Joan Llongueras i Badia

Biografia
Naixement	6 juny 1880 Barcelona
Mort	13 octubre 1953 (73 anys) Barcelona
Activitat
Ocupació	músic, compositor, poeta, empresari, pedagog musical
Gènere	Sardana
Obra
Localització dels arxius	Biblioteca Nacional de Catalunya
Família
Fills	Josep Jordi Llongueres i Galí
Germans	Jaume Llongueras i Badia
Premis (1934)  Mestre en Gai Saber

Joan Llongueras i Badia^[1] (Barcelona, 6 de juny de 1880^[2] - 13 d'octubre de 1953)^[3] fou un músic, educador musical i poeta català.^[4]

Fill de Marià Llongueras i Trullàs, natural d'Olesa de Montserrat, i de Teresa Badia i Padrisa, de Barcelona. Fou pare de Josep Jordi Llongueras i Galí.^[5] Fou promotor a Catalunya del dalcrozisme, un innovador sistema d'aprenentatge musical mitjançant el ritme i el moviment, ideat per l'austríac Émile Jacques-Dalcroze. Aquest mètode, que representa un important revulsiu per a l'escena musical, exercirà durant el primer terç del segle xx una clara influència en el sector professional de les arts escèniques. Llongueres crea l'Institut de Rítmica i Plàstica dins de l'estructura de l'Orfeó Català, l'any 1912, i aplicà les idees del dalcrozisme tant a l'art, com a l'ensenyament musical infantil i a les teràpies per a discapacitats. Així mateix, a les seves columnes a la Revista Musical Catalana i La Veu de Catalunya fa una interpretació crítica de les actuacions dels ballets de Diàguilev al Liceu.^[6]

Es formà musicalment amb Domènec Mas i Serracant, Enric Granados, Lluís Millet i Enric Morera.^[1] Més tard estudià i es diplomà el 1911 a l'Institut Jacques-Dalcroze de Ginebra.^[1] De retorn a Catalunya, l'any 1913 fundà l'Institut Català de Rítmica i Plàstica (que avui porta el nom d'Institut Joan Llongueres;^[1] des d'aquesta institució introduí el mètode Jacques-Dalcroze a Catalunya, i en fou el seu màxim impulsor.

En ciutats com Girona, Llongueras va introduir des de la Societat Athenea la gimnàstica rítmica als ambients culturals i artístics, i va muntar espectacles com l'"exhortació poemàtica" Els cants de la Nativitat, el gener de 1917.^[7]

La seva labor de pedagog va tenir, però, moltes altres facetes. Fundà i dirigí (1901-18) l'Escola Coral de Terrassa i dirigí (1912-18) l'Escola Municipal de Música de la mateixa ciutat, abans de dirigir la de Barcelona (1924); també fou el director musical de les Escoles de l'Ajuntament de Barcelona i de les Escoles Blanquerna. El 1923 va col·laborar a la Revista Catalana de Música.^[8] Fundà l'Escola Vallparadís juntament amb Artur Martorell, Enric Gibert i Alexandre Galí.

Fou proclamat Mestre en Gai Saber als Jocs Florals de Barcelona de 1934. Alguns dels seus poemes reberen música de Lluís Millet i d'Enric Morera. Va fer de crític musical a La Veu de Catalunya i publicà abundosament a la Revista Musical Catalana.^[1] Moltes de les seves columnes van ser signades amb el pseudònim 'Chiron'. El fons personal de Joan Llongueras es conserva a la Biblioteca de Catalunya.

• Ínfimes cròniques d'alta civilitat (1911)
• Evocaciones y recuerdos de mi primera vida musical en Barcelona (1944)

Poemes presentats als Jocs Florals de Barcelona^[9]

• Viatge (1904), 3r accèssit a la Flor Natural^[10]
• L'amorosa Anna-Maria (1920)
• Cançó de fadrina (1928), accèssit a la Flor Natural
• Cançó de Treball (1928)
• Sensació de capvespre (1928)
• Muntanya de Montserrat (1928 i 1930), premi de l'Englantina d'or l'any 1930
• Montserrat (1928 i 1931)
• El desvari de les hores (1929)
• Contemplació de les hores (1930), premi de la Viola d'or i d'argent
• Infants (1930, 1931 i 1932)
• Angels (1931)
• Els anells de Mariagnó (1931)
• Juvàlia i els fills (1931 i 1932)
• Juvàlia i l'espòs (1932 i 1933)
• Capvespral (1933), 2n accèssit a la Flor Natural
• A la llengua de la Pàtria (1934), premi de l'Englantina d'or
• Estampes (1934)
• Ombres del passat (1934)

És autor de la música i la lletra de més de cent cançons infantils escrites entre 1900 i 1949, sobretot destinades als alumnes del seu Institut. La majoria van ser editades per Unión Musical Española i per Editorial Boileau. Algunes han passat fins i tot a ser considerades com a cançons tradicionals.

Cançons infantils

• Cançons amb gestos i rondes infantils de Jacques-Dalcroze
• Quatre sèries de cançons i jocs infantils
• La festa dels reis
• Les figures del pessebre
• Les cançons de Nadal
• El joc del cel
• L'alegria dels sants reis

Música per a piano

• Jan i Mia
• La vida senzilla
• L'estiu efímer

Música coral

• Goigs de la Verge de Núria (Text: Joan Maragall)
• Som Catalans

El fons personal de Joan Llongueras es conserva a la Biblioteca de Catalunya.

• Gran Enciclopèdia de la Música

• Lloc web de l'Institut Joan Llongueres
• Fons Joan Llongueras de la Biblioteca de Catalunya
• Arxius on es conserven obres de Joan Llongueres Arxivat 2005-09-21 a Wayback Machine.
• Pàgina sobre Joan Llongueres al lloc web de l'Associació Rítmica Dalcroze Arxivat 2008-12-31 a Wayback Machine.
• Partitura de Som Catalans, Centre Coral
• Joan Llongueres o la música com a eina educativa, TV3