Joseph Antoine Risso

Biografia
Naixement	8 abril 1777 Niça (França)
Mort	25 agost 1845 (68 anys) Niça (França)
Activitat
Camp de treball	Història natural
Ocupació	botànic, carcinòleg, ictiòleg, zoòleg, naturalista, entomòleg
Membre de	Acadèmia de les Ciències de Torí (1805–)
Obra
Abrev. botànica	Risso
Abrev. zoologia	Risso

Joseph Antoine Risso (Niça, 8 de març de 1777 - 25 de agost de 1845, ibídem) va ser un naturalista franco-italià que fou membre de nombroses societats científiques internacionals, com les de París, Torí, Londres, Bali o Filadèlfia.

Apassionat per la història natural, va seguir els cursos de Giovanni Battista Balbis (1765 - 1831) i entrà als dotze anys com a aprenent en una farmàcia. L'1 d'octubre de 1792, amb la presa de Niça per les tropes franceses, Antoine, amb 15 anys entrà, en qualitat d'aprenent al Laboratori de Farmàcia Química i Galènica dels empresaris Chartroux. Va treballar durant 7 anys en el curs, i com progressà tant ràpidament Augustin Balmossiere-Chartroux li emet un certificat d'avanç, constatant la seua habilitat, assiduïtat i probitat, que li servirà per obtindre l'examen de Farmàcia el 4 de novembre de 1804.

Va treballar a l'Hospital de Niça, i després va ser cap dels jardiners de l'Escola Central dels Alps Marítims el 1801, i posteriorment serà professor de Botànica al Liceu Imperial, actualment "Liceu Masséna", a l'Escola Preparatòria de Medicina. A més, també s'ocupà del jardí botànic de la ciutat.

Va reemplaçar el seu mestre en Farmàcia, Augustin Balmossiere-Chartroux, sent nomenat administrador de parcs i jardins, i conservador i administrador de tres establiments pel prefecte Dubouchage.

El 1810 va publicar un estudi de la fauna de Niça, Ichthyologie de Nice, ampliat ulteriorment (1826) com a Histoire naturelle de l'Europe meridional, on descobreix i classifica una cinquantena d'espècies, a les que els dona noms de cèlebres niçards.

• 1844a. Extracts translated from the natural history of orange trees. Editor print. D. McPhee Lee, 24 pp.
• 1844b. Flore d'Nice: des principals plantes exotiques naturalisées dans ses environs. Editor de la Société typographique, 588 pp.
• 1844c. Nouveau guide du voyageur dans Nice: et notices sud l'histoire civile et naturelle de cette ville. 2a edició de Société typographique, 228 pp.
• 1826 . Histoire naturelle des principals productions de l'Europe meridional et particulièrement de celles des environs de Nice et des Alpes maritime. Vol. 2. Editor FG Levrault, viii + 626 pp. en línia^{[Enllaç no actiu]}
• 1826. Vol. 1: XII + 448 pp. 1 planxa:

- (novembre 1827) vol. 2: VII + 482 pp. 8 pl. (flors)

- (setembre 1827) vol. 3: XVI + 480 pp. 14 pl. (peixos) - (novembre 1826) vol. 4: IV + 439 pp. 12 pl. (mol·luscs)

- (novembre 1827) vol. 5: VIII + 400 pp. 10 pl. (altres invertebrats)

• 1818 . "Memoire sud quelques Gasteropodes nouveaux, Nudibranches et Tectibranches observis dans la Mer de Nice". J. de Physique, de Chimie, d'Histoire Naturelle et des Arts 87 368 -377
• C. C. Emig. 2012. Révision des espèces de brachiopodes décrites par A. Risso. Carnets de Géologie / Notebooks on Geology, Article 2012/02 (CG2012_A02) Arxivat 2020-08-03 a Wayback Machine. en apèndix la bibliografia científica de J. A. Risso

Un col·legi, una escola i un bulevard duen el seu nom a Niça.

Espècies animals

• Cap d'olla gris (Grampus griseus): el dofí de Risso en anglès

Espècies vegetals

• (Apiàcia) Bupleurum rissoi (DC.) Risso ^[2]
• (Ranunculàcies) Anemone rissoana Jord. ^[3]
• (Rutàcies) Citrus rissoi Risso ^[4]

• Gaston Fredj; Michel Meinardi. 2007. L'Ange et l'Orchidée: Risso, Verany & Barla: Uneix lignée de savants de Renommée mondiale à Nice au XIXe siècle. Ed. Serre (Niça): 149 pàg. ISBN 978-2-86410-490-2

Podeu veure l'entrada corresponent a aquest tàxon, clade o naturalista dins el projecte Wikispecies.

• Joseph Antoine Risso a Paleopolis
• «Detall de l'autor» (HTML) (en anglès). Índex Internacional de Noms de Plantes. International Organization for Plant Information (IOPI).