Elisa Mainardi
Producció	Pio Angeletti
Dissenyador de producció	Luciano Ricceri
Guió	Agenore Incrocci, Furio Scarpelli i Ettore Scola
Música	Armando Trovaioli
Fotografia	Pasqualino De Santis
Muntatge	Raimondo Crociani
Vestuari	Ezio Altieri
Dades i xifres
País d'origen	França i Itàlia
Estrena	1980
Durada	124 min
Idioma original	italià
Color	en color
Descripció
Gènere	drama i comèdia
Lloc de la narració	Itàlia

La terrazza és un film franco-italià d'Ettore Scola estrenat el 1980.^[1][2]

Vells amics, de l'esquerra cultural, es troben per a un ritual sopar a la gran terrassa romana d'un d'ells. La càmera es passeja i descobreix converses, després segueix un dels protagonistes i s'endinsa a la seva vida, abans de tornar al sopar i seguir-ne un altre. L'entusiasme de la joventut ha deixat lloc a l'amargor i a la comprovació dels fracassos, tant professionals com sentimentals.

Ens trobem amb Enrico, un guionista en crisi, Amedeo, un productor, Luigi, un editor i periodista, Sergio, un executiu de TV, Galeazzo, que acaba de tornar de Veneçuela, Bruno, productor d'anuncis de TV, i Mario, un diputat del Partit Comunista.^[3]

• Ugo Tognazzi: Amedeo
• Jean-Louis Trintignant: Enrico
• Marcello Mastroianni: Luigi
• Serge Reggiani: Sergio
• Stefania Sandrelli: Giovanna
• Galeazzo Benti: Galeazzo
• Marie Trintignant: Isabella
• Agenore Incrocci: el seu propi paper
• Vittorio Gassman: Mario
• Stefano Satta Flores: Tizzo
• Ombretta Colli: Enza
• Milena Vukotic: Emanuela
• Carla Gravina: Carla
• Maurizio Micheli: Bruno

• A la pel·lícula, Sergio, interpretat per Sergé Reggiani, mor del rebuig a alimentar-se per fàstic de la vida, al començament del rodatge del Viatge del Capità Fracàs, projecte que havia dut i del qual la interpretació avantguardista (en el sentit pejoratiu del terme) per un jove arribista el desplau fortament. Deu anys més tard Ettore Scola rodarà una altra versió del Viatge del capità Fracàs.
• Tot i trobar-nos amb un guió d'Age & Scarpelli i Scola, estem ben lluny de les comèdies dels anys 1960, la carn és trista i els personatges ja no tenen ganes de riure. La noia, interpretada per Marie Trintignant ens recorda que una generació ha passat i que els herois han viscut el seu temps, amb tota la tragèdia que això implica.

• Millor actriu secundària (Festival de Cannes) per Carla Gravina (1980)
• Premi de guió i diàlegs al Festival de Cannes per Ettore Scola, Agenore Incrocci, Furio Scarpelli (1980)^[4]

Pel·lícules d'Ettore Scola
Llargmetratges	Se permettete parliamo di donne • La congiuntura • L'arcidiavolo • Riusciranno i nostri eroi a ritrovare l'amico misteriosamente scomparso in Africa? • Il commissario Pepe • Dramma della gelosia (tutti i particolari in cronaca) • Permette? Rocco Papaleo • La più bella serata della mia vita • Trevico-Torino - Viaggio nel Fiat-Nam • C'eravamo tanto amati • Lletjos, bruts i dolents • Signore e signori, buonanotte (co-regia) • Una jornada particular • I nuovi mostri • La terrazza • Passione d'amore • La Nuit de Varennes • La sala de ball • Maccheroni • La famiglia • Splendor • Che ora è • Il viaggio di Capitan Fracassa • Mario, Maria e Mario • Romanzo di un giovane povero • La cena • Competència deslleial • Gente di Roma • Che strano chiamarsi Federico
Curtmetratge	Thrilling (episodi) • Festival dell'Unità 1972 • Carosello per la campagna referendaria sul divorzio • I corti italiani
Documentals	Vorrei che volo • L'addio a Enrico Berlinguer (documental col·lectiu) • Un altro mondo è possibile (documental col·lectiu) • Lettere dalla Palestina (documental col·lectiu)