La I Legislatura de les Corts Espanyoles, denominades per la dictadura del General Franco, "Corts Orgàniques" i que, a diferència dels parlaments dels estats democràtics, no representaven la sobirania popular, és resultat de les eleccions de 16 de març de 1943 i es van desenvolupar fins al 28 de febrer de 1946, conforme a la següent composició:[1]
Alberto de Alcocer y Rivacoba, Alcalde de l'ajuntament de Madrid, substituït per José Moreno Torres
Andrés Marín Martín, Alcalde de l'ajuntament de Toledo
José Pérez-Arda y López Valdivieso, Alcalde de l'ajuntament de Ciudad Real, substituït per Pascual Crespo Campesinos i aquest per Fernando Bustamante García
Jesús Merchante Sánchez, Alcalde de l'ajuntament de Conca, substituït per José Domínguez y Díaz de la Cuesta
Enrique Fluiters Aguado, Alcalde de l'ajuntament de Guadalajara, substituït per Cándido Laso Escudero
Procuradors designats són els membres del Tercer Consell Nacional del Movimiento on es combinaven els membres d'elecció directa del Cap d'Estat amb representants de les Milícies (Cap), Corts (President), de FET (President i Vicepresident de la Junta Política, Secretari general i vicesecretari general de FET, Delegats nacionals i Caps provinciale) i de l'IEP (presidente).[3]
José Luis Arrese Magra, Ministre Secretari General de FET y de las JONS, Secretari General de FET y de las JONS i Ex-Secretari General de FET y de las JONS.
Designació de Procuradors dels col·legis de Metges, de Farmacèutics, d'Arquitectes i de Veterinaris, representant als Col·legis professionals, sent escollits pels seus Degans de forma majoritària entre els representants proposats. El President de l'Institut d'Enginyers Civils i un representant de les Associacions d'Enginyers que el constitueixen; dos representants dels Col·legis d'Advocats; dos representants dels Col·legis Mèdics. Un representant per cadascun dels següents Col·legis: d'Agents de Canvi i Borsa, d'Arquitectes, d'Economistes, de Farmacèutics, de Llicenciats i Doctors en Ciències i Lletres, de Llicenciats i Doctors en Ciències Químiques i Físic Químiques, de Notaris, de Procuradors dels Tribunals, de Registradors de la Propietat, de Veterinaris i dels altres Col·legis professionals de títol acadèmic superior que més endavant es reconeguin a aquests efectes, que seran triats pels respectius Col·legis Oficials. Tres representants de les Càmeres Oficials de Comerç; una de les Cambres de la propietat Urbana i un altre en representació de les Associacions d'Inquilins, elegits per les seves Juntes o òrgans representatius.
Tots els triats per aquest apartat hauran de ser membres dels respectius Col·legis, Corporacions o Associacions que els escullin.
La composició i distribució dels Procuradors compresos en aquest apartat podrà ser variada per llei, sense que el seu nombre total sigui superior a trenta.[4]
Nazario Díaz López, Col·legis Oficials de Farmacèutics
Pedro de Novo y Fernández Chicharro, President de l'Institut d'Enginyers Civils, substituït successivament per Octavio Elorrieta y Artaza, per Pedro Gordon y Arístegui i per Manuel Soto Redondo.
Edifici de la Reial Acadèmia Nacional de Medicina al carrer Arrieta de Madrid.
El President de l'Instituto de España i dos representants elegits entre els membres de les Reials Acadèmies que el componen; el President del Consell Superior d'Investigacions Científiques i dos representants elegits pels seus membres.[5]
Serien Procuradors per funció sindical els Sotssecretaris de FET, el Delegat nacional de sindicats, l'Inspector general de sindicats, els Caps de les Obres socials sindicals i dels Serveis nacionals, i els Caps dels sindicats nacionals; serien també els triats per les Juntes sindicals dels Sindicats nacionals, tres per cada sindicat, un per empresaris, per tècnics i obrers.[9] Són els cent cinquanta representants de l'Organització Sindical.
Pel matí de l'1 de novembre de 1942 es reuniren al Sindicat Nacional les corresponents Juntes Sindicals Centrals a fi de procedir a l'elecció dels representants sindicals a les Corts Espanyoles. El resultat fou el següent[10]
En el matí de l'1 de novembre de 1942 es reuní en la Delegació Nacional de Sindicats la Junta Extraordinària, sota la presidència del delegat nacional i integrada pel secretari nacional d'aquest organisme, els vicesecretaris nacionals, caps Socials i Serveis, així com tots els caps de Sindicats Nacionals.
La Junta va procedir a la designació d'una llista de persones que es proposen a la Secretaria General del Movimiento per cobrir els llocs assignats a l'Organització Sindical per la llei de Corts, no proveïts pels mitjans de designació especificats en els articles primer i segon del decret de convocatòria de 14 d'octubre de 1942.[14]
En aquesta legislatura només figura amb aquesta condició el Tribunal Suprem de Justícia els presidents del qual durant la legislatura foren:[15] El President del Tribunal Suprem de Justícia, el del Consell d'Estat, el del Consell Supremo de Justícia Militar, el del Tribunal de Comptes del Regne i el del Consell d'Economia Nacional.
Aquelles persones que per la seva jerarquia eclesiàstica, militar o administrativa, o pels seus serveis rellevants a la Pàtria, designi el Cap d'Estat, escoltat el Consejo del Reino, fins a un número no superior a vint-i-cinc.[4]
Poques persones saben que la primera llei enviada pel quart Govern nacional d'Espanya (1942-1945) a les Corts Espanyoles va ser rebutjada per aquestes. Es tractava de la reforma de les càmeres oficials de la propietat urbana, a fi de donar-hi entrada als inquilins en igualtat amb els propietaris, permetent d'aquesta manera establir contractes-tipus vàlids per tots i procediments d'arbitratge. Va ser rebutjada el 14 de maig per la Ponència designada perquè interferia les facultats dels ajuntaments i de l'Organització Sindical.[19]
↑Constituïdes basant-se en l'Apartat i), article 2 de la Llei de Creació de las Corts Espanyoles de 17 de juliol de 1942 (BOE nº 200, de 19 de juliol de 1942)
↑El dia primer de novembre, a les deu hores, es reuniran al saló d'Actes de cadascuna de les Diputacions Provincials el seu ple i procedirà a l'elecció d'un representant dels Municipis de la província. L'elecció recaurà en un Alcalde o regidor de qualsevol dels Municipis de la província, amb excepció de la capital. Apartat i), article 2 de la Llei de Creació de les Corts Espanyoles Decret de 14 d'octubre de 1942, sobre designació de procuradors en Corts representant als Municipis (BOE nº 288, de 15 d'octubre de 1942)«PDF».
↑Apartat b), artícle 2º de la Llei de Creació de las Corts Espanyoles. Decret de 23 de novembre de 1942 pel que es modifica la composició del Consell Nacional de FET y de las JONS i es nomenen els membres del tercer Consell Nacional
↑ 4,04,1Apartat i), article 2n de la Llei de Creació de les Corts Espanyoles de 17 de juliol de 1942
↑Apartado h), article 2n de la Llei de Creació de les Corts Espanyoles de 17 de juliol de 1942
↑Apartat a), article 2n de la Llei de Creació de las Corts Espanyoles
↑El 3 d'agost de 1944 va morir Francisco Javier Gómez-Jordana y Souza i fou substituït l'11 d'agost per José Félix de Lequerica y Erquiza
↑Apartat d), article 2º de la Llei de Creació de les Corts Espanyoles. Article 3r del Decret de 14 d'octubre de 1942, sobre representació sindical en Corts (BOE nº 288, de 15 d'octubre de 1942)
This browser is not supported by Wikiwand :( Wikiwand requires a browser with modern capabilities in order to provide you with the best reading experience. Please download and use one of the following browsers:
Your input will affect cover photo selection, along with input from other users.
X
Get ready for Wikiwand 2.0 🎉! the new version arrives on September 1st! Don't want to wait?
Oh no, there's been an error
Please help us solve this error by emailing us at support@wikiwand.com
Let us know what you've done that caused this error, what browser you're using, and whether you have any special extensions/add-ons installed.
Thank you!
.svg)
.svg)
.svg){kind=small}
.svg){kind=small}
.svg){kind=small}
