Jean-Jules-Antoine Lecomte du Nouy

Nom original	(fr) Jean-Jules-Antoine Lecomte du Nouÿ
Biografia
Naixement	10 juny 1842 París
Mort	19 febrer 1923 (80 anys) París
Formació	École Nationale Supérieure des Beaux-Arts
Activitat
Ocupació	escultor, pintor
Membre de	Lliga de la Pàtria Francesa
Gènere	Pintura d'història, pintura de personatge i pintura religiosa
Moviment	Orientalisme i academicisme
Professors	Charles Gleyre, Émile Signol i Jean-Léon Gérôme
Alumnes	Émile Signol
Obra
Obres destacables (1878) Adolphe Crémieux (en) (1888) The White Slave (en) (1888) Les Gardes-côtes gaulois (fr)
Família
Cònjuge	Valentine Peigné-Crémieux (1876–1876) Caroline Evrard Térésa Marie Fisanne
Fills	Jacques Théodore Jules Lecomte du Nouÿ  () Caroline Evrard
Pare	Jules Michel Lecomte
Germans	André Lecomte du Noüy
Premis  Cavaller de la Legió d'Honor  Premi de Roma
Signatura

Jean-Jules-Antoine Lecomte du Nouy (París, 1842 - 1923); pintor i escultor francès d'estil orientalista. Va ser alumne de Charles Gleyre i Jean-Léon Gérôme.

Lecomte du Noüy era el fill de Jules Michel Lecomte i de Félicité Alexandrine du Noüy i germà de l'arquitecte francès André Lecomte du Noüy (1844-1914). Va ser successivament estudiant de Charles Gleyre (1806-1874), Émile Signoles (1804-1892) i, finalment, de Jean-Léon Gérôme (1824-1904). La seva obra Francesca de Rimini et Paolo dans la caverne va marcar el seu debut als salons a París el 1863, on exposà regularment cada any. El 1866, als 24 anys, va guanyar una medalla de per Invocation de Neptune i va guanyar un segon premi al Premi de Roma pel seu Mort de Jocaste

Un carrer que porta el seu nom a París des de 1932.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Jean-Jules-Antoine Lecomte du Nouy