Ingolstadt

Localització
48° 45′ 47″ N, 11° 25′ 30″ E / 48.7631°N,11.425°E / 48.7631; 11.425
Estat	Alemanya
Estat federat	Baviera
Regierungsbezirk	Oberbayern
Capital de	Baviera-Ingolstadt
Conté la subdivisió	Etting (fr) Friedrichshofen-Hollerstauden (en) Ingolstadt Mitte (en) Ingolstadt Northwest (en) Ingolstadt Südost (en) Oberhaunstadt (en)
Població humana
Població	141.029 (2022) (1.057,59 hab./km²)
Llars	40.587 (1987)
Geografia
Part de	Planungsregion Ingolstadt (en) Stimmkreis Ingolstadt (en)
Superfície	133,35 km²
Banyat per	Schutter, Danubi, Mailinger Bach, Sandrach, Baggersee (en) i Auwaldsee (en)
Altitud	374 m-376 m-368 m
Limita amb	districte d'Ingolstadt (–1972) Neuburg-Schrobenhausen, sud-oest (1972–) districte de Pfaffenhofen a. d. Ilm, sud-est (1972–) Districte d'Eichstätt, nord (1972–)
Creació	1200
Organització política
• Cap de govern	Christian Scharpf (2020–)
Membre de	Working Group of Bicycle-Friendly Municipalities in Bavaria (en) Bayerischer Städtetag Aliança per el medi ambient (1994–)
Identificador descriptiu
Codi postal	85049, 85057, 85051, 85053 i 85055
Fus horari	Hora Central Europea UTC+01:00, hora estàndard UTC+02:00, horari d'estiu
Prefix telefònic	08424, 0841, 08450, 08458 i 08459
Codi NUTS	DE211
Clau de regió d'Alemanya	091610000000
Clau de municipalitat alemanya	09161000
Altres
Agermanament amb	Carrara (1962–) Kirkcaldy (1962–) Grassa (1963–) Murska Sobota (1979–) Moscou (1995–) Manisa (1998–) Kragujevac (2003–) Opole (2005–) Győr (2008–)
Lloc web	ingolstadt.de

Ingolstadt és una ciutat situada a la regió de Oberbayern, dins de Baviera, a Alemanya.

La primera universitat de Baviera va ser fundada aquí, per Lluís el Ric el 1472, convertint-se des de ben aviat en un centre de l'humanisme i després de la Contrareforma. Al segle xvi va ser la ciutat fortificada més gran de l'Imperi Alemany. Va sofrir diversos danys durant la Segona Guerra Mundial i actualment és coneguda per la fàbrica d'automòbils Audi, i per la seva refineria.

• Michael Tonsor (1540/46-1605/07) compositor, organista i mestre de capella.

• Asamkisrche Maria de Victoria, seu de l'associació d'estudiants marians, al segle xviii.
• Kreuztor i murades. L'única porta que es conserva de les murades medievals.
• Liebfrauenmünster. Església del segle xv.
• Alte Anatomie. Antiga seu de la facultat de Medicina.
• Neues Schloss. Literalment, Castell Nou, del segle xv.
• Herzogskasten. Castell del segle xiii
• Altes Rathaus. Ajuntament. restauració del segle XVIII
• Moritzkirche. Església del segle XIV-XV