Aquest article tracta sobre el quadre de Goya pintat entre 1797 i 1798. Si cerqueu el quadre pintat el 1823, vegeu «L'aquelarre (1823)».

L'aquelarre

Tipus	pintura
Creador	Francisco de Goya
Creació	1798
Mètode de fabricació	Oli sobre tela
Gènere	art de gènere
Moviment	Preromanticisme
Mida	43 cm () × 30 cm () cm
Col·lecció	Fundació Lázaro Galdiano, Madrid
Catalogació
Número d'inventari	Inv. 2006

L'aquelarre és un dels petits quadres que va pintar Francisco de Goya entre 1797 i 1798 per al palau d'esbarjo dels ducs d'Osuna, a la finca que ells tenien a l'Alameda de Osuna (avui parc del Capricho), llavors als afores de Madrid, a prop del poble de Barajas. Més tard, a partir de 1928, José Lázaro Galdiano el va comprar per a la seva col·lecció particular i actualment forma part dels fons pictòrics de la Fundació Lázaro Galdiano.

El llenç mostra un ritual d'aquelarre, presidit al centre de la composició pel gran cabró, una de les formes que pren el dimoni. Al seu voltant apareixen bruixes velles i joves que li ofereixen nens amb els quals, segons la superxeria de l'època, s'alimentava. En el cel, de nit, brilla la lluna i es veuen aus nocturnes (que podrien ser ratpenats). En la sèrie de la qual forma part es troben també uns altres cinc quadres de similar temàtica i dimensions, que són: Vol de bruixes (Museu del Prado), El conjur (Museu Lázaro Galdiano), La cuina dels bruixots (col·lecció privada a Mèxic), L'embruixat per la força (National Gallery de Londres) i El convidat de pedra (avui en lloc desconegut).

L'escena pertany a l'estètica del "sublime terrible", caracteritzada per la preceptiva artística de l'època també en el prerromanticisme literari i musical i que té el seu paral·lel al Sturm und Drang alemany. Es tractava de provocar un desassossec en l'espectador amb el caràcter de malson. En aquest quadre i en la sèrie a la qual pertany, s'accentuen els tons foscos, i és per això que l'ambientació se situa en un paisatge nocturn. En el moment de l'execució d'aquesta sèrie, Goya es trobava treballant en els Capritxos, amb els quals guarda una estreta relació. El tema de la bruixeria estava d'actualitat entre els il·lustrats espanyols amics del pintor, especialment Leandro Fernández de Moratín.

• Nigel Glendinning. Francisco de Goya, Madrid, Cuadernos de Historia 16 (col. «El arte y sus creadores», núm. 30), 1993, págs. 60-62.
• Fitxa del catàleg de la Fundació Lázaro Galdiano.

Francisco de Goya
Obres de Francisco de Goya
Pintures	La triple generació (1769) Anníbal vencedor contempla per primera vegada Itàlia des dels Alps (1770) L'adoració del nom de Déu (1772) Pintures de la Cartoixa de l'Aula Dei (1774) Crist crucificat (1780) Sant Bernadí de Siena predicant davant Alfons V d'Aragó (1783) Sant Francesc de Borja i el moribund impenitent (1788) La maja nua (1790–1800) Còmics ambulants (1793) Assalt de lladres (1794) L'aquelarre (1798) Al·legoria de l'Amor, Cupido i Psique (1798-1805) La maja vestida (1802–1805) Al·legoria de la vila de Madrid (1809) El dos de maig (1814) El tres de maig (1814) Retrats i autoretrats: El Comte de Floridablanca i Goya (1783) Carles III caçador (c. 1788) La família de l'infant Lluís de Borbó (c. 1784) Manuel Osorio Manrique de Zúñiga, nen (1787 - 1788) Els ducs d'Osuna i els seus fills (1788) Autoretrat al taller (1790-1795) La Duquessa d'Alba i la Beata (1795) La família de Carles IV (1800) Retrat de Maria Lluïsa de Parma (c. 1800) Retrat de Manuel Godoy (1801) Retrat d'Isabel Porcel (c. 1805) Goya atès pel doctor Arrieta (1820) La lletera de Bordeus c.1827 Pintures Negres (1819-23): Saturn devorant un fill El gos Àtropos o Les Parques La romeria de sant Isidre
Gravats	La Tauromàquia (1816) Capritxos: El somni de la raó produeix monstres (1799)
Àlbums de dibuixos	Àlbum A (1796) · Àlbum B (1796-97) Quadern italià (1770)
Tapissos	El para-sol (1777) Nois jugant a soldats (1778) Plats-i-olles (1779) La gallina cega (1788) El prat de San Isidro (1788) La batuda (1786) La verema (1786) El paleta ferit (1786) El paleta borratxo (1786) L'era (1786-87) Les floristes (1786-87)