L'Amour en fuite
| Fitxa | ||
|---|---|---|
| Direcció | François Truffaut  | |
| Protagonistes | ||
| Producció | François Truffaut | |
| Dissenyador de producció | Jean-Pierre Kohut-Svelko | |
| Guió | François Truffaut, Marie-France Pisier, Jean Aurel i Suzanne Schiffman | |
| Música | Georges Delerue | |
| Fotografia | Néstor Almendros | |
| Muntatge | Martine Barraqué | |
| Productora | Les Films du Carrosse | |
| Distribuïdor | Netflix | |
| Dades i xifres | ||
| País d'origen | França | |
| Estrena | 1978 | |
| Durada | 89 min | |
| Idioma original | francès | |
| Rodatge | París | |
| Color | en color | |
| Descripció | ||
| Gènere | drama, cinema romàntic i pel·lícula amb salt enrere | |
| Lloc de la narració | París | |
        | ||
cap valor → | ||
L'Amour en fuite és una pel·lícula francesa de 1979 dirigida pel cineasta François Truffaut. És la cinquena i darrera part de la sèrie de Truffaut sobre el personatge Antoine Doinel, formada per les prèvies pel·lícules Les Quatre Cents Coups (1959), Antoine et Colette (1962), Baisers volés (1968) i Domicile conjugal (1970).
L'Amour en fuite va ser presentada a la 29a edició del Festival Internacional de Cinema de Berlín.[1]
Argument
[modifica]Antoine i Christine estan casats des de fa vuit anys. Christine dona cursos de violí al Conservatori, Antoine ha escrit una novel·la. Liliane esdevé la nova alumna i amiga de Christine. Liliane escriu llibres per nens i Christine esdevé il·lustradora dels llibres. A Antoine li agrada llegir novel·les de Colette. Llavors veu lesbianes per tot arreu: « Al teu lloc vigilaria », li diu a Christine. Finalment l'enganyarà amb Liliane. Antoine dona una explicació que s'assembla el cent per cent. Havia ofert un llibre a Liliane i l'endemà veu que per protegir aquest llibre, l'havia recobert amb paper de diari. Queda tan emocionat que de seguida se'n va al llit amb ella. « Necessita una dona, una mestra, una germana petita o d'una dida, una infermera i jo em sento incapaç de fer tots els papers a la vegada », declara Liliane a Christine explicant la seva ruptura amb Antoine.[2]
Repartiment
[modifica]- Jean-Pierre Léaud: Antoine Doinel
- Claude Jade: Christine Doinel
- Marie-France Pisier: Colette
- Dorothée: Sabine Barnerias
- Daniel Mesguich: Xavier Barnerias
- Julien Bertheau: Monsieur Lucien
- Jean-Pierre Ducos: Advocat de Christine
- Marie Henriau: el jutge
- Rosy Varte: mare de Colette
- Julien Dubois: Alphonse Doinel
- Pierre Dios: M. Renard
- Alain Ollivier: el jutge a Aix
- Monique Dury: Sra. Ida
- Emmanuel Clot: l'amic a la impremta[3]
Al voltant de la pel·lícula
[modifica]- L'Amor en fugida conclou la sèrie de les pel·lícules de François Truffaut posant en escena el personatge d'Antoine Doinel : Els Quatre-cents Cops (1959), Antoine i Colette (1962), Baisers volés (1968) i Domicile conjugal (1970).
- En el seu llibre, La Delicadesa, David Foenkinos evoca la primera part de la pel·lícula i la cançó homònima d'Alain Souchon (capítol 66).[4]
Premis i nominacions
[modifica]Premis
[modifica]- 1980. César a la millor música per Georges Delerue
Nominacions
[modifica]- 1979. Os d'Or
Notes i referències
[modifica]- ↑ «IMDB.com: Awards for Love on the Run». imdb.com. [Consulta: 14 agost 2010].
- ↑ «L'Amour en fuite». The New York Times.
- ↑ Allen, Don. Finally Truffaut. New York: Beaufort Books. 1985. ISBN 0-8253-0335-4. OCLC 12613514. pp. 237-238.
- ↑ David Foenkinos, La Délicatesse, Gallimard, 20 août 2009, 200 p.
Enllaços externs
[modifica]| Pel·lícules dirigides |
| .jpg) |
|---|---|---|
| Curtmetratges |
| |
| Guions |
| |
| Llibers |
| |
| Relacionat |
| |
Text is available under the CC BY-SA 4.0 license; additional terms may apply.
Images, videos and audio are available under their respective licenses.
