Impact gardening (lit. català jardineria per impactes) és el procés en el qual els impactes astronòmics fan moure la capa més externa de l'escorça de llunes i altres objectes celestes sense atmosferes. En el cas particular de la Lluna, això és més sovint conegut com a lunar gardening (cat. jardineria lunar). Els cossos planetaris que no tenen una atmosfera, generalment, també no tenen cap procés d'erosió, amb la possible excepció del vulcanisme, i com a resultat de les restes de l'impacte acumulades a la superfície de l'objecte com un aspre "sòl", comunament conegut com a regolita. Els impactes posteriors, especialment per part micrometeorits, agiten i barregen aquest sòl. Durant molt temps s'ha estimat que cada centímetre de la superfície lunar es bolca cada 10 milions d'anys.^[1] No obstant això l'anàlisi més recent del satèl·lit LRO, de la cobertura de les ejeccions d'impacte, col·loca la xifra més a uns 80.000 anys.^[2]

• Hartmann «Martian Cratering 7: The role of Impact Gardening». Icarus, vol. 149, 2001, pàg. 37–51. Bibcode: 2001Icar..149...37H. DOI: 10.1006/icar.2000.6532.
• Housen; Wilkening, Laurel L.; Chapman, Clark R.; Greenberg, Richard «Asteroidal Regoliths». Icarus, vol. 39, 3, 1979, pàg. 317–351. Bibcode: 1979Icar...39..317H. DOI: 10.1016/0019-1035(79)90145-3.