Juan José Brugera Clavero
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 15 octubre 1946 (77 anys) Província de Badajoz (Extremadura) |
| 20è President del Cercle d'Economia | |
| 2016 – 2019 ← Antón Costas Comesaña – Xavier Faus Santasusana → | |
| President Société foncière lyonnaise | |
| 2010 – | |
| President Immobiliària Colonial | |
| 2008 – | |
| Conseller delegat Sindicat de Banquers de Barcelona | |
| 1987 – 1994 | |
| Dades personals | |
| Formació | Escola d'Enginyeria de Terrassa Escola Superior d'Administració i Direcció d'Empreses IESE Business School |
| Activitat | |
| Ocupació | enginyer, empresari, banquer, professor |
| Ocupador | Escola d'Enginyeria de Terrassa Banc Sabadell Banc Atlàntic Mútua Madrileña |
Joan Josep Bruguera i Clavero,[1] també anomenat Juan José Brugera Clavero segons altres fonts[2][3] (Badajoz, Extremadura, 15 d'octubre de 1946) és un enginyer, professor, banquer i dirigent empresarial establert a Catalunya.[1][3]
Va arribar a Barcelona des d'Extremadura seguint al seu pare, funcionari de Correus, i fill d'un destacat socialista represaliat. Es formà com a enginyer tècnic industrial, en la seva especialitat d'electrònica industrial a l'Escola Universitària d'Enginyers de Terrassa. Posteriorment cursà un màster en administració d'empreses per ESADE i es diplomà per l'IESE. Adjunt de la càtedra d'electrònica de l'Escola Industrial de Terrassa entre 1967 i 1968, posteriorment fou enginyer al Laboratori Industrial Inter-Grundig entre els anys 1968 i 1970, participant en el desenvolupament de la televisió en color. Entre 1971 i 1975 treballà als serveis centrals del Banc Atlàntic, d'on passà a exercir càrrecs de direcció al Banc Sabadell (1975-87). Entre 1987 i 1994 fou conseller delegat de Sindibank (Sindicat de Banquers de Barcelona),[2] una petita entitat en la qual va contribuir a la sortida a Borsa.
El 1994 La Caixa li va proposar fer-se càrrec d'Inmobiliaria Colonial, per a modernitzar la companyia i treure-la a Borsa. Així ho va fer, i a partir de 1999 va centrar la companyia a comprar edificis d'oficines de "zones prime" de Barcelona i Madrid, i va començar el seu procés d'internacionalització, amb la compra de Société Foncière Lyonnaise. En 2006 quan la companyia va passar a les mans de GrupoInmocaral, Brugera va sortir d'ella. Després d'estar un any a Mútua Madrileña com a director general,[2] al poc temps va tornar a la immobiliària, quan els bancs que havien finançat la venda a Inmocaral van prendre el control, davant la desastrosa situació de la companyia, i li van demanar tornar, per fer-se càrrec de la seva direcció a partir del 2008. El 2010 també fou nomenat president de Société Foncière Lyonnaise.
Ha exercit durant 15 anys com a professor d'Esade, i ha estat el president del seu patronat entre 1999 i 2006, i des de l'any 2016 presideix el barceloní Cercle d'Economia, succeint a Antón Costas,[2] després que durant uns anys fos vocal a la seva junta directiva. El juliol del 2019 fou succeït per Xavier Faus Santasusana.[1][3][4] S'oposà frontalment a l'independentisme català i la política del govern de la Generalitat de Catalunya.[5]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 «Juan José Brugera Clavero». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 Galtés, Mar «La junta del Cercle proposa Brugera com a president». La Vanguardia, 19-07-2016, p.52 [Consulta: 27 maig 2024].
- ↑ 3,0 3,1 3,2 «Juan José Brugera, el curioso emperador del mercado de oficinas». Cinco Días. El País, 18-11-2017 [Consulta: 1r desembre 2019].
- ↑ Sala, Agustí «Brugera completa su junta directiva para el Cercle d'Economia». El Periódico, 05-12-2016 [Consulta: 1r desembre 2019].
- ↑ Font Manté, Àlex «Juan José Brugera: “No volem aventures”». Diari ARA, 21-05-2017 [Consulta: 1r desembre 2019].
Text is available under the CC BY-SA 4.0 license; additional terms may apply.
Images, videos and audio are available under their respective licenses.
