Ibrahim ibn al-Walid
  | |
| Nom original | (ar) ابراهيم ابن الوليد |
|---|---|
| Biografia | |
| Mort | 29 gener 750 Gran Zab |
| Causa de mort | pena de mort, ofegament |
| 13è Califa omeia | |
| 4 octubre 744 – 4 desembre 744 ← Yazid III – Marwan II → | |
| Dades personals | |
| Religió | Islam |
| Activitat | |
| Ocupació | cap militar, governador, polític, califa |
| Família | |
| Família | Omeies |
| Pare | al-Walid I |
| Germans | Yazid III Umar ibn al-Walid al-Abbàs ibn al-Walid Abd-al-Aziz ibn al-Walid Bishr ibn al-Walid Masrur ibn al-Walid |
Ibrahim ibn al-Walid (àrab: إبراهيم بن الوليد, Ibrāhīm ibn al-Walīd) o, tot simplement, Ibrahim (segle viii - Gran Zab, 29 de gener de 750) fou califa omeia marwànida de Damasc (4 d'octubre de 744 - 4 de desembre de 744).
Era fill del califa al-Walid II i d'una dona esclava de nom incert.[1] Quan Yazid III va pujar al tron, el 6 d'abril del 744, fou designat com a walí al-ahd o príncep hereu, el 9 d'abril del 744. Assegurat el control d'al-Urdunn, fou nomenat governador de la província. Al mateix temps, a l'estiu, el governador d'Armènia i Azerbaidjan, Marwan ibn Muhàmmad, va renir les seves forces i es va presentar a la Jazira, obtenint secretament el jurament de fidelitat dels notables. En principi al·legava la venjança per la mort d'al-Walid, però aviat va signar un acord amb Yazid III pel qual va obtenir el govern de la Jazira sense perdre els d'Armènia i l'Azerbaidjan, i es va disposar a retornar cap a Armènia.
A la mort de Yazid III el 20 de setembre o 2 d'octubre[2] Ibrahim el va succeir però només fou reconegut al sud de Síria i l'emir-governador que va enviar al nord, el seu cosí Abd-al-Aziz ibn al-Hajjaj fou rebutjat a Homs. Aquesta ciutat fou assetjada. Marwan ibn Muhàmmad, que estava a punt de retornar a Armènia es va aturar i llavors va avançar en direcció contrària cap a Síria amb el suport dels junds d'Armènia i la Jazira. A Alep o a Kinnasrin[3] va derrotar un exèrcit del califa, manat pels seus germans Bixr ibn al-Walid i Masrur ibn al-Walid, que van caure presoners; va rebutjar Abd-al-Aziz ibn al-Hajjaj, que estava assetjant Homs[4] i que es va retirar cap a Damasc, entrant a Homs on va rebre el jurament de fidelitat dels habitants.
L'exèrcit de Marwan tenia ara uns vuitanta mil homes. Ibrahim va enviar per fer-li front un exèrcit dirigit pel seu cosí Sulayman ibn Hixam ibn Abd-al-Màlik i es va lliurar la batalla d'Ayn al-Jarr, prop de Damasc, en la que Marwan va obtenir la victòria (18 de novembre del 744). Sulayman es va tancar a Damasc i Marwan s'hi va acostar; era creença general que Marwan actuava com a venjador d'al-Walid i defensava els drets dels altres fills d'aquest. Els notables de la ciutat van ordenar matar a dos prínceps omeies presoners, al-Hakam i Uthman, fills d'al-Walid. Amb la mort d'aquestos prínceps Marwan podia proclamar la seva pròpia candidatura i va obtenir un suport general.
El que va fer Ibrahim no és clar: al-Yaqubí diu que va reconèixer Marwan com a califa el 26 de novembre del 744, quan encara era a Damasc; al-Massudí diu que Ibrahim va fugir de Damasc però fou capturat més tard i crucificat; ad-Dinawarí diu que quan Marwan va entrar a Damasc el va fer matar; la resta dels historiadors diuen que va fugir a Tadmur (Palmira) junt amb el seu cosí Sulayman ibn Hixam, i un temps després va demanar l'aman (‘perdó’) al nou califa, que li va concedir, i va morir a la batalla del riu Zab, el 25 de gener del 750.
Notes
[modifica]- ↑ Al-Yaqubí l'anomena Suar, mentre al-Massudí, Dayra.
- ↑ Al-Yaqubí és l'únic que diu que fou enverinat per Ibrahim.
- ↑ Kinnasrin és assenyalada com lloc de la batalla només per Ibn al-Athir
- ↑ algunes fonts diuen que aquest ja havia conquerit la ciutat i en fou expulsat per Marwan
Bibliografia
[modifica]
- Encyclopaedia of Islam. Second Edition, Brill Publishers, Leiden, s.v. «Ibrāhīm b. al-Walīd».
| Precedit per: Yazid III |
califa omeia de Damasc 744 |
Succeït per: Marwan II |
Text is available under the CC BY-SA 4.0 license; additional terms may apply.
Images, videos and audio are available under their respective licenses.
