Kharílaos Vassilakos
 Retrat de Kharilaos Vasilakos  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1877 El Pireu (Regne de Grècia) |
| Mort | 1r desembre 1964 (86/87 anys) Atenes (Regne de Grècia) |
| Activitat | |
| Ocupació | maratonià, fondista, agent de duanes, atleta |
| Esport | atletisme |
| Disciplina esportiva | marató |
| Participà en | |
| 1896 | Jocs Olímpics d'Estiu de 1896 |
| Medaller | |||
|---|---|---|---|
| Jocs Olímpics | |||
| Atletisme | |||
| Plata | Atenes 1896 | Marató | |
Kharílaos Vassilakos (en grec Χαρίλαος Βασιλάκος, El Pireu,[1] 1875 - 1 de desembre de 1964)[1] va ser un atleta grec i el primer home a guanyar una marató.[2] També guanyà la medalla de plata en la marató dels Jocs Olímpics d'Atenes.
El 22 de març de 1896 Grècia organitzà els primers Jocs panhel·lènics de l'era moderna. El principal objectiu d'aquests jocs era formar l'equip grec que prendria part als Jocs Olímpics que s'havien de disputar el mateix any. La major part dels participants eren joves procedents de l'exèrcit seleccionats per les seves qualitats atlètiques. Vassilakos, que s'havia criat en un poble de muntanya a la península de Mani, ja tenia una bona reputació com a corredor de llarga distància i guanyà la marató amb un temps de 3 hores i 18 minuts.[5][6]
Vassilakos va ser un dels disset atletes que va prendre part en la marató olímpica del 10 d'abril de 1896, en què finalitzà en segona posició, rere Spirídon Luïs, amb un temps de 3 hores 6 minuts i 3 segons, i en què sols 9 atletes acabaren la cursa. Ambdues curses es van disputar sobre una distància de 40 quilòmetres, ja que la distància dels 42,195 quilòmetres no es va establir fins més tard.[6]
Estudià dret i treballà com a agent de duanes pel ministeri d'economia a Atenes, ciutat on morí el 1964.[1][6][7]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 «'Επεστρεψε' Στον Μαραθωνα Ο Χαριλαοσ Βασιλακοσ». elzoni.gr, 03-05-2013. Arxivat de l'original el 23 abril 2015. [Consulta: 22 abril 2015].
- ↑ David Martin. «Marathon running as a social and athletic phenomenon: historical and current trends». A: Dan Tunstall Pedoe. Marathon Medicine. Londres: Royal Society of Medicine Press, 2000, p. 31. ISBN 9781853154607 [Consulta: 10 maig 2010].
- ↑ Burton Holmes. The Burton Holmes Lectures: The Olympian games in Athens. Grecian journeys. The wonders of Thessaly. Nova York: McClure, Phillips & Co., 1905, p. 69. ISBN 9781276985949 [Consulta: 25 abril 2015].(Digital compilation from original title: The Burton Holmes Lectures (Volume 3): With Illustrations from Photographs by the Author, Year:1901, ISBN 9781151940469, 6 novembre 2008, Universitat de Michigan)
- ↑ «1896, Marathon Runners, Burton Holmes». Getty Images. Arxivat de l'original el 19 juny 2012. [Consulta: 10 maig 2015].
- ↑ Richard Benyo; Joe Henderson Running Encyclopedia. Human Kinetics, 2002, p. 250. ISBN 9780736037341 [Consulta: 20 abril 2015].
- ↑ 6,0 6,1 6,2 David E. Martin; Roger W.H. Gynn The Olympic Marathon. Human Kinetics, 2000, p. 9–23. ISBN 9780880119696 [Consulta: 20 abril 2015].
- ↑ «Χαρίλαος Βασιλάκος: Ο 2ος 'άγνωστος' Ολυμπιονίκης στο Μαραθώνιο του 1896». protinews.gr, 06-09-2014. Arxivat de l'original el 25 d’abril 2015. [Consulta: 25 abril 2015].
Text is available under the CC BY-SA 4.0 license; additional terms may apply.
Images, videos and audio are available under their respective licenses.
