L'Aurora
| francès: L'Aurore | |
|---|---|
_-_Dawn_(1881).jpg) | |
| Tipus | pintura  |
| Creador | William-Adolphe Bouguereau |
| Creació | 1881 |
| Mètode de fabricació | Pintura a l'oli |
| Gènere | pintura mitològica, nu i al·legoria |
| Moviment | Academicisme |
| Mida | 214,9 ( ) × 107 ( ) cm |
| Propietat de | Charles J. Osborn (en)  (–1893)Goupil & Co (en) (1881–1881)Samuel P. Avery (1881–) American Art Association (en) (1893–1920)Joseph Raphael De Lamar (1920–1921) American Art Association (en) (1921–) |
| Col·lecció | Birmingham Museum of Art, Birmingham (Alabama) |
| Història | |
| Data | Esdeveniment significatiu |
| venda | |
| 2 febrer 1881 | venda (París), per William-Adolphe Bouguereau, Goupil & Co (en) |
| 28 març 1881 | venda (Nova York), per Goupil & Co (en) , Samuel P. Avery |
| 27 gener 1893 | venda, per Charles J. Osborn (en) , American Art Association (en) |
| 29 gener 1920 | venda (Nova York), per Joseph Raphael De Lamar, American Art Association (en) |
| 3 febrer 1921 | venda (Nova York), per Joseph Raphael De Lamar, American Art Association (en) |
| 1973 | venda (Chicago), per Hanzel Galleries (en) |
| 2005 | llegat, per Museu d'Art de Birmingham |
| Data | Historial d'exposicions |
| Bouguereau & America (en) , Museu d'Art de Milwaukee | |
| Catalogació | |
| Número d'inventari | 2005.111 |
| Catàleg | |
L'Aurora (en francès L'Aurore) és un quadre del pintor academicista francès William-Adolphe Bouguereau, que fou realitzat l'any 1881. Pintat a l'oli, es troba al Birmingham Museum of Art de Birmingham, Alabama, Estats Units.
El tema
[modifica]L'autor, prolix en obres de temàtica mitològica, representa en aquest cas la divinitat celeste Eos, personificació de l'aurora, que dona nom al quadre. Eos forma, conjuntament amb Hèlios i Selene (el sol i la lluna) una tríada de germans fills de titans associats a les divinitats celestes dels grecs. Era mare dels vents Zèfir, Bòreas i Notos[1] i la seva funció, segons Homer, era obrir les portes del cel al sol per a la seva sortida cada matí. Precedint Hèlios en el seu carro, espanta la nit i permet l'alba quotidiana.
Els atributs de la deessa solen ser el carro que ella mateixa condueix i el seu peple o fi mantell amb què s'embolica. És molt representada en ceràmica portant o plorant la mort del seu fill Mèmnon davant les muralles de Troia en el seu enfrontament contra Aquil·les.
Rodin i Matisse van afaiçonar escultures amb temàtica sobre la deessa, mentre que Annibale Carracci i François Boucher la van pintar en el seu episodi amb Cèfal.[2]
Descripció de l'obra
[modifica]Com tants artistes precedents i contemporanis, Bouguereau fa servir el tema com a excusa per representar a la deessa sensual i seminua, amb el seu mantell lleuger al voltant del seu cos, besant i donant vida a les flors després de la freda nit, que s'intueix als seus peus.
Vegeu també
[modifica]Referències
[modifica]- ↑ V. V. A. A.. Mitología clásica e iconografía cristiana, pág. 87. R. Areces, 2010. ISBN 978-84-8004-942-9.
- ↑ Martín, René. Diccionario de Mitología Clásica. Espasa Calpe, 2004. ISBN 84-670-1536-5.
Enllaços externs
[modifica]- «William-Adolphe Bouguereau al Web Museum» (en anglès).
Text is available under the CC BY-SA 4.0 license; additional terms may apply.
Images, videos and audio are available under their respective licenses.
