Karl August Wittfogel
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 6 setembre 1896 Woltersdorf (Alemanya) |
| Mort | 25 maig 1988 (91 anys) Nova York |
| Formació | Universitat de Frankfurt Universitat de Leipzig |
| Activitat | |
| Camp de treball | Història de la Xina, forma dramàtica, història i sinologia |
| Ocupació | sociòleg, economista, professor d'universitat, geopolític, sinòleg, historiador, dramaturg |
| Ocupador | Universitat de Washington (1947–1966) Institut de Recerca Social |
| Partit | Partit Comunista d'Alemanya (1920–dècada del 1940) Partit Socialdemòcrata Independent d'Alemanya (1918–1920) |
| Obra | |
Obres destacables
| |
| Família | |
| Cònjuge | Esther Schiff Goldfrank |
Karl August Wittfogel (Alemanya, 1896 - Nova York, EUA, 1988) va ser un dramaturg, historiador d'origen alemany. Originalment marxista i membre actiu del Partit Comunista d'Alemanya, després de la Segona Guerra Mundial. Wittfogel va ser un ferotge anticomunista. Wittfogel és més conegut per la seva monumental obra Despotisme oriental: estudi comparatiu del poder totalitari, publicat per primera vegada el 1957.[1]
A partir d'una anàlisi marxista de les idees de Max Weber sobre l'estat hidràulic-burocràtic de la Xina i l'Índia basat en l'escepticisme de Marx sobre la manera de producció asiàtic, a Wittfogel se li va acudir una anàlisi del despotisme oriental que posava l'accent en el paper de les obres de reg, les estructures burocràtiques necessàries per mantenir aquestes obres i l'impacte que aquestes van tenir en la societat, encunyant el terme imperi hidràulic per descriure el sistema.[2] Segons la seva opinió, moltes societats, principalment a Àsia, es van basar en gran manera en la construcció d'obres de reg a gran escala. Per això, l'estat havia d'organitzar el treball forçat de la població a gran escala. Això requeria una burocràcia gran i complexa integrada per funcionaris competents i instruïts. Aquesta estructura va ocupar una posició única per aixafar la societat civil i qualsevol altra força capaç de mobilitzar-se contra l'estat. Tal estat inevitablement seria despòtic, poderós, estable i pròsper. Cal destacar el seu debat amb l'antropòleg eivissenc, exiliat a Mèxic, Àngel Palerm i Vich, sobre el paper de les societats hidràuliques i la seva importància pel que fa al mode de producció asiàtic i les formes de despotisme oriental.[3][4]
Obres
[modifica]- Vom Urkommunismus bis zur proletarischen Revolución, Eine der Entwicklung der Skizze bürgerlichen Gesellschaft, 1. Teil: Urkommunismus und Feudalismus, Verlag Garde Junge, Berlín C 2, 1922, p. 79 Rare with little known John Heartfield cover. The first part is all there is. The Verlag Junge Garde, Berlin C 2 (on Stralauerstrasse 12 in Schöneberg) was the publishers of the Communist Youth International, Kommunistische Jugendinternationale
- Der Wissenschaft morir bürgerlichen Gesellschaft. Eine marxistische Untersuchung, Malik, Berlín, 1922
- Geschichte der Gesellschaft bürgerlichen. Von ihren Anfängen bis zur Schwelle der Grossen Revolución, Malik, Wien, 1924
- Das erwachende China, Ein Abriss der Geschichte und der gegenwärtigen Chinas Probleme, AGIS Verlag, Viena, 1926
- Shanghai, Cantón, Internationale Vereinigung Verlags-Anstalten, Berlín, 1927 Fuente: Sinologie Heidelberg Alumni Netzwerk
- Wirtschaft und Gesellschaft Chinas, Versuch einer der wissenschaftlichen Analizar Grossen asiatischen Agrargesellschaft, Hirschfeld, Leipzig, 1931, XXIV, 767 p. (= Des Instituts für Schriften Sozialforschung der Universität Frankfurt am No. Main,
- Mueren natürlichen Ursachen der Wirtschaftsgeschichte, en: Archiv für Sozialwissenschaft und Sozialpolitik, 67, 1932, pp 466-492, 597-609, 711-731.
- Mueren Theorie der Gesellschaft orientalischen, en: Zeitschrift für Sozialforschung, vol. 7, No. 1 / 2, Alcan, París, 1938
Referències
[modifica]
- ↑ Van Der Linden, Marcel. Western Marxism and the Soviet Union: A Survey of Critical Theories and Debates Since 1917. BRILL, p. 171. ISBN 90-04-15875-8.
- ↑ «Hydraulic civilization». Encyclopædia Britannica [Consulta: 25 novembre 2016].
- ↑ «Karl A. Wittfogel and His Provocative Theory of Oriental Despotismfootnote 1». University of Washington. Arxivat de l'original el 24 de març 2017. [Consulta: 25 novembre 2016].
- ↑ Harris Bücher, Gilberto «Releyendo a Karl Wittfogel y su despotismo oriental. Estudio comparativo del poder totalitario». Revista de estudios histórico-jurídicos, Núm. 21, 1999. ISSN: 0716-5455 [Consulta: 25 novembre 2016].
Text is available under the CC BY-SA 4.0 license; additional terms may apply.
Images, videos and audio are available under their respective licenses.
