La Revue blanche
  | |
_1895.jpg) Misia Sert a la portada per Henri de Toulouse-Lautrec (1895) | |
| Tipus | publicació periòdica |
|---|---|
| Fitxa | |
| Data d'inici | 1r desembre 1889 |
| Data de finalització | maig 1903 |
| Fundador | Thadée Natanson |
| Lloc de publicació | Lieja i París |
| Estat | França |
La Revue blanche (1889-1903) va ser una revista bimensual d'art i literatura d'inspiració anarquista.[1] Va parèixer primer a Lieja[2] i des de l'octubre 1891 a París, editat pels tres germans (Alexandre, Tadeusz i Louis-Alfred Natanson, fills d'un banquer polonès establert a París. Es va crear com a competidor i opositor al Mercure de France. Félix Fénéon, Lucien Muhlfeld El 1894, Léon Blum va succedir Muhlfeld com redactor en cap, acte corratjós, al paroxisme de la crisi de l'anarquisme.[3] La iniciativa parisenca va inspirar el 1898 Joan Montseny i Teresa Mañé per crear un equivalent en castellà, La Revista Blanca.[4]
Retrat per Félix Vallotton (1896)
Retrat per Félix Vallotton (1898)
Els editors refusaven adherir a un escola o moviment artístic. Dona la benvinguda a tothom que tingui talent. Per això van triar el nom blanche, el color blanc que és una mescla de tots els colors.[5] Des de 1893, després de la fusió amb la revista Le Banquet,[3] cada capçalera era una obra gràfica d'un artista reconegut.[5] Misia Sert, «la reina de París» aleshores esposa de Tadeusz Natanson, va tenir un paper important als inicis de la revista i va inspirar molts artistes i portades.[6]
Sobretot Félix Fénéon va implicar La Revue blanche en la defensa d'Alfred Dreyfus el 1898 durant el plet polític i antisemític. Després, es va endinsar en altres temes de l'època que va denunciar: el genocidi armeni, les tortures a Catalunya… i va publicar una primera investigació sobre la Comuna de París. La revista primer va prendre una orientació més política i socialista i després la crisi de Dreyfus va prendre una orientació pluralista, caracteritzada per un periodisme professional, llegit per la qualitat dels seus reportatges.[3]
«La Revue blanche que no va durar gaire més que deu anys, va tenir un paper de frontissa essencial a França. La majoria dels escriptors, pintors, músics, polítics i intel·lectuals més importants del fin de siècle hi van col·laborar o la van freqüentar.»[7] «Era una de les més llegides del món literari i artístic del París.»[8]
L'estiu de 1902 Thadée Natanson es va emmalaltir. El maig de 1903 va parèixer el 237è i darrere número.
- Col·laboradors destacats
- Zo d'Axa
- Victor Barrucand
- Tristan Bernard
- Léon Blum
- Romain Coolus
- Claude Debussy
- Félix Fénéon
- Édouard Grenier
- Charles Henry
- Alfred Jarry
- Gustave Kahn
- Octave Mirbeau
- Lucien Muhlfeld
- Charles Péguy
- Émile Pouget
- Marcel Proust
- Misia Sert
- Henri de Toulouse-Lautrec
- Pierre Veber
- Paul Verlaine
Referències
[modifica]- ↑ Caron, Jean-Claude «La Revue blanche. 1871, enquête sur la Commune, introduction et notes de Jean Baronnet» (en francès). Revue d'histoire du XIXe siècle (rassenya), 43, 2011, pàg. 169.
- ↑ «La Revue blanche : littérature, arts, sciences» (facsímil en línea) (en français). Gallica, 1889-12. [Consulta: 10 maig 2019].
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Paulhan, Claire «"La Revue blanche" : tout l'esprit d'une époque» (en francès). Le Monde, 06-12-2007.
- ↑ Guirao, Antoni; Abelló, Teresa; Cattini, Giovanni; et alii. «Premsa, intel·lectuals i acció política al període 1869-1914». A: Jordi Casassas i Ymbert. Premsa cultural i intervenció política dels intel·lectuals a la Catalunya contemporània (1814-1975). Barcelona: Edicions Universitat Barcelona, 2005, p. 70-71. ISBN 9788447529759. OCLC 69673922.
- ↑ 5,0 5,1 Van Gogh Museum, s.d. (2019).
- ↑ del Mar Arnús, Maria «La Reina de París». La Vanguardia, 08-08-2012.
- ↑ Bourrelier, 2007.
- ↑ Magrané, Joan «Debussy, antisistema». El Temps, 02-02-2019. Arxivat de l'original el 2019-05-11 [Consulta: 11 maig 2019].
Bibliografia
[modifica]- Baronnet, Jean. La Revue blanche. 1871, enquête sur la Commune, (en francès). París: Les Éditions de l'Amateur, 2011, p. 205. ISBN 978-2-85917-514-6.
- Bourrelier, Paul-Henri. La Revue blanche. Une génération dans l'engagement 1890–1905 (en francès). París 2007: Fayard. ISBN 978-2-213-63064-9.
- Dessy, Clément «Une esthétique de la rue. La Revue blanche au cœur de la ville» (en francès). Romantisme, 171, 2016, pàg. 74 à 88.
Enllaços externs
[modifica]- «Edició parisenca (1891-1993)» (facsímil en línia) (en francés).
- «La Revue blanche» (en anglès). Van Gogh Museum. [Consulta: 10 maig 2019].
Text is available under the CC BY-SA 4.0 license; additional terms may apply.
Images, videos and audio are available under their respective licenses.
