Ilerda

Tipus	Municipi romà i ciutat antiga
Altres noms	Iltirda o Ildirda (ibèric) Ilerda (llatí)
Localització
Entitat territorial administrativa	Convent Jurídic Cesaraugustano (Antiga Roma)
Localització	actual Lleida
41° 37′ N, 0° 38′ E / 41.62°N,0.63°E / 41.62; 0.63
Dades i xifres
Altitud	220 m

Lleida fou la nova capital dels ilergets durant el període romà, quan aquesta tribu ibèrica, ja en ple declivi, va abandonar l'antiga capital, la ciutat ibèrica de Tornabous, coneguda com a Atanagrum.^[1] En un primer moment Lleida va portar el nom ibèric d'Iltiŕta o Ildiŕda (en ibèric ), i posterirment el nom fou romanitzat com a Ilerda. La nova ciutat estava situada al Turó de la Seu Vella, a la vora del riu Sicoris (Segre).

El nom ibèric era segons les fonts romanes iltiŕta (en escriptura no dual) o ildiŕda (en escriptura dual) pronunciat /illirda/. Sobre el seu significat s'han fet algunes hipòtesis. Una d'elles és la següent: el mot conté el segment inicial il(i), que en ibèric significa «ciutat» (compareu-ho amb ilturo, el nom ibèric de Mataró o Cabrera de Mar, i d'altres, com *iliberi, avui Elna al Rosselló). El segon segment, tir o dir segurament significa «llop». Aquesta hipòtesi es basa en dos fets. Primer, que el símbol dels ilergets era un llop. I, segon, que la ciutat ibèrica d'Iltiraca, a Andalusia, també tenia un llop com a símbol. Per tant, il-tir podia significar «ciutat del llop». Una segmentació alternativa considera iltiŕ com a «ciutat» amb un sufix que li donaria el significat de «ciutat fortificada».

En temps dels romans fou elegida pels llegats de Pompeu, Luci Afrani i Petreius com a base per la seua defensa d'Hispània el 49 aC; els llegats tenien cinc legions a Ilerda.

Ilerda fou assetjada per Juli Cèsar, que va narrar el setge personalment. La seva narració és un document rellevant de la història militar, la batalla d'Ilerda, quan la ciutat es va rendir; Afrani i Petreius van quedar lliures per la generositat de Cèsar, i no van fer després honor a la seua paraula.^[2] Sota l'imperi fou primer ciutat i després municipi, arribant a fabricar moneda.^[3] D'un pont romà sobre el Segre encara es conserven els fonaments.

• Llista de jaciments arqueològics de Catalunya

Geografia històrica dels ibers
Part d'((ibers))
Territoris	Ibèria/Hispània Ausetània Bastetània Bètica Cap Celebàntic Columnes d'Hèrcules Ceretània Contestània Cossetània Deitània Edetània Iacetània Idubeda Lacetània Laietània Oretània Oròspeda Sedetània Turdetània Sufix -tania Vegeu Via Augusta (Sender)
Ciutats1	Catalunya Antistània Arraona Ausa Baitolo/Baetulo Barkeno/Barcino Bergium Cal·lípolis Cissa (Cesse) Ègara (Egosa?) Empòrion Gerunda Cípsela Ibera/Dertosa Iesso Iliberri (Elna) Iltirta/Ilerda Ilturo/Iluro Kelso (Setelsis?) Lauro? Oleastrum Palfuriana Rode Rubricata Ruscino Salauris Subur Tàrraco Turissa Vegeu Llista de poblacions ibèriques de Catalunya País Valencià Acra Leuce/Lucentum Ad Turres Alonis Aspis Biscargis? Arse (Sagunt) Edeba? Edeta El·lo Hemeroscopèon? Herna Ibis Ílici/Hèlice Ildum Intibili Kelin Lauro? Setabícula Sètabis Sucro Thiar Valentia Andalusia Abdera Acinipo Aratispi Astapa Astigi Ategua Baecula Bailo (Baelokun) Barbesula Barea Basilippo Basti Besaro (Baesippo) Bora Calpe Carteia Castulo Caura Cilniana Corduba Gades (Gadir) Iliberri (Granada) Ilipa Ilipula Iliturgi Iliturgicola Ilugo Ilurco Iponuba Iptuci Ispalis Isturgi Iturci Iulia Ioza Lacilbula Lacipo Laelia Lascuta Lastigi Maenoba Malaca Massiena Mel·lària/Mel·lària dels bàstuls Mentesa dels bàstuls Munda Munigua Murgi Obulco Olba Onuba Orippo Sagúntia Salaria Salpensa Solia Suel Tagilit Tucci Turirecina Tutugi Ugia Ulia Urci Urso Altres Ausseruna Bigerra Cartago Nova Iacca Ilorci Labitolosa Libisosa Mendiculea Mentesa dels oretans Oretum (Orisia?) Sisapo Salduie Urcesa
Seques	Aragó Alaun Bolskan Orosiz Seteisken Usekerte Catalunya Arketurki Ausesken Eusti Iltirkesken Kum Laiesken Ore Oskumken Sikarra Untikesken Andalusia Abra Albatha Anaipora Asido Baria Callet Carbula Carisa Carmo Celti Cerit Cunbaria Ilse Iltiraka Ilturir Olontigi Oset Ostur Sacili Searo Seks Altres Abariltur Beterra Ibinki Ikalesken Kili Neronken
Fonts clàssiques	Autors Apià Artemidor d'Efes Aviè Estrabó Plini el Vell Polibi Pomponi Mela Ptolemeu Obres Itinerari d'Antoní Ora Maritima Tegula de València Vasos Apol·linars
1En cursiva, colònies gregues, fenícies o cartagineses i refundacions romanes. Vegeu també ((Jaciments arqueològics ibèrics))

Jaciments romans de Catalunya
Període romà a Catalunya Categoria principal: Poblacions romanes de Catalunya
Aeso (Isona)  • Arraona (Sabadell)  • Ausa (Vic)  • Bætulo (Badalona)  • Bàrcino (Barcelona)  • Torre Llauder (Mataró)  • Can Modolell (Cabrera de Mar)  • Can Sent-romà (Tiana)  • Can Terrers (La Garriga)  • Dertosa (Tortosa)  • Ègara (Terrassa)  • El Camp de les Lloses (Tona)  • Els Munts (Altafulla)  • Els Tolejassos (Viladamat)  • Empúries (L'Escala)  • Forns romans de la Fornaca (Vilassar de Dalt)  • Gerunda (Girona)  • Iesso (Guissona)  • Ilerda (Lleida)  • Iluro (Mataró)  • L'Esquerda (Les Masies de Roda)  • Matacans (Artés)  • Mons Observans (Montmeló i Montornès del Vallès)  • Puig Ciutat (Oristà)  • Rhode (Roses)  • Ruscino (Castellrosselló ¹)  • Tàrraco (Tarragona)  • Vilauba (Banyoles)
← Jaciments ibèrics Jaciments medievals → ¹ Antiga població incorporada a Perpinyà entre 1790 i 1794