Josep Amargós i Samaranch

Biografia
Naixement	1849 Barcelona
Mort	1918 (68/69 anys) Barcelona
Activitat
Ocupació	arquitecte
Moviment	Modernisme català
Obra
Projectes principals	Urbanització Poble Sec

Josep Amargós i Samaranch (Barcelona, 14 de maig de 1849^[1]- 28 de setembre de 1918^[2]) fou un arquitecte català adscrit al moviment modernista, que va obtenir el títol el 1877.^[3]

Fill de Josep Amargós i Llobet, paleta natural de Sant Climent de Llobregat i de Josefa Samaranch i Sala de Barcelona. Va realitzar els projectes d'urbanització del Poble Sec junt amb Narcís Arán i Josep Fontserè pels volts del 1870.^[4] El 1894 va realitzar la primera urbanització parcial de la muntanya de Montjuïc,^[5] totalment reformat al segle xx amb motiu de l'Exposició Universal de 1929. També és autor d'un projecte no realitzat d'urbanització de la plaça d'Espanya (1915).

Va estar casat amb Eulàlia Torres Cabrer i va tenir tres fills.^[6]

També va participar en el projecte de construcció d'una capella neogòtica a l'Església de Sant Climent de Llobregat el 1900, decorada amb pintures d'escenes de la vida de Crist i altres d'ornamentals.^[7]

Any	Nom	Ubicació	Descripció	Estat	Foto
1884	Hivernacle del Parc de la Ciutadella[8]	Parc de la Ciutadella41° 23′ 15.63″ N, 2° 11′ 02.1″ E / 41.3876750°N,2.183917°E / 41.3876750; 2.183917	Tot i que Josep Fontserè i Mestre havia projectat i construït un hivernacle per a la Ciutadella com a part d'un programa museístic i científic format per l'Hivernacle, Umbracle i Museu Martorell de Geologia, una tempesta el va malmetre el setembre de 1887. L'arquitecte director dels treballs de l'Exposició de 1888, Elies Rogent va decidir enderrocar-lo i construir-ne un de nou a partir d'un projecte de Josep Amargós i Samaranch . És una estructura metàl·lica i tancament de vidre, amb tres naus. A l'obra, sense cap aspiració virtuosista, mereixen atenció els elements seriats en ferro fos (palmetes, formes lobulades, coronaments) que utilitzen els repertoris canònics hel·lenístics més de moda dels projectes catalans del moment i les decoracions en estuc amb motius florals, obra d'Alexandre de Riquer.	Correcte
1902	Torre de les Aigües de Dos Rius	Ctra. Vallvidrera al Tibidabo 10741° 25′ 22.08″ N, 2° 7′ 9.3″ E / 41.4228000°N,2.119250°E / 41.4228000; 2.119250	Encarregada per la Societat promotora de la urbanització del Tibidabo, per a emmagatzemar i bombar les aigües de DosRius per subministrar al Parc d'Atraccions i a la urbanització residencial del camí de Vallvidrera. La construcció va guanyar el primer premi del Concurs anual d'edificis artístics de 1905.	Correcte

Any	Nom	Ubicació	Descripció	Estat	Foto
1903-1907	Central de Bombeig d'Aigües de Barcelona (actualment Museu Agbar de les Aigües)[9]	Ctra de Sant Boi / Ctra de Sant Joan Despí 41° 21′ 22.77″ N, 2° 3′ 51.81″ E / 41.3563250°N,2.0643917°E / 41.3563250; 2.0643917	Comprenen l'edifici pròpiament dit, la xemeneia de 35 metres d'alçada i els pous d'extracció d'aigua situats dins d'un extens parc que constitueix l'element integrador de les instal·lacions. L'edifici, construït en maó vist i segons els cànons modernistes, consta de tres naus completament lliures. Actualment acull el Museu Agbar de les Aigües.	Correcte