Jean-Pierre Jeunet

Biografia
Naixement	3 setembre 1953 (70 anys) Le Coteau (França)
Formació	Lycée Henri Poincaré
Alçada	1,8 m
Activitat
Lloc de treball	França
Ocupació	director de cinema, muntador, productor de cinema, guionista, realitzador
Activitat	1978 -
Membre de	Writers Guild of America West
Obra
Obres destacables (2001) Amélie
Premis (10 febrer 2016)  Comanador de les Arts i les Lletres (2005)  Premi Edgar (2001)  Premis del Cinema Europeu - premi del públic a la millor direcció, per l'obra Amélie (2001)  Premi del Cinema Europeu a la millor direcció, per l'obra Amélie (2001)  Premi del Cinema Europeu a la millor pel·lícula, per l'obra Amélie (1991)  Premi a la millor direcció (Festival de Sitges), per l'obra Delicatessen  Gran Premi de l'Imaginaire  Cavaller de la Legió d'Honor
Signatura
Lloc web	jpjeunet.com

Jean-Pierre Jeunet (Roanne, Loira, 3 de setembre de 1953) és un director de cinema francès.^[1]

Nascut el 3 de setembre de 1953 a la ciutat de Roanne, Loira a la regió de Roine-Alps. Va començar a dirigir als 17 anys, quan es va comprar la seva primera càmera, creant els seus propis curtmetratges i estudiant tècniques d'animació de forma autodidacta. Va crear diversos curts mentre estudiava animació en els Cinémation Studios. Al 1974 coneix a Marc Caro al Festival International du Film d'Animation de Annecy i van començar a realitzar cuts d'animació com L'Evasion (1978) o Le Manège (1979).

Al 1981 van codirigir el seu primer curtmetratge no animat, Le Bunker de la dernière rafale, un film sobre soldats en un mon futurista. A principis dels 80 duen a terme projectes independents, i en 1984 Jenunet dirigeix Pas de repos pour Billy Brakko, amb el qual aconsegueix el Cèsar al curtmetratge en 1985. A més, Jeunet es va guanyar la vida durant diversos anys rodant anuncis i vídeo clips. En 1989 realitza el curt Foutaises, pel qual rep diversos premis, mentre busca la manera de finançar el seu pròxim projecte: Delicatessen (1991). Malgrat el curtmetratge va ser en blanc i negre, deixa veure molts dels gustos i obsessions que més endavant apareixeran en Amélie amb aquest aire de nouvelle vague. Finalment va ser escrita i dirigida per Jeunet al costat del seu vell col·laborador, Marc Caro, obtenint diversos premis que situarien al francès entre els directors més notables del continent europeu. Després de l'èxit de la seva última pel·lícula va decidir embarcar-se en un nou projecte: Alien Resurrection (1997), el quart lliurament de la saga, que va dirigir per a la 20th Century Fox. Segurament la seva pel·lícula més allunyada de la resta de la seva carrera cinematogràfica.

De tornada a França, dirigeix en 2001 el seu film més conegut fins avui, Amélie (Le fabuleux destin d'Amélie Poulain) i que li va donar a Jeunet el seu sisè César i cinc nominacions als Oscars. L'èxit comercial li va permetre embarcar-se en el seu següent projecte, Un long dimanche de fiançailles (2004). Després del projecte fallit de La vida de Pi, va realitzar Micmacs en 2009 i, en 2013, L'extravagant voyage du jeune et prodigieux T.S. Spivet.

Jeunet també ha dirigit diversos anuncis publicitaris i vídeos musicals, com Zoolook de Jean Michel Jarre (una altra vegada amb Marc Caro).

• L'Evasion (1978)
• Le Manège (1979)
• Le Bunker de la dernière rafale (1981)
• Pas de repos pour Billy Brakko (1984)
• Foutaises (1989)
• Delicatessen (1991)
• La Cité des enfants perdus (1995)
• Alien: Resurrection (1998)
• Amélie (2001)
• Un long dimanche de fiançailles (2004)
• Micmacs à tire-larigot (2009)
• L'Extravagant voyage du jeune et prodigieux T.S. Spivet (2013)

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Jean-Pierre Jeunet

• Web oficial Arxivat 2005-12-11 a Wayback Machine.