Keir Starmer
.jpg)
.svg){kind=small}
Keir Starmer (Southwark, 2 de setembre de 1962) és un advocat britànic especialitzat en drets humans. Des del 5 de juliol de 2024 és el Primer ministre del Regne Unit.[1] És líder del Partit Laborista des de l'abril de 2020 i membre de la Cambra dels Comuns des de 2015. Entre 2016 i 2017 va exercir de secretari d'Estat a l'ombra per a la sortida de la Unió Europea.
Biografia
[modifica]Va néixer al setembre de 1962 a Southwark, un borough de Londres, fill d'una infermera i un fabricant d'eines.[2] Va cursar estudis a la Reigate Grammar School, on va coincidir amb Fatboy Slim.[3] Posteriorment va estudiar dret a la Universitat de Leeds i al Saint Edmund Hall de la Universitat d'Oxford.[4]
Va començar una carrera com barrister el 1987, i va acabar especialitzant-se a l'àrea de drets humans,[3] exercint a les Bahames, Belize, Saint Vincent i les Grenadines, Saint Lucia i Trinitat i Tobago, i ha treballat en casos a Uganda, Kenya, Nigèria i Malawi.[5] Va ser nomenat Advocat de l'Any de Drets Humans el 2001.[5]
Starmer va exercir com a assessor de drets humans de la Junta de Policia d'Irlanda del Nord i de l'Associació d'Oficials en Cap de la Policia, importants per reunir les comunitats després de l'Acord del Divendres Sant, i també va ser membre del panel assessor de pena de mort de l'Oficina d'Exteriors, Commonwealth i Desenvolupament de 2002 a 2008.[6]
El 2002 va ser designat conseller de la Reina.[7] Fou nomenat director de la Fiscalia britànica en 2008[8] fins que va renunciar en 2013 sent rellevat per Alison Saunders.[9] havent estat nomenat conseller de la Reina de l'Any en Drets Humans i Dret Públic el 2007.[5] Starmer va representar Croàcia a les audiències del genocidi al Tribunal Internacional de Justícia de l'Haia el 2014.
Va ser escollit diputat a la Cambra dels Comuns en les eleccions generals del Regne Unit de 2015 com a candidat del Partit Laborista a la circumscripció de Holborn and St Pancras.[2] Starmer va renovar el seu escó en les eleccions de 2017, 2019 i 2024, va ser nomenat secretari d'Estat a l'ombra el juliol de 2015, però va dimitir, juntament amb altres membres del gabinet a l'ombra, per la postura tova de Jeremy Corbyn en la defensa del manteniment en el Referèndum sobre la permanència del Regne Unit dins la Unió Europea de 2016,[10] en el què la postura de Starmer era que els laboristes havien de donar suport a mantenir-se en la Unió Europea.[11]
Líder del Partit Laborista
[modifica]El 4 d'abril de 2020, després de la dimissió de Jeremy Corbyn amb la contundent derrota dels laboristes a les eleccions al Parlament del Regne Unit de 2019,[12] Starmer el va succeir guanyant les eleccions de lideratge del 2020 en una plataforma d'esquerra després de vèncer Rebecca Long-Bailey, considerada la candidata continuista de Corbyn.[13] Durant el seu mandat com a líder de l'oposició, Starmer va abandonar diverses de les seves promeses de lideratge d'esquerres i va traslladar el partit cap al centre polític. El maig de 2022, la policia britànica va anunciar l'obertura d'una investigació sobre un presumpte incompliment de les normes de confinament sanitari vigents el 2021 al Regne Unit.
Com a líder de l'oposició, va reposicionar els laboristes des de l'esquerra cap al centre polític i va treballar per eliminar les controvèrsies del lideratge de Corbyn, amb promeses d'estabilitat econòmica, abordant els passos de petites embarcacions pel Canal de la Mànega, reducció dels temps d'espera del NHS, millora dels drets dels treballadors, independència energètica i el desenvolupament de les infraestructures, la lluita contra la delinqüència, la millora de l'educació i la formació, la reforma dels serveis públics, la renacionalització de la xarxa ferroviària i la contractació de professors,[14] i va posar èmfasi en l'eliminació de l'antisemitisme dins del partit
Enmig del nombre històric de ministres que van renunciar al govern de Boris Johnson el juliol de 2022 per l'escàndol polític que va suposar el Partygate,[15] Starmer va proposar una moció de censura al govern, afirmant que Johnson no podia romandre en el càrrec. Starmer també va criticar Johnson, així com els seus successors Liz Truss i Rishi Sunak, per qüestions com l'escàndol de Chris Pincher i la crisi governamental posterior, la crisi econòmica resultant del minipressupost del 2022[16] i la crisi governamental posterior, la crisi del cost de la vida, i els conflictes laborals i les vagues, incloses les vagues del Servei Nacional de Salut.[17]
El seu partit va obtenir guanys significatius a les eleccions locals de 2023[18] i 2024.[19] Amb les consecutives derrotes electorals, 22 de maig de 2024 el conservador primer ministre Rishi Sunak va convocar les eleccions generals per a ser dutes a terme el 4 de juliol, avançant el final de la legislatura, previst per al 28 de gener de 2025,[20]
Primer ministre
[modifica]El 5 de juliol de 2024 es va convertir en el Primer ministre del Regne Unit després que el seu partit aconseguís la majoria absoluta en les eleccions al Parlament del Regne Unit de 2024 enfront dels conservadors de Rishi Sunak.[1]
Un dels seus primers actes com a primer ministre fou la cancel·lació del Pla Ruanda que havia establert Rishi Sunak per la que els immigrants il·legals o sol·licitants d'asil serien reubicats a Ruanda per al seu processament, asil i reassentament.[21] Entre el 30 de juliol i el 5 d'agost de 2024 es van produir en oposició a la immigració, el disturbis socials a Anglaterra des disturbis d'Anglaterra de 2011, en resposta a un un apunyalament massiu el 29 de juliol que va causar la mort de tres infants.[22]
Posicionaments polítics
[modifica]El lideratge de Starmer s'ha comparat habitualment amb el Nou Laborisme de Tony Blair, redirigint el partit cap al centre després de l'etapa de Jeremy Corbyn. Ell mateix ha volgut definir en diverses entrevistes el que la premsa britànica va batejar com Starmerisme, apuntant a la necessitat d'una reforma de l'Estat, massa ineficaç i centralitzat, a mitigar els efectes de la Sortida del Regne Unit de la Unió Europea (Brexit) i a una economia basada en la productivitat.[23][24][25] Alhora, es va comprometre a eliminar el suposat antisemitisme que afectava al Partit, una polèmica sorgida durant l'etapa de Jeremy Corbyn.[26] Durant la guerra entre Israel i Gaza de 2023 va rebre fortes crítiques per la seva negativa inicial a demanar un alto al foc.[27] Pel que fa a la guerra russo-ucraïnesa, Starmer va prometre mantenir sota el seu lideratge la política britànica de suport, finançament i enviament d'armament.[28]
El polític britànic va optar per una afirmació solemne (enlloc d'un jurament) de fidelitat al monarca,[29] ja que no creu en Deu, tot i que va defensar "el poder de la fe per reunir la gent",[30] i assisteix ocasionalment a una sinagoga liberal.[31]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 «UK general election results live: Keir Starmer arrives at Downing Street for first speech as prime minister» (en anglès britànic). BBC, 05-07-2024. Arxivat de l'original el 5 de juliol 2024. [Consulta: 5 juliol 2024].
- ↑ 2,0 2,1 Hebert, Tom. «Who is Sir Keir Starmer? Meet the potential new Labour leader» (en anglès). www.standard.co.uk. Evening Standard, desembre 2019. Arxivat de l'original el 2019-12-20. [Consulta: 22 desembre 2019].
- ↑ 3,0 3,1 Bates, Stephen. «'He has an ability to motivate and is not easily cowed. If there is a row with the government he will fight his corner'». The Guardian, 01-08-2008. Arxivat de l'original el 2019-03-29. [Consulta: 22 desembre 2019].
- ↑ Baksi, Catherine. «Starmer confirms bid to stand for Labour» (en anglès). Law gazette, 31-07-2014. Arxivat de l'original el 2019-12-21. [Consulta: 22 desembre 2019].
- ↑ 5,0 5,1 5,2 «The Rt Hon Sir Keir Starmer KCB KC MP» (en anglès). Masters of the Bench. The Honourable Society of the Middle Temple, 2024. Arxivat de l'original el 26 de setembre 2020. [Consulta: 24 agost 2024].
- ↑ Rayner, Gordon. «Who is Keir Starmer? The grammar school ‘superboy’ who became Labour’s next PM» (en anglès). The Telegraph, 06-07-2024. Arxivat de l'original el 6 de juliol 2024. [Consulta: 26 agost 2024].
- ↑ «Keir Starmer stepping down from DPP role». www.bbc.com. BBC, 24-04-2013. Arxivat de l'original el 2023-06-16. [Consulta: 22 desembre 2019].
- ↑ Moss, Stephen. «Keir Starmer: 'I wouldn't characterise myself as a bleeding heart liberal...'» (en anglès). The Guardian, 21-09-2008. Arxivat de l'original el 16 de maig 2019. [Consulta: 26 juliol 2024].
- ↑ Branagh, Ellen. «Stephen Lawrence barrister Alison Saunders to take over from Keir Starmer as new Director of Public Prosecutions» (en anglès). The Independent, 23-07-2013. Arxivat de l'original el 25 de setembre 2015. [Consulta: 26 juliol 2024].
- ↑ McSmith, Andy. «The Jeremy Corbyn leadership challenge is reducing the most senior members of Labour to tears» (en anglès). The Independent, 29-06-2016. Arxivat de l'original el 28 de setembre 2016. [Consulta: 17 agost 2024].
- ↑ Stewart, Heather. «Corbyn says Labour would back remain in Brexit referendum» (en anglès). The Guardian, 09-07-2019. [Consulta: 26 agost 2024].
- ↑ «UK results: Conservatives win majority» (en anglès). BBC. Arxivat de l'original el 21 d’abril 2022. [Consulta: 13 desembre 2019].
- ↑ «L'europeista Keir Starmer substitueix Jeremy Corbyn al capdavant dels laboristes britànics». Vilaweb, 04-04-2020. Arxivat de l'original el 2020-04-06. [Consulta: 4 abril 2020].
- ↑ Cecil, Nicholas. «Sir Keir Starmer to declare Labour is ‘party of the centre-ground’ once again». The Independent, 22-09-2022. Arxivat de l'original el 10 d’octubre 2022. [Consulta: 17 agost 2024].
- ↑ Fresneda, Carlos. «Boris Johnson dimite como diputado conservador por la investigación del Partygate» (en castellà). El Mundo, 09-06-2023. Arxivat de l'original el 30 de maig 2024. [Consulta: 30 maig 2024].
- ↑ Morris, Sophie. «Sir Keir warns mini-budget 'does nothing' for working people – but doesn't say if he would reverse tax cuts». Sky News, 22-09-2022. Arxivat de l'original el 26 de juliol 2024. [Consulta: 24 juliol 2024].
- ↑ McTernan, John «Keir Starmer is right – for Labour to win power, it can't wade in on every strike going» (en anglès). The Guardian, 02-08-2022.
- ↑ Joshua Nevett i Brian Wheeler. «Local elections 2023: Tory losses a clear rejection of Rishi Sunak, says Labour». BBC, 06-05-2023. Arxivat de l'original el 5 de maig 2023. [Consulta: 4 abril 2024].
- ↑ Fresneda, Carlos. «El Partido Laborista gana en Londres con Sadiq Khan» (en castellà). El Mundo, 04-05-2024. Arxivat de l'original el 10 de maig 2024. [Consulta: 4 maig 2024].
- ↑ «Rishi Sunak convoca las elecciones generales en el Reino Unido el 4 de julio» (en castellà). Publico, 22-05-2024. Arxivat de l'original el 22 de maig 2024. [Consulta: 23 maig 2024].
- ↑ Francis, Sam. «Starmer confirms Rwanda deportation plan 'dead'» (en anglès). BBC, 06-07-2024. Arxivat de l'original el 23 d’agost 2024. [Consulta: 7 agost 2024].
- ↑ Balcells, Anna. «Starmer avisa que els implicats en els aldarulls d’extrema dreta “ho lamentaran”» (en anglès). El Punt Avui, 04-08-2024. Arxivat de l'original el 30 d’agost 2024. [Consulta: 30 agost 2024].
- ↑ Serhan, Yasmeen. «Keir Starmer's Plan to End 13 Years of Tory Rule in the U.K.» (en anglès), 11-06-2023. Arxivat de l'original el 2023-06-20. [Consulta: 7 juliol 2024].
- ↑ Self, Josh. «For Starmerites, apostasy on ‘tax and spend’ is central to the creed» (en anglès americà), 02-05-2023. Arxivat de l'original el 2023-06-20. [Consulta: 7 juliol 2024].
- ↑ «Sir Keir Starmer on “Starmerism”». The Economist. Arxivat de l'original el 2023-06-20. ISSN: 0013-0613 [Consulta: 7 juliol 2024].
- ↑ «A guide to Labour Party anti-Semitism claims» (en anglès). BBC, 01-08-2018. Arxivat de l'original el 2023-05-06 [Consulta: 7 juliol 2024].
- ↑ «Sir Keir Starmer calls for Gaza 'ceasefire that lasts'» (en anglès). BBC, 18-02-2024. Arxivat de l'original el 2024-07-18 [Consulta: 7 juliol 2024].
- ↑ «UK’s Keir Starmer vows ‘unwavering’ support in surprise Ukraine visit» (en anglès britànic). Politico, 16-02-2023. Arxivat de l'original el 2023-10-13. [Consulta: 7 juliol 2024].
- ↑ Hazell, Will «Atheist Keir Starmer avoids reference to God in pledge of loyalty to King Charles III» (en anglès). The Telegraph, 10-09-2022. Arxivat de l'original el 2024-05-08. ISSN: 0307-1235 [Consulta: 7 juliol 2024].
- ↑ Williams, Rhiannon. «Keir Starmer: I may not believe in god, but I do believe in faith» (en anglès), 11-04-2021. Arxivat de l'original el 2021-07-09. [Consulta: 7 juliol 2024].
- ↑ Edwardes, Charlotte «‘You asked me questions I’ve never asked myself’: Keir Starmer’s most personal interview yet» (en anglès). The Guardian, 22-06-2024. Arxivat de l'original el 2024-07-05. ISSN: 0261-3077 [Consulta: 7 juliol 2024].
Text is available under the CC BY-SA 4.0 license; additional terms may apply.
Images, videos and audio are available under their respective licenses.
