For faster navigation, this Iframe is preloading the Wikiwand page for José María de Pereda.

José María de Pereda

Plantilla:Infotaula personaJosé María de Pereda

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement6 febrer 1833 Modifica el valor a Wikidata
Santander (Cantàbria) Modifica el valor a Wikidata
Mort1r març 1906 Modifica el valor a Wikidata (73 anys)
Santander (Cantàbria) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCementiri de Polanco 
NacionalitatBandera de l'estat espanyol Espanya
Activitat
Ocupaciónovel·lista
Membre de
GènereNovel·la Modifica el valor a Wikidata
MovimentRealisme
Obra
Obres destacables
Peñas arriba, De tal palo, tal astilla, Sotileza i La puchera
Fillscap valor Modifica el valor a Wikidata
Premis

José María de Pereda y Sánchez de Porrúa (Polanco, Cantàbria, 6 de febrer de 1833 - Santander, Cantàbria, 1 de març de 1906)[1] fou un novel·lista espanyol.

Biografia

[modifica]

Els seus pares eren Juan Francisco de Pereda i Bárbara Josefa Sánchez de Porrúa, naturals de Polanco i de Comillas, respectivament. José María de Pereda va passar els primers anys al seu poble natal i als 11 anys es va traslladar a Santander. Va estudiar a l'institut de Santander. El 1852 es va traslladar a Madrid amb la intenció d'estudiar a l'Acadèmia d'Artilleria de Segòvia, però no va acabar els estudis. Durant la revolució de 1854 –coneguda com la Vicalvarada– va estar a punt de morir en un tiroteig.

Tornà a Santander i el 1857, en aparèixer el diari La Abeja Montañesa, hi aparegueren articles costumistes seus. Es dedicà a escriure obres de teatre sense gaire èxit. El 1864 va aparèixer la seva primera obra notable: Escenas montañesas.

El 1871 es presentà a les eleccions com a diputat del partit carlista i en va sortir escollit.

El suïcidi el 1893 del seu primer fill, Juan Manuel, el va trasbalsar. El 1897 va llegir el seu discurs d'entrada a la Reial Acadèmia Espanyola de la Llengua. Va ser un dels escriptors més llegits de la Restauració espanyola.

Obres

[modifica]
  • :Al primer vuelo. Il·lustracions d'Apel·les Mestres, Barcelona, Imp. Henrich y Cía. en Comandita, 1891, 2 vols.
  • Baños del sardinero. Il·lustracions de Pedrero, Santander, Tantín, 1995.
  • Blasones y talegas, Madrid, Imp. Biblioteca Patria, 189- ?
  • Buena gloria. Dibuixos de Andy, Santander, Gobierno de Cantabria, Secretaría General, Servicio de Publicaciones, 1984.
  • El buey suelto Cuadros edificantes de la vida de un solterón, por J. M. de Pereda, Madrid, Imprenta y Fundición de Manuel Tello, 1878.
  • De tal palo, tal astilla, Madrid, Imp. y Fundición de Manuel Tello, 1880.
  • Don Gonzalo González de la Gonzalera, Madrid, Suárez, 1878.
  • Un joven distinguido y otros tipos trashumantes. Selecció y próleg de Carmen Bravo-Villasante, Madrid, Montena, 1988, (El carnaval de las letras, 9).
  • Leva y otros cuentos. Prólogo y notas de Laureano Bonet, Madrid, Alianza Editorial, 1970,
  • La Montálvez, Madrid, Imprenta y Fund. de Tello, 1888.
  • Nubes de estío, Madrid, Imprenta y Fundición de Manuel Tello, 1891, (Obras completas de José María de Pereda, 14).
  • Pedro Sánchez, Madrid, Imprenta y Fundición de M. Tello, 1883.
  • Pachín González, Madrid, Viuda e Hijos de Tello, 1896.
  • Peñas arriba, Madrid, Tip. Viuda e Hijos de Tello, 1895.
  • Para ser un buen arriero, Madrid, Rodríguez Serra, 1900, (Biblioteca Mignon, 11).
  • La puchera, Madrid,, Imprenta y Fundición de Manuel Tello, 1889, (Obras completas de José María de Pereda, 11).
  • El sabor de la tierruca. Copias del natural. Ilustraciones de Apeles Mestres. Grabados de C. Verdaguer, Barcelona, Biblioteca Artes y Letras, 1882.
  • Sotileza, Madrid, Imp. y Fundición de Manuel Tello, 1885.
  • Sotileza. Edición, notas y apéndice por José Simón Cabarga. Santander, Institución Cultural de Cantabria, 1977.
  • Obras Completas Prólogo de Marcelino Menéndez y Pelayo, Madrid, Tipografía de la Viuda e Hijos de M. Tello, 1884-1906,17 vols. I. Los hombres de pro.- II. El buey suelto.-III. Don Gonzalo González de la Gonzalera- IV. De tal palo, tal astilla.- V. Escenas montañesas

VI. Tipos y paisajes.- VII. Esbozos rasguños.- VIII.- Bocetos al temple. Tipos trashumantes.- IX. Sotileza.-X. El sabor de la tierruca.-XI. La puchera- XII. La Montálvez- XIII. Pedro Sánchez.- XIV. Nubes de estío.- XV. Peñas arriba.- XVI. A primer vuelo.- XVII. Pachín González; De Patricio Rigüelta; Agosto; El óbolo de un pobre; Cutres; Por lo que valga; El reo de P...; La lima de los deseos; Va de cuento; Esbozo; De mis recuerdos; Homenaje a Menéndez y Pelayo.

  • Obras Completas Edició dirigida per Anthony H. Clarke y José Manuel González Herrán, Santander, Ediciones Tantín, 1989-2001. I. Escenas montañesas, Tipos y paisajes. Edición, introducción y notas de Salvador García Castañeda, 1989.- II. Tipos trashumantes. Esbozos y rasguños. Edición, introducción y notas de Salvador García Castañeda, 1989.- III, Bocetos al temple. Edición de José Manuel González Herrán. introducción y notas de Noel M. Valis.- El buey suelto. Edición de Anthony H. Clarke. Introducción y notas de Maurice Hemingway, 1990. IV. Don Gonzalo González de la Gonzalera. Introducción y notas de Enrique Miralles. De tal palo, tal astilla. Introducción y notas de Eamonn Rodgers, 1991.- V. El sabor de la tierruca. Edición, introducción y notas de Anthony H. Clarke. Pedro Sánchez. Edición de José Manuel González Herrán. Introducción y notas de Francisco Pérez Gutiérrez, 1992.- VI. Sotileza. Edición de Anthony H. Clarke. Introducción y notas de Francisco Caudet. La Montálvez Edición de José Manuel González Herrán. Introducción y notas de Laureano Bonet, 1996.- VII. La puchera; Nubes de estío / edición de Anthony H. Clarke; introducción y notas de Demetrio Estébanez Calderón. - VIII. A primer vuelo. Edición y notas de A. H. Clarke. Peñas arriba. Edición de A. H. Clarke, introducción y notas de J. M. López de Abiada.

Referències

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]


Premis i fites
Precedit per:
José Castro y Serrano

Reial Acadèmia Espanyola
Cadira k

1897-1906
Succeït per:
Armando Palacio Valdés
{{bottomLinkPreText}} {{bottomLinkText}}
José María de Pereda
Listen to this article

This browser is not supported by Wikiwand :(
Wikiwand requires a browser with modern capabilities in order to provide you with the best reading experience.
Please download and use one of the following browsers:

This article was just edited, click to reload
This article has been deleted on Wikipedia (Why?)

Back to homepage

Please click Add in the dialog above
Please click Allow in the top-left corner,
then click Install Now in the dialog
Please click Open in the download dialog,
then click Install
Please click the "Downloads" icon in the Safari toolbar, open the first download in the list,
then click Install
{{::$root.activation.text}}

Install Wikiwand

Install on Chrome Install on Firefox
Don't forget to rate us

Tell your friends about Wikiwand!

Gmail Facebook Twitter Link

Enjoying Wikiwand?

Tell your friends and spread the love:
Share on Gmail Share on Facebook Share on Twitter Share on Buffer

Our magic isn't perfect

You can help our automatic cover photo selection by reporting an unsuitable photo.

This photo is visually disturbing This photo is not a good choice

Thank you for helping!


Your input will affect cover photo selection, along with input from other users.

X

Get ready for Wikiwand 2.0 🎉! the new version arrives on September 1st! Don't want to wait?