Ignacio Rubio y Cambronero
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1895  Valladolid (Espanya) |
| Mort | 1973 (77/78 anys) Barcelona |
| Activitat | |
| Ocupació | arxiver, catedràtic |
| Ocupador | Biblioteca de la Universitat de Barcelona |
| Membre de | |
| Família | |
| Pare | Manuel Rubio y Borrás |
Premis | |
Ignacio Rubio y Cambronero (Valladolid, 1895 - Barcelona, 1973) va ser un professor i arxiver espanyol que va exercir la seva tasca professional a Catalunya.[1][2]
Trajectòria
[modifica]Fill del professor i arqueòleg Manuel Rubio y Borrás, va estudiar el batxillerat i la carrera de Filosofia i Lletres, secció d'Història a Barcelona, on es va doctorar en aquesta especialitat. Després de treballar a la Secció de Propietat Intel·lectual de la Biblioteca provincial de Barcelona i al Museu Arqueològic Nacional d'Espanya, el 1921 va aprovar les oposicions al Cos Facultatiu d'Arxivers, Bibliotecaris i Arqueòlegs i va ser destinat a l'Arxiu General de Simancas i posteriorment a la Biblioteca Museu Víctor Balaguer de Vilanova, on va romandre fins des de 1923 fins a 1930. Fou arxiver general de la Diputació Provincial de Barcelona, director de la Biblioteca Universitària i professor de l'Escola de Bibliotecàries de Barcelona i de l'Escola Industrial de Vilanova i la Geltrú. Durant la dictadura de Primo de Rivera va tenir els càrrecs de tinent d'alcalde i d'alcalde d'aquesta població, entre els anys 1928 i 1930. El 1928 supera les oposicions per ocupar la direcció de l'Arxiu General de la Diputació de Barcelona. El 1933 és nomenat professor de l'Institut Salmerón d'ensenyament secundari. Entre els anys 1947 i 1967 també va exercir com a professor d'Història de l'Art a l'Escola de Bibliotecàries. El 1949 es reincorpora al Cos d'Arxivers i Bibliotecaris i fa de secretari de la Biblioteca Universitària de Barcelona, i el 1960 és nomenat director,[3] càrrec que va exercir fins a la seva jubilació el 1965.[1][2] Una part del seu arxiu personal va ingressar a l'Arxiu Nacional de Catalunya el 2020.[4]
- Membre de l'Orde Civil d'Alfons X el Savi
- Medalla de Plata al mèrit cultural, distinció del Govern italià (1965)
- Creu de Cavaller de l'Orde de Cisneros
- Medalla al Mèrit en el Treball (1968)[5]
- Diploma de col·legiat distinguit del Col·legi Oficialde Doctors i Llicenciats del Districte Universitari de Catalunya i Balears (1964)[6]
- El palacio de la Excelentísima Diputación Provincial de Barcelona (1952)
- La Deputació del General de Catalunya en los siglos XV y XVI (1950)
- La Generalitat de Catalunya (1920)
- La Acrópolis de Atenas (1919)
- El arte bizantino en Santa Sofía de Constantinopla (1919)
- Monumentos megalíticos (1917)
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 «.xml Ignacio Rubio y Cambronero». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 Estivill Rius, Assumpció. Qui era qui a l'Escola de Bibliotecàries. Notícies biogràfiques del professorat (1915-1972). Edicions Universitat Barcelona, 2016, p. 205. ISBN 978-84-475-4015-0 [Consulta: 8 juny 2016].
- ↑ «Toma de posesión del nuevo director de la Biblioteca Universitaria». La Vanguardia (Hemeroteca), 03-06-1960, pàg. 27 [Consulta: 8 juny 2018].
- ↑ Montañés, José Ángel. «Del calaix de casa a la lleixa de l'Arxiu Nacional». El país, 20-05-2020. [Consulta: 23 maig 2020].
- ↑ «La Medalla al Mérito en el Trabajo, al doctor Rubio Camhronero». La Vanguardia (Hemeroteca), 15-11-1968, pàg. 28 [Consulta: 8 juny 2018].
- ↑ «Celebró su reunión anual la delegación del Consejo Superior de Investigaciones Científicas: Entrega de galardones en el Colegio Oficial de Doctores y Licenciados». La Vanguardia (Hemeroteca), 7-041964, pàg. 24 [Consulta: 8 juny 2018].
Text is available under the CC BY-SA 4.0 license; additional terms may apply.
Images, videos and audio are available under their respective licenses.
