El jade xinès és tot aquell jade extret o tallat a la Xina a partir del neolític. És la pedra dura utilitzada a la Xina per antonomàsia per tallar escultures. Si bé a Europa es coneix especialment la jadeïta de color verd brillant, al llarg de la història d'aquest país el jade s'ha presentat en gran varietat de colors i la nefrita blanca "greix de xai" ha estat el tipus de jade més valorat. Les pedreres de Henan i al llarg del riu Iang-Tsé han estat explotades des d'èpoques prehistòriques i es troben quasi exhaurides. A la primeria del segle XXI gran part del jade és extret de la província de Xinjiang, al nord-oest.

El jade era valorat per la seua duresa, resistència, qualitats musicals i bellesa. Especialment les seues característiques subtils i colors translúcids feren que s'associara amb els conceptes sobre l'ànima i la immortalitat. L'ús antic més prominent n'és la talla dels Sis jades rituals, que es remunta al tercer mil·lenni aC en la cultura Liangzhu: el bi, el cong, el huang, el hu, el gui, i el zhang. Si bé aquestes peces són tan antigues que se'n desconeix el significat original, quan es compon els Ritus de Zhou, es considerava que aquests representaven el cel, la terra i les quatre direccions. Durant la dinastia Han, la família reial i la reialesa eren enterrats recoberts per complet amb un vestit mortuori de jade cosit amb fils d'or, amb el convenciment que hi preservarien el cos i les ànimes adossades. També es creia que el jade combatia la fatiga. Durant la dinastia progressà molt l'ús artístic del jade.^{[1][2][3][4][5]}

Aquests usos donaren lloc després del període dels tres regnes a les pràctiques budistes i nous desenvolupaments del taoisme, com ara l'alquímia. El jade, però, continuà formant part de la medicina tradicional xinesa i sent una important matèria primera artística. Si bé el seu ús mai no tingué gran difusió al Japó, el jade fou important en el desenvolupament de l'art de Corea i del sud d'Àsia.

• 
  Fulla d'alabarda (zhang), Sanxingdui (tercer mil·lenni aC)
• 
  Anell en forma de drac enrotllat, dinastia Shang (segon mil·lenni aC)
• 
  Drac dels Regnes Combatents (segle IV o III aC)
• 
  Bi amb dos dracs, Regnes Combatents
• 
  Vestit mortuori de la tomba de Liu Wu, príncep de Liang, dinastia Han (cap al 144 aC)
• 
  Drac Chi, dinastia Han (segle I o II)
• 
  Escultura de cap i tors d'un cavall, dinastia Han
• 
  Sivella de cinyell amb drac, dinastia Liu Song (segle V)
• 
  Drac, dinastia Tang (segle VII o IX)
• 
  Tassa amb anses en forma de drac (segle XII)
• 
  Placa de cinyell amb drac, dinastia Yuan (segle xiv)
• 
  Placa de cinturó amb drac, dinastia Ming (segle xv o XVI)
• 
  Recipient per netejar pinzells amb forma de peònia (segle xvi)

• Howard, Angela Falco, Chinese sculpture, Yale University Press, 2006, ISBN 0-300-10065-5, ISBN 978-0-300-10065-5. Google books
• Pope-Hennessy, Una, Early Chinese Jades, reprint edn. READ BOOKS, 2008, ISBN 1-4437-7158-9, ISBN 978-1-4437-7158-0 Google books
• Scott-Clark, Cathy and Levy, Adrian. (2002) The Stone of Heaven: Unearthing the Secret History of Imperial Green Jade. ISBN 0316525960
• Watson, William, & Ho, Chuimei. The arts of Xina after 1620, Yale University Press Pelican history of art, Yale University Press, 2007, ISBN 0-300-10735-8, ISBN 978-0-300-10735-7
• Laufer, Berthold, 1912, Jade: A Study in Chinese Archeology & Religion, Reprint: Dover Publications, New York. 1974.
• Rawson, Jessica, 1975, Chinese Jade Throughout the Ages, London: Albert Saifer, ISBN 0-87556-754-1
• Between hell and the Stone of Heaven: Observer article on Jade Mining in Burma
• Old Chinese Jades: Real or Fake?
• BOOK REVIEW, The Stone of Heaven: The Secret History of Imperial Green Jade by Adrian Levy and Cathy Scott-Clark Arxivat 2008-05-12 a Wayback Machine.