Hyles livornica

Dades
Hoste	Vitis vinifera, Rumex, espunyidella, acàcia, Fragaria, Antirrhinum, Boerhavia, Plantago, Oldenlandia, Asphodelus, vinya, Eremurus i Bulbine
Taxonomia
Super-regne	Holozoa
Regne	Animalia
Fílum	Arthropoda
Classe	Insecta
Ordre	Lepidoptera
Subordre	Glossata
Infraordre	Heteroneura
Família	Sphingidae
Tribu	Macroglossini
Gènere	Hyles
Espècie	Hyles livornica (Esper, 1779)
Nomenclatura
Sinònims	Sphinx livornica Esper, 1780 Phinx koechlini Fuessly, 1781 Celerio lineata saharae Gehlen, 1932 Celerio lineata tatsienluica Oberthür, 1916 Hyles renneri Eitschberger, Danner & Surholt, 1998 Celerio livornica perlimbata Abbayes, 1932 Celerio lineata obscurata Niepelt, 1922
Distribució
*groc: migratòria vermell: sedentària

Hyles livornica és una espècie de lepidòpter ditrisi de la família dels esfíngids (Sphingidae) pròpia d'Euràsia i Àfrica, incloent-hi la península Ibèrica.^[1]

Envergadura alar d'entre 60 i 85 mm. Es distingeix fàcilment d'altres espècies del gènere Hyles per les seves ales anteriors ratllades. Cap marró amb dus línies blanques laterals. Tòrax del mateix color amb una línia blanca a cada costat i dues que el travessen. Abdomen ratllat horitzontalment a cada segment amb fines línies blanquinegres. Les ales anteriors es caracteritzen per la venació platejada i una franja color crema que les travessa i acaba a la punta. Ales posteriors amb la regió discal rosada i negre a la resta excepte el marge, que és color crema. A les zones desèrtiques és més habitual trobar individus més petits que la mitjana.

Pot arribar als 80 mm. Polimòrfica, la coloració pot variar substancialment entre diferents individus; podent passar d'exemplars negres fortament puntejats de groc a altres roges puntejades de blanc.

Generalment zones obertes amb arbres dispersos o arbustos, zones semidesèrtiques, camps de vinya, etc. L'eruga s'alimenta d'una àmplia gamma de plantes: Vitis, Parthenocissus, Galium, Euphorbia, Linaria, Epilobium, Antirrhinum, Rumex, Scabiosa, Linum, Fuchsia, Asphodelus i Gossypium.

Als llocs prou càlids és polivoltina, però passa algunes generacions en regions més fredes, on se solen trobar de maig a octubre. Hiberna com a pupa.

Molt àmplia (nord, sud i est d'Àfrica, Àsia occidental i central i Europa). A gran part del continent europeu és migradora, exceptuant zones del sud on resideix de forma permanent. Se n'han arribat a trobar exemplars al Japó.^[1]

Mostra un accentuat comportament migratori, protagonitzant migracions de milers de quilòmetres. Les femelles poden recórrer grans distàncies mentre realitzen la posta; sol pondre quatre o cinc per planta. Prefereixen libar les flors més acolorides. És parasitada per taquínids com Drino vicina, Drino imberbis, Nemorilla maculosa, Spoggosia aegyptiaca.

• P.C. Rougeot & P. Viette. Guía de Campo de las Mariposas Nocturnas de Europa y Norte de África. ISBN 84-282-0567-1.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Hyles livornica

• Sphingidae of the Western Palaearctic (anglès)
• UK Moths (anglès)
• Biodiversidad Virtual (castellà)