Inés Bortagaray Sabarrós

(2019)
Biografia
Naixement	22 maig 1975 (49 anys) Salto (Uruguai)
Activitat
Ocupació	escriptora, guionista

Inés Bortagaray Sabarrós (Salto, 22 de maig de 1975) és una escriptora i guionista uruguaiana.^[1][2]

És autora d'Ahora tendré que matarte (2001) i Prontos, listos, ya (2006 i reeditada el 2010), amb relats inclosos en reconegudes antologies com Palabras errantes (britànica) i Pequeñas Resistencias 3, antología del nuevo cuento sudamericano.^[3]

Ha escrit diversos guions de cinema pels quals va ser guardonada al Festival de Cinema de Sundance.^[4][5]

Va freqüentar els cinemes Ariel, Metropol i Sarandí en Salto al costat dels seus tres germans i va tenir les seves primeres trobades amb el món del cinema, que després va aprofundir a Montevideo, al costat dels seus companys de carrera i visites a la Cinemateca Uruguaiana.^[6][7]

Es va exercir com a cronista a la revista Postdata i va desenvolupar diversos projectes al costat de l'estudi de disseny Monocromo dins dels quals es troben els almanacs del BSE (2009-2015).^[8]

Està a càrrec d'un taller de guió en la Llicenciatura en Mitjans Audiovisuals de l'Escola Nacional de Belles Arts, a Playa Hermosa, Maldonado.

• Ahora tendré que matarte (Cauce Editorial, col·lecció Flexes Terpines, 2001), dirigida per l'escriptor Mario Levrero).^[9][10]
• Prontos, listos, ya (Artefato, 2006)^[11][12]
• Cuántas aventuras nos aguardan (Criatura Editora, 2018)

• Participa en l'escriptura de guions cinematogràfics al costat d'Ana Katz (Mi amiga del parque).
• Al costat de Verónica Chen, escriu l'última versió del guió Mujer conejo (2010).
• Escriu un guió per al film La vida útil, al costat de Federico Veiroj (2008 i 2009).
• Escriu el guió de Luna con dormilones, obra audiovisual de Pablo Uribe que el 2012-2013 participa de la Biennal de Montevideo i que guanya el Gran Premi «El Azahar» a la X Biennal d'Art de Salto.
• Redacta el guió d'El tiempo pasa per a una obra de la Comèdia Nacional i Montevideo Capital Iberoamericana de la Cultura, a quaranta anys del cop d'Estat a l'Uruguai (2013).
• Escriu el guió del llargmetratge Una novia errante, costat d'Ana Katz (2006) .
• Escriu el guió cinematogràfic d'Otra historia del mundo (2017), llargmetratge basat en la novel·la Alivio de luto de Mario Delgado Aparaín, al costat de l'autor i de Guillermo Casanova (2006).
• Escriu al costat d'Adrián Biniez, els tretze capítols de la sèrie de televisió El fin del mundo, la idea original de la qual comparteix amb Juan Pablo Rebella i Pablo Stoll, (2004).
• Direcció, investigació i producció d'un cicle de vuit micros testimonials per Tevé Ciudad sobre la menarquia, la primera relació sexual, el primer part i la menopausa, (2001).
• Participa en la realització del guió de Tokyo Boogie, de Pablo Casacuberta i Yuki Goto (2001 i 2002)

• El guió de Tokyo Boogie va ser finalista per Llatinoamèrica al Festival de Cinema de Sundance 2001, i el 2002 obté el FONA (Fons per al Foment i Desenvolupament de la Producció Audiovisual a l'Uruguai).
• El film Una novia errante guanya el premi Cinema en Construcció de la Indústria en la 54 edició del Festival de Sant Sebastià el 2006.^[13][14]
• Va obtenir el reconeixement com a Millor Guió Internacional al Festival de Cinema de Sundance pel seu treball en la pel·lícula Mi amiga del parque al 2016.^[15][16][17]