For faster navigation, this Iframe is preloading the Wikiwand page for Ibn al-Faradí.

Ibn al-Faradí

Plantilla:Infotaula personaIbn al-Faradí
Biografia
Naixement23 desembre 962 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata
Còrdova (Espanya) Modifica el valor a Wikidata
Mort20 abril 1013 Modifica el valor a Wikidata (50 anys)
Còrdova (Espanya) Modifica el valor a Wikidata
Jutge
València
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióhistoriador, Seerah writers (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata

Abu-l-Walid Abd-Al·lah ibn Muhàmmad ibn Yússuf al-Azdí ibn al-Faradí ibn al-Qurtubí (en àrab,أبو الوليد عبد الله بن محمد بن يوسف الازدي ابن الفرضي القرطبي Abū l-Walīd ʿAbd Allāh ibn Muḥammad ibn Yūsuf al-Azdī ibn al-Faraḍī al-Qurṭubī), més conegut simplement com a Ibn al-Faradí (ابن الفرضي Ibn al-Faraḍī) (Còrdova, 23 de desembre de 96220 d'abril de 1013), fou un jurista i erudit andalusí. Escrigué el més antic i complet dels diccionaris biogràfics d'al-Àndalus.[1]

Biografia

[modifica]

Son pare, Muhàmmad, especialista en dret successori i estudiós de l'aritmètica, era conegut com al-Faradí (repartidor d'herències) i ell, com fill seu, adopta el sobrenom d'Ibn al-Faradí.[2]

Els primers anys és possible que estudiés amb son pare, amb el qual recorre al-Àndalus, i així visita Sidonia i Écija l'any 973/974, i l'any 976 residien a Toledo quan mor son pare.[3]

Poc després torna a Còrdova, on inicia els seus estudis de dret, tradicions, literatura i història, amb l'assistència a les classes de nombrosos mestres. Entre els anys 982 i 985 viatja a Sevilla, Sidonia i Écija, per estudiar amb altres mestres. L'any 985/986 tornava a estar a Còrdova estudiant, per moure's a Elvira l'any següent, i tornant a Còrdova l'any 988, on resideix fins al 992/993, quan decideix realitzar el pelegrinatge a la Meca i continuar els seus estudis amb mestres nord-africans i orientals.[4]

Abans d'iniciar el viatge recala a la regió d'Almeria, on continua els seus estudis en les ciutats de Pechina i Almeria. De viatge a l'orient, es deté a Kairuan, on segueix els seus estudis, igual que al Caire, la Meca i Medina.[5]

Desconeguda la data de tornada del seu viatge a l'Orient, se sap que a finals de 995 ja estava a Còrdova. Una vegada en la seva terra es va dedicar a l'ensenyament i a escriure la seva obra.[6]

Pel que fa a les seves ensenyances transmet obres de hadit, història i biografies, dret, estudis alcorànics, poesia, lexicografia i gramàtica, i ascètica.[6] I aconsegueix reunir una important biblioteca personal.[7] Entre els seus deixebles destaquen l'historiador Ibn Hayyan, el polígraf Ibn Hazm i el tradicionalista Abū ʿUmar ibn ʿAbd al-Barr.[8]

Ocupa el càrrec de cadi de València durant el califat de Muhàmmad al-Mahdí, al voltant dels anys 1009 i 1010.[8]

Mor durant el saqueig amazic de Còrdova del 20 d'abril de 1013, i el seu cadàver estigué tres dies a casa seva fins que el seu fill Abū Bakr Muṣʿab el soterrà al cementeri de Mu’ammara.[8]

Obra

[modifica]
  • كتاب في أخبار شعراء الأندلس, Kitab fi-akhbar xuarà al-Àndalus, Llibre de notícies dels poetes de l'Àndalus. Obra perduda.[9]
  • کتاب الألقاب, Kitab al-alqab, Llibre dels malnoms.[10] Recull de més de 600 malnoms, amb la biografia del personatge, majoritàriament escollits de l'islam oriental. Sols es conserva un resum realitzat per un deixeble.[9]
  • كتاب في المؤتلف والمختلف, Kitab fi-l-mútalif wa-l-múkhtalif, Llibre del que és concordant i del que és discordant. Obra perduda.[11]
  • كتاب المتشابه في أسماء الرّواة وكناهم وأنسابهم, Kitab al-mutaixàbih fi-asmà ar-ruwat wa-kunà-hum wa-ansabi-him, Llibre de la semblança, relatiu als noms dels transmissors, els seus sobrenoms de paternitat i els seus llinatges. Obra perduda.[11]
  • كتاب في النحويين, Kitab fi-n-nahwiyyín, Llibre sobre els gramàtics. Obra biogràfica perduda.[11]
  • كتاب في طبقات أهل الدولة والأدب بالأندلس, Kitab fi-tabaqat ahl ad-dawla wa-l-àdab bi-l-Àndalus, Llibre sobre les generacions de la gent de l'estat i de les belles lletres de l'Àndalus, o كتاب الأدباء الأندلس, Kitab al-udabà bi-l-Àndalus, Llibre sobre els literats de l'Àndalus. Obra biogràfica perduda.[11][12]
  • تاريخ علماء الاندلس, Tarikh ulamà al-Àndalus, Història dels ulemes de l'Àndalus.[13] Considerada la seva obra més important, és un repertori biogràfic dels erudits en ciències religioses que visqueren en els tres primers segles de la història d'al-Àndalus, amb una gran preocupació de l'autor per fixar dades i dates concretes i exactes, indicant la procedència de la informació.[14] Les biografies segueixen un esquema: nom àrab complet, procedència i naixement, mestres andalusins, pelegrinatge a la Meca, mestres orientals, ocupacions i càrrecs, decés i fonts utilitzades.[15]
  • ديوان, Diwan, Poesia. Només se'n conserven uns poc fragments.[11]

Referències i notes

[modifica]
  1. Ávila 1985-1987: p. 41
  2. Lirola Delgado 2004: pp. 95-96.
  3. Lirola Delgado 2004: p. 96.
  4. Lirola Delgado 2004: pp. 96-97.
  5. Lirola Delgado 2004: pp. 97-99.
  6. 6,0 6,1 Lirola Delgado 2004: p. 99.
  7. Lirola Delgado 2004: p. 101.
  8. 8,0 8,1 8,2 Lirola Delgado 2004: p. 102.
  9. 9,0 9,1 Lirola Delgado 2004: p. 103.
  10. D'aquesta obra existeix una edició actual: Bayrūt (Beirut): Dār al-Jīl, 1992, en àrab.
  11. 11,0 11,1 11,2 11,3 11,4 Lirola Delgado 2004: p. 104.
  12. Molina Martínez 2002.
  13. D'aquesta obra hi ha tres edicions actuals, en àrab:
    ‣ al-Qāhirah (El Caire) : [s.n.], 1954, en dos volums, editada per ʻIzzat al -ʻAṭṭār al-Ḥusaynī, i tornada a publicar: al-Qāhirah : Maktabat al-Khānjī, 1988.
    ‣ [al-Qāhirah] : al-Dār al-Miṣrīyah lil-Taʼlīf wa-al-Tarjamah, 1966.
    ‣ al-Qāhirah : Dār al-Kutub al-Islāmīyah, 1983-1984, editada per Ibrāhīm al-Ibyārī.
  14. Lirola Delgado 2004: pp. 105-110.
  15. Ávila 1985-1987: p. 43.

Bibliografia

[modifica]
  • Ávila, María Luisa; Marín, Manuela. «Le Ta'rîh ʿulama' al-Andalus d'Ibn al-Faraḍî: étude et informatisation». Cahiers d'Onomastique Arabe (1985-1987), pp. 41–60. ISBN 2-222-04-219-4. (francès)
  • Lirola Delgado, Jorge. «Ibn al-Faradī», dins Lirola Delgado, Jorge (ed.). Biblioteca de al-Andalus. De Ibn al-Dabbāg a Ibn Kurz. Almeria : Fundación Ibn Tufayl de Estudios Árabes, 2004, pp. 95-111. ISBN 84-934026-1-3 (vol. 3). (castellà)
  • Molina Martínez, Luis. «El Kitāb al-udabā’ de Ibn al-Faraḍī». Anaquel de Estudios Árabes, 13 (2002), pp. 109–129. ISSN 1130-3964. (castellà)
{{bottomLinkPreText}} {{bottomLinkText}}
Ibn al-Faradí
Listen to this article

This browser is not supported by Wikiwand :(
Wikiwand requires a browser with modern capabilities in order to provide you with the best reading experience.
Please download and use one of the following browsers:

This article was just edited, click to reload
This article has been deleted on Wikipedia (Why?)

Back to homepage

Please click Add in the dialog above
Please click Allow in the top-left corner,
then click Install Now in the dialog
Please click Open in the download dialog,
then click Install
Please click the "Downloads" icon in the Safari toolbar, open the first download in the list,
then click Install
{{::$root.activation.text}}

Install Wikiwand

Install on Chrome Install on Firefox
Don't forget to rate us

Tell your friends about Wikiwand!

Gmail Facebook Twitter Link

Enjoying Wikiwand?

Tell your friends and spread the love:
Share on Gmail Share on Facebook Share on Twitter Share on Buffer

Our magic isn't perfect

You can help our automatic cover photo selection by reporting an unsuitable photo.

This photo is visually disturbing This photo is not a good choice

Thank you for helping!


Your input will affect cover photo selection, along with input from other users.

X

Get ready for Wikiwand 2.0 🎉! the new version arrives on September 1st! Don't want to wait?