Jaciment arqueològic del Puig

Departaments quadrangulars del Puig
Descobridor o inventor	Enric Vilaplana Julià
Localització
Entitat territorial administrativa	Alcoi
Dades i xifres
Bé d'interès cultural
Codi IGPCV	03.009-9999-000153[1]
Història
Tipus	Jaciment arqueològic
Període	edat del bronze

El jaciment arqueològic del Puig, l'època del qual correspon al bronze i a l'ibèric antic (segle V ae) i mitjà (destruït al s. IV-III ae), està situat al terme municipal d'Alcoi (L'Alcoià), País Valencià.

El jaciment se situa a l'altiplà del Puig, amb 40 m de diàmetre i una extensió d'1,5 ha, que arribaria a les 3 ha en el període de major auge. A la part oriental, on l'accés és més fàcil, tanca el pas una muralla. Del mur, de 10 m de longitud, en sorgeixen altres de més estrets que tanquen el recinte. El poblat està molt erosionat, i les restes són més aviat escassos (restes de muralla i una torrassa defensiva, estructures de departaments quadrangulars, restes d'habitatges).

Al s. XIX va ser castigat per cercadors de tresors. L'enginyer Enric Vilaplana Julià fou el descobridor del poblat del Puig. Les primeres prospeccions serioses les hi va realitzar Camil Visedo Moltó.

El 1964 l'excavà el Laboratori d'Arqueologia de la Universitat de València, V. Pascual i M. Tarradell, i des de 1982 F. Rubio. En l'excavació s'hi identificaren materials de l'edat del bronze i, al damunt, nivell ibèric, del període orientalitzant amb presència d'àmfores fenícies i fíbules del tipus d'Alcores (s. VII-VI ae) i ibèric antic amb plats de ceràmica grisa i bicroma. Entre els materials, destaca l'abundància de ceràmica importada (àtica de figures roges, àtica de vernís negre), algunes amb grafits en alfabet grecoibèric, la qual cosa permet calcular-ne la destrucció dins del s. IV ae.

• Museu Arqueològic Camil Visedo.

• Grau Mira I. L'organització del territori a l'àrea central de la Constestania Ibèrica. Publicacions de la Universitat d'Alacant, 2002
• Llobregat Conesa EA. Contestania Ibèrica. Institut d'Estudis Alacantins, Alacant, 1972.
• Ros F. El Puig. En Arqueologia a Alacant 1976-86, Institut d'Estudi Juan Gil Albert, 1986.
• Aquest article conté material escrit o gràfic procedent del lloc web www.contestania.com, amb permís del propietari.

Jaciments arqueològics ibèrics
Part d'((ibers))
Occitània	Montlaurès Pech Maho (Sijan)
Aragó	Cabezo de Alcalá Cabezo de la Guardia El Cabo Loma de los Brunos Sant Antoni
Catalunya	Ciutats Ciutat ibèrica del Molí d'Espígol Ciutat ibèrica d'Ullastret Ciutadella ibèrica de Calafell Fortalesa dels Vilars d'Arbeca Poblats Assut, el Burriac Ca N'oliver Cadira del Bisbe, la Can Fatjó Castell de Palamós, el Clascar, el Cogulló, el Coll del Moro, el Far, el Gebut Guàrdies, les Maleses, les Moleta del Remei, la Montbarbat Montjuïc Puig Castellar: Pontós / Santa Coloma Puig de Can Cendra, el Puig de Castellet Puig del Castell Puiggraciós Sant Julià de Ramis Sant Miquel Sant Sebastià de la Guarda Serrat dels Tres Hereus, el Torre dels Encantats, la Turó Cremat, el Turó d'en Boscà, el Turó de Can Santpere, el Turó de Castellruf, el Turó de Céllecs, el Turó de Sant Miquel, el Turó Rodó, el Jaciments Can Bonells Can Canyís Can Caseta Castellet de Banyoles Castellot de la Roca Roja Conjunt monumental d'Olèrdola Darró El Camp de les Lloses El Castellet El Castellot El VIlar Fondo d'en Roig La Malesa L'esquerda Les Masies de Sant Miquel Mas d'en Gual Matacans Montgròs: Turó i Muralles Penya del Moro Pla de Santa Bàrbara Puig Guardial Punta de la Cella, la Roca dels Moros (Coves del Cogul) Sant Jaume d'Alcanar Sikarra Sitja de Montcabrer Tossal de les Tenalles Vil·la romana de Can Feu Museus Museu Ibèric de Ca n'Oliver Museu Espai Ceretània Museu de Guissona Ruta dels Ibers Ibercalafell
País Valencià	Poblats Carència, la Castellar de Meca Celadilla, la Lloma Comuna, la Puig d'Alcoi, el Puig de la Misericòrdia, el Punta d'Orleyl, la Senya, la Solaig, el Torre Seca, la Tos Pelat, el Villares, los (Kelin) Xarpolar, el Jaciments Alcúdia, la Al·ló Alt de Benimaquia Bastida de les Alcusses, la Cabezo Lucero Camp de l'Escultor Castell del Castellar Castellà Colorat, el Castellet de Bernabé Cova de les Bruixes Covalta, la Cueva del Sapo Escuera, la Illeta dels Banyets Lloma de Betxí Llometa del Tio Figuetes Moleta dels Frares Molón, el Monastil, el Mont-ravana Necròpolis del Corral de Saus Necròpolis de la Nava Oral, el Penya Negra, la Perengil, el Pic de l'Àguila Puig, el Puig de la Nau Puig Pedró Puntal, el Puntal dels Llops Saladares, los Santuari de la Malladeta Serreta d'Alcoi, la Solana de las Pilillas Torre de Foios Torre del Prospinal Torrelló de Boverot Tossal de la Cala Tossal de Sant Miquel Museus MAHE Museu de Prehistòria de València Ruta dels Ibers València
Múrcia	Cabecico del Tesoro El Cigarralejo Coimbra del Barranco Ancho
Cast. La Manxa	Alarcos Amarejo, el Bienvenida, la (Sisapo) Cerro de las Cabezas Cerro de los Santos Cerro del Castillo (Libisosa) Llano de la Consolación Necròpolis de Los Villares (Hoya-Gonzalo) Tolmo de Minateda Oreto i Zuqueca
Andalusia	Atalayuelas, las Basti Capacheras, las Castillo de Giribaile Cerrillo Blanco (Porcuna) Cerro Colorao Cerro de la Cruz Cerro de la Merced Cerro de los Infantes Cerro del Minguillar Cerrón, el Cortijo del Pajarillo Cueva de los Muñecos Gil de Olid Laderas de Morana Linares (Castulo) Mesa, la Montemayor (Ulia) Plaza de Armas Puente Tablas Ribera de la Algaida, la Torrecillas, las Torreparedones Tutugi (necròpolis) Úbeda (Salaria) Villaricos (Barea)
Vegeu també ((Geografia històrica dels ibers)) i ((Art ibèric))