Julius Petersen
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 16 juny 1839 Sorø (Dinamarca) |
| Mort | 5 agost 1910 (71 anys) Copenhaguen (Dinamarca) |
| Sepultura | Cementiri de Vestre (Copenhaguen) 55° 39′ 40″ N, 12° 32′ 02″ E / 55.661071°N,12.533973°E |
| Formació | Universitat de Copenhaguen |
| Tesi acadèmica | Om Ligninger, der loses ued Kvadratrod, med Anvendelse paa Problemers Lkning ved Passer og Lineal (Sobre les equacions resolubles per arrels quadràtiques, amb aplicació a la resolució de problemes amb regle i compàs) (1871) |
| Es coneix per | Graf de Petersen |
| Activitat | |
| Camp de treball | Teoria de grafs, matemàtiques, geometria, trigonometria, àlgebra, equació algebraica, teoria de grafs algebraica i funció |
| Lloc de treball | Copenhaguen |
| Ocupació | Matemàtiques |
| Organització | Universitat de Copenhaguen |
| Membre de | |
| Família | |
| Cònjuge | Kirstine Bertelsen |
| Pares | Jens i Anna Cathrina Petersen |
Julius Petersen (Sorø, 16 de juny de 1839 - Copenhaguen, 5 d'agost de 1910) va ser un matemàtic danès pioner en la teoria de grafs i en l'aplicació de les matemàtiques a l'economia.[1]
Petersen va iniciar els seus estudis secundaris el 1849 a l'acadèmia de Sorǿ, on va fer amistat amb el seu futur col·lega Hieronymus Georg Zeuthen, però, en acabar el 1854, va haver de deixar els estudis perquè la seva família no podia pagar la seva formació universitària.[2] Després de treballar d'aprenent uns anys amb un oncle seu, que tenia una botiga de queviures, va poder tornar als estudis gràcies a que, en morir l'oncle, li va deixar una quantitat suficient de diners.
El 1860 es graduà en enginyeria civil a l'Escola Tècnica de Copenhaguen. Va donar classes a diversos instituts de Copenhaguen, mentre estudiava matemàtiques a la universitat.[3] El 1871 es va doctorar. De 1871 a 1886 va ser professor a la Universitat Tècnica i el 1886 va ser nomenat professor de la Universitat de Copenhaguen.
Petersen és conegut en teoria de grafs, en primer lloc pel avui conegut com a graf de Petersen i, en segon lloc, per un teorema que porta el seu nom i que diu que tot graf trirregular connectat amb un mínim de dues arestes conté un 1-factor, el que resulta ser un contra-exemple d'un "teorema" de Tait sobre el problema dels quatre colors.[4] El seu article de 1891, publicat a Acta Mathematica amb el títol de Die Theorie der regulären graphs, és considerat com l'origen remot de la teoria de grafs.[5]
Referències
[modifica]- ↑ Kærgård, 1995, p. 89.
- ↑ Lützen, Sabidussi i Toft, 1992, p. 12.
- ↑ Lützen, Sabidussi i Toft, 1992, p. 13.
- ↑ Mulder, 1992, p. 157.
- ↑ Mulder, 1992, p. 158.
Bibliografia
[modifica]- Kærgård, Niels. «Cooperation not opposition: Marginalism and socialism in Denmark 1871-1924». A: Ian Steedman (ed.). Socialism & Marginalism in Economics 1870 - 1930 (en (anglès)). Routledge, 1995, p. 87-101. ISBN 0-415-13079-4.
- Lützen, Jesper; Sabidussi, Gert; Toft, Bjarne «Julius Petersen 1839–1910 a biography» (en (anglès)). Discrete Mathematics, Vol. 100, Num. 1-3, 1992, pàg. 9-82. DOI: 10.1016/0012-365X(92)90636-T. ISSN: 0012-365X.
- Mulder, Henry Martyn «Julius Petersen's theory of regular graphs» (en (anglès)). Discrete Mathematics, Vol. 100, Num. 1-3, 1992, pàg. 157-175. DOI: 10.1016/0012-365X(92)90639-W. ISSN: 0012-365X.
Enllaços externs
[modifica]
- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Julius Petersen» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland. (anglès)
- Jessen, Borge. «Petersen, Julius». Complete Dictionary of Scientific Biography, 2008. [Consulta: 23 juliol 2017].
Text is available under the CC BY-SA 4.0 license; additional terms may apply.
Images, videos and audio are available under their respective licenses.
