Iuri Balaixov
 Iuri Balaixov el 1973.  | |
| Nom original | (ru) Юрий Сергеевич Балашов |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | (ca) Iuri Sergueievitx Balaixov 12 març 1949 (75 anys)Shadrinsk (Rússia) (en)  |
| Nacionalitat |  Unió Soviètica →  Rússia |
| Formació | Universitat Estatal de Rússia d'Educació Física, Esport, Joventut i Turisme |
| Activitat | |
| Ocupació | jugador d'escacs, entrenador de futbol |
| Nacionalitat esportiva | Rússia Unió Soviètica |
| Esport | escacs |
| Títol d'escaquista | Mestre dels Esports de la Unió Soviètica en Escacs (1964) Mestre Internacional d'escacs (1970) Gran Mestre Internacional (1973) |
| Punts Elo (màx.) | 2.600 (1979)< |
| Identificador FIDE | 4100263 |
| Participà en | |
| 1980 | Olimpíada d'escacs de 1980 |
| Família | |
| Cònjuge | Elena Balashova |
Premis | |
Iuri Serguéievitx Balaixov (rus: Юрий Серге́евич Балашов, nascut a Shadrinsk, óblast de Kurgan, RSFSR, URSS, el 12 de març de 1949) és un jugador d'escacs rus, que va jugar sota bandera soviètica, i que té el títol de Gran Mestre des de 1973.[1]
A la llista d'Elo de la FIDE del desembre de 2021, hi tenia un Elo de 2431 punts, cosa que en feia el jugador número 175 (en actiu) de Rússia.[2] El seu màxim Elo va ser de 2600 punts, a la llista de gener de 1979.
Resultats destacats en competició
[modifica]Balaixov fou campió de Moscou el 1970, i segon al Campionat de l'URSS de 1976 (el campió fou Anatoli Kàrpov). El 1977 va guanyar el campionat de Lituània, a Klaipėda.[3] Empatà al primer lloc al torneig de Lone Pine de 1977 i també al Torneig Corus de 1982.[4] El 1979 empatà al primer lloc al campionat de la RFA (internacional), amb Borís Spasski i Ulf Andersson.
El 1987 guanyà el fort Torneig d'escacs Dortmund Sparkassen.[5]
El setembre de 2016 va guanyar el campionat sènior de ràpides de Moscou.[6]
Participació en competicions per equips
[modifica]Balaixov va representar la Unió Soviètica en diverses competicions per equips. Va jugar com a segon tauler de l'equip soviètic al Campionat del món d'estudiants per equips en les edicions de 1971, 1972, i 1974, i va guanyar la medalla d'or individual al segon tauler el 1971, quan puntuà 6.5/8 i obtingué el títol de Mestre Internacional. Balaixov va participar en quatre Campionats d'Europa per equips, els anys 1970, 1973, 1977, i 1980, i va guanyar la medalla d'or individual al cinquè tauler el 1977. A l'Olimpíada d'escacs de 1980 hi va puntuar 7.5/10 com a primer tauler suplent, i va ajudar així l'URSS a guanyar la medalla d'or.[7]
Força de joc
[modifica]Els 1970 i els primers anys dels 1980 fou un dels millors 25 escaquistes del món. Segons Chessmetrics, en el seu millor moment, el juliol de 1977, el joc de Balaixov equivalia a un ràting Elo de 2715, i va arribar a ser el jugador número 11 del món. La seva millor actuació individual es va produir al Campionat de la Unió Soviètica de 1976, a Moscou, on va puntuar 10.5/16 (un 66%) contra una oposició de 2688, per una performance de 2773.[8]
Entrenador
[modifica]El 1992, fou segon de Borís Spasski durant el «Matx revenja del segle XX» celebrat a Iugoslàvia contra Bobby Fischer.[1] El 2005 Balashov obtingué el títol de FIDE Senior Trainer.
Partides notables
[modifica]- Yuri Balashov vs David Bronstein, Yerevan URS ch 1975, Spanish Game: Breyer Defense (C95), 1-0
- Evgeni Ellinovich Sveshnikov vs Yuri Balashov, Moscow URS ch 1976, French Defense: Euwe Variation (C02), 0-1
- Yuri Balashov vs Vasily Smyslov, Tilburg 1977, Spanish Game: Open Variations, Howell Attack (C81), 1-0
- Oleg Romanishin vs Yuri Balashov, Minsk URS ch 1979, Sicilian Defense: Paulsen Variation (B48), 0-1
- Khosro Sheik Harandi vs Yuri Balashov, Rio de Janeiro izt 1979, Sicilian Defense: Richter-Rauzer (B64), 0-1
- Anatoli Karpov vs Yuri Balashov, USSR 1980, Queen's Indian Defense: Kasparov Variation (E12), 0-1
Bibliografia
[modifica]- Prandstetter, Eduard; Balashov, Yuri. Basic Endgames. Prague Chess Agency, 1992. ISBN 80-901056-0-2.
Notes i referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 «Nota biogràfica de Iuri Balaixov» (en anglès). Chessgames.com. [Consulta: 22 març 2014].
- ↑ «"Rànquing d'escaquistes per federació: Rússia"» (en anglès). lloc web de la FIDE. [Consulta: 31 desembre 2021].
- ↑ 1977 Lietuvos šachmatų čempionatas (lituà)
- ↑ «Taula de resultats del Torneig Corus de 1982» (en anglès). Arxivat de l'original el 2016-03-10. [Consulta: 13 febrer 2016].
- ↑ «Llista de guanyadors del Dortmund Sparkassen i reportatges des de 1973» (en alemany). teleschach.de. [Consulta: 25 març 2014].
- ↑ «Boris Grachev Wins Moscow Blitz Championship». , 05-09-2016.
- ↑ «Fitxa de Iuri Balaixov» (en anglès). OlimpBase. [Consulta: 22 març 2014].
- ↑ «Campionat de la Unió Soviètica, Moscou, 1976» (en anglès). Chessmetrics.com. [Consulta: 7 novembre 2012].
Enllaços externs
[modifica]
- Yuri S Balashov al web de la FIDE (en anglès)
- Iuri Balaixov a ChessGames.com (anglès)
- Yuri Balashov at 365Chess.com
- Balashov, Yury team chess record at Olimpbase.org
- Chessmetrics Player Profile: Yuri Balashov
Text is available under the CC BY-SA 4.0 license; additional terms may apply.
Images, videos and audio are available under their respective licenses.
